Marilles reclama posar fi a la mort de taurons boca dolça capturats accidentalment per l’arrossegament
La Fundació Fundació Marilles ha demanat a la flota pesquera balear, especialment a la d’arrossegament, que acabi amb la mort de taurons boca dolça capturats accidentalment durant les feines de pesca. L’entitat ecologista considera que les males pràctiques d’una minoria de pescadors perjudiquen la imatge d’un sector que, assegura, ha fet passes importants cap a una pesca més sostenible.
La denúncia arriba després de l’aparició de dues boques dolces mortes a Cala Nova, amb ferides compatibles amb talls al clatell o a l’espina dorsal. Segons Marilles, aquest tipus de lesions evidencien que alguns exemplars són sacrificats una vegada han estat pujats a bord de les embarcacions, en lloc de ser alliberats. L’entitat recorda que situacions similars ja s’han produït en altres punts de Mallorca, com Can Pere Antoni, Port Portals o el Molinar.
La boca dolça (Hexanchus griseus) és un tauró habitual a les aigües profundes de Balears. Es tracta d’una espècie carronyaire que viu principalment en zones de talús i que sovint és capturada accidentalment per la pesca d’arrossegament. Tot i això, no existeixen dades precises sobre el volum real d’aquestes captures.
Esforços inútils
Marilles adverteix que cada vegada que apareix un tauró mort es desvirtuen els esforços que part de la flota balear està fent per millorar la conservació marina, reduint dies de pesca o donant suport a reserves marines. També considera que aquests episodis poden perjudicar les marques de producte pesquer local i de proximitat que intenten associar-se a criteris de qualitat i sostenibilitat.
L’entitat reclama protocols obligatoris d’alliberament per a totes les embarcacions d’arrossegament i que es registrin totes les captures accidentals de taurons i rajades, així com l’estat en què els animals són retornats a la mar. També demana agilitzar l’autorització de mesures preventives que ja s’estan provant dins el sector, com xarxes reforçades que evitarien que grans animals quedassin atrapats al fons de l’art i facilitarien el seu alliberament.
Eines i protocols
Segons Marilles, la responsabilitat no recau exclusivament en els pescadors. L’organització considera que les administracions públiques han de facilitar eines, protocols i sistemes que permetin reduir les captures accidentals i millorar la conservació d’aquestes espècies.
La fundació també defensa que la flota balear d’arrossegament ha estat perjudicada pel repartiment estatal de quotes i dies de pesca, i per l’impacte de les tonyines descartades per la flota d’encerclament durant els mesos d’estiu. Tot i reconèixer els esforços del sector, Marilles assegura que no pot “romandre en silenci” davant una pràctica que es repeteix des de fa anys.
L’entitat recorda que més de la meitat dels taurons i rajades de la Mediterrània es troben amenaçats. A les Balears s’han documentat 54 espècies de condrictis —taurons, rajades i quimeres—, de les quals 31 estan amenaçades i 10 ja es consideren desaparegudes localment. Marilles insisteix que la presència de taurons és clau per mantenir l’equilibri dels ecosistemes marins i defensa que les Illes tenen l’oportunitat de convertir-se en un referent mediterrani en conservació marina.