Rezero alerta que posar el focus sobre el reciclatge està “matant” la reutilització
L’entitat Rezero ha advertit que el model actual de gestió de residus a les Illes Balears ha arribat a un punt d’estancament i considera que el focus institucional i mediàtic posat sobre el reciclatge està “matant” la reutilització. Coincidint amb el Dia Mundial del Reciclatge, que se celebra el 17 de maig, l’entitat defensa que el reciclatge no pot continuar presentant-se com la gran solució ambiental mentre es deixen de banda mesures de prevenció, reparació i reutilització.
Des de Manacor, l’organització ha denunciat que les fortes inversions públiques i les campanyes de conscienciació han contribuït a consolidar el reciclatge com una “pantalla de fum” que evita afrontar els problemes estructurals del model de consum i producció actual, especialment en un territori insular sotmès a una elevada pressió turística i ambiental.
Les dades que aporta l’informe internacional Circularity Gap Report 2025 reforcen aquest diagnòstic. Segons l’estudi, elaborat per Circle Economy i Deloitte, la circularitat global ha retrocedit un 2,2% durant la darrera dècada i actualment només el 6,9% dels materials utilitzats al món provenen de fonts reciclades.
Pèrdua de valor
Rezero destaca també que, fins i tot quan els materials es reciclen, sovint perden qualitat i valor en el procés. És el fenomen conegut com a downcycling, pel qual els residus reciclats es converteixen progressivament en productes de menor qualitat fins que acaben sense possibilitat de reutilització. L’entitat considera que aquest sistema és incompatible amb una economia circular real.
Pel que fa específicament al plàstic, Rezero identifica tres grans limitacions del model actual a les Balears. La primera és el sostre en la recollida de residus en un context de forta pressió turística: cada habitant de les Illes genera 682 quilos de residus anuals, una xifra un 46% superior a la mitjana estatal. A escala mundial, recorden, només el 9% del plàstic produït s’ha reciclat alguna vegada.
La segona limitació és el cost energètic del reciclatge, especialment problemàtic en territoris insulars, mentre que la tercera és la persistència de substàncies tòxiques en els materials reciclats, ja que el procés no elimina completament els components contaminants dels plàstics.
L’entitat també posa l’accent en les conseqüències econòmiques de l’economia lineal. Segons el mateix informe, el 31% del valor de les matèries primeres es perd perquè molts productes es converteixen en residus abans d’hora o no poden ser reparats ni reutilitzats. Aquesta “bretxa de valor” representa unes pèrdues globals estimades en 25,4 bilions d’euros anuals, l’equivalent aproximat a un terç del PIB mundial.
Davant aquesta situació, Rezero reclama un canvi profund en les polítiques de residus i proposa set mesures urgents. Entre les principals hi ha prioritzar la reutilització i la logística de retorn, especialment al sector HORECA; prohibir els envasos superflus i no reciclables; limitar les anomenades “falses solucions verdes”, com alguns bioplàstics d’un sol ús; impulsar mesures fiscals contra els productes d’usar i llençar i exigir als productors que assumeixin el cost real de la gestió dels residus generats a les Illes.
L’entitat defensa que la circularitat real no passa per gestionar millor els residus, sinó per evitar-ne la generació i reduir la dependència d’un model basat en el consum constant de recursos.