Els cent anys de “La Balanguera”, l’obra convertida en himne de Mallorca
Falten pocs dies perquè tota Mallorca es posi dreta per cantar “La Balanguera” en una iniciativa per commemorar l’aniversari d’aquesta peça musical tan significada, convertida fa 30 anys en himne de Mallorca. L’Obra Cultural Balear ha previst per aquest divendres, 29 de maig, un acte doble: una cantada a les 12 hores del migdia als centres escolars i una altra convocatòria per a les 20 hores de l’horabaixa a les places de pobles i ciutats de l’illa.
A més d’elaborar diversos materials de promoció, l’OCB ha fet públics uns documents excepcionals: la partitura original de “La Balanguera”, estrenada per primera vegada el 29 de maig de 1926 al Palau de la Música Catalana. Es tracta d’un document històric cedit pel Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) que dona testimoni de l’origen d’aquest tema musical.
El Ple del Consell Insular de Mallorca de dia 4 de novembre de 1996 va declarar “La Balanguera” com a himne oficial de Mallorca. Si bé l’acord no va comptar amb la unanimitat dels grups polítics representats, tampoc no va tenir cap vot en contra.
El poeta mallorquí, Joan Alcover i Maspons, sobre els dos primers versos d’una corranda dels segles XVIII-XIX, “La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà; posau foc a sa caldera, sa caldera bullirà”, creà el personatge femení del mateix nom en el poema “La Balanguera”. Ell mateix va donar a conèixer el poema el 15 de febrer de 1903, en un dinar d’homenatge a Miguel Costa i Llobera en el Gran Hotel de Palma.
El català Amadeu Vives el va musicar l’any 1923 i s’estrenà 1’1 de maig del mateix any en el Palau de la Música Catalana.
Estrenada a Inca
Sobre la primera intervenció de què tenim notícia a Mallorca, pareix que s’estrenà a Inca abans que a Palma, interpretant-se com a cloenda d’un concert al Teatre Principal amb motiu de les festes de Sant Abdon el 31 de juliol de 1925. Els protagonistes foren Miguel Duran i l’orfeó l’Harpa d’Inca. A partir d’aquell moment trobam la peça incorporada en el repertori de l’Harpa, que l’ha mantingut fins al dia d’avui.
Durant la República es produeix una divulgació progressiva entre els orfeons i a les escoles, així com a Ia vida oficial. També Ràdio Mallorca, inaugurada l’any 1934, utilitzava aquesta cançó com a sintonia d’obertura i tancament de la programació. També està documentat que quan partí del moll de Palma el vaixell que duia l’expedició mallorquina que havia de participar en les Olimpíades Populars de Barcelona, l’any 1936, es va cantar “La Balanguera”. Però la virulència primera del franquisme l’arracona completament i no reapareix fins als anys cinquanta.
És durant els anys setanta del segle XX quan “La Balanguera” torna amb puixança i va adquirint l’aurèola de símbol. De fet, en moltíssimes ocasions el públic s’aixeca dempeus, de manera espontània, per interpretar-la amb major respecte. La cantant Maria del Mar Bonet la va enregistrar l’any 1981 i d’aleshores ençà aquesta peça va esdevenir molt popular. Nombrosos conjunts corals també l’incorporen dins els seus repertoris.
Damià Pons, responsable de Cultura del Consell de Mallorca quan es va elevar a himne aquesta peça musical, va adduir en aquell moment, com a motius per a l’elecció, la qualitat literària indiscutible, la conjunció entre la tradició literària popular (el Cançoner) i la culta, el reflex d’un moment històric de reafirmació nacional (les primeries del segle XX) i el simbolisme misteriós de “La Balanguera” que personifica el poble de Mallorca. També es va tenir en compte la seva acceptació, popularitat i arrelament, i el missatge.
L’enyorat poeta Josep Maria Llompart va dir que “la filadora de la vella cançó es trasmuda en símbol: símbol d’un poble que es perpetua a través de les generacions, per damunt de la vida humana personal, i es projecta cap a un futur florit d’esperances”.
