Mantenir viu el territori, la millor defensa davant uns incendis forestals cada vegada més intensos
Els grans incendis forestals que cada estiu afecten el territori no són només conseqüència de les altes temperatures o de la sequera. Darrere els episodis extrems hi ha una transformació del paisatge que es va iniciar fa sis o set dècades i que s’ha accentuat amb el canvi climàtic. Així ho explica Javier Madrigal, investigador de l’Institut de Ciències Forestals (ICIFOR) i coordinador de riscos forestals del CSIC, que defensa la necessitat de recuperar l’activitat al medi rural com una de les principals eines per prevenir els grans focs.
Segons Madrigal, l’abandonament progressiu del territori ha provocat una acumulació de vegetació que actua com a combustible. En poques dècades, el paisatge ha passat d’una situació d’explotació intensa dels recursos a una altra de menor gestió, amb una major continuïtat entre les zones agrícoles, forestals i urbanes.
Aquesta continuïtat facilita que les flames avancin i arribin amb més facilitat als nuclis habitats, especialment en les anomenades zones d’interfície urbano-forestal.
El canvi climàtic agreuja el problema
A la transformació del territori s’hi afegeix el canvi climàtic. Les onades de calor, les nits tropicals, les sequeres prolongades i els episodis meteorològics extrems contribueixen a crear unes condicions cada vegada més favorables per a la propagació del foc.
La vegetació pot créixer de manera abundant en determinats períodes, però arriba a les èpoques de calor i sequera fortament estressada i amb un elevat grau d’humitat reduïda. El resultat és una major disponibilitat de combustible i incendis que poden avançar amb una velocitat i una intensitat que dificulten enormement les tasques d’extinció.
Davant aquesta realitat, l’investigador considera que la societat ha d’assumir que els incendis forestals continuaran produint-se i que alguns seran cada vegada més grans. La resposta, per tant, no pot limitar-se a intentar apagar-los, sinó que ha d’incloure una estratègia de convivència amb el foc.
Això implica combinar la inversió pública en prevenció amb una major implicació ciutadana. La població que viu o desenvolupa activitats en zones forestals ha de conèixer el risc i saber com actuar en cas d’emergència. Per això, Madrigal reclama reforçar les campanyes de conscienciació, els simulacres i els plans d’autoprotecció, especialment als municipis situats a tocar de zones forestals.
Agricultura, ramaderia i gestió forestal
Espanya, segons explica, disposa d’un dels dispositius d’extinció d’incendis més avançats d’Europa, però incrementar indefinidament els recursos destinats a apagar les flames no és suficient. Hi ha episodis en què la intensitat del front de foc fa pràcticament impossible aturar-lo, independentment dels mitjans aeris i terrestres disponibles.
Per això, l’expert aposta per donar més pes a la prevenció i la gestió del territori. Recuperar i mantenir l’activitat agrícola i ramadera, impulsar la silvicultura i gestionar els boscos són, segons aquesta perspectiva, mesures fonamentals per reduir la quantitat i la continuïtat del combustible forestal.
La prevenció passa també per millorar les condicions laborals dels professionals que treballen durant tot l’any en la gestió forestal, la prevenció i l’extinció. «Si no invertim a mantenir viu el territori, els incendis aniran a pitjor», adverteix Madrigal.
La recerca, una eina per anticipar-se al foc
La ciència té també un paper central en aquesta estratègia. Des de fa més de trenta anys, l’ICIFOR-INIA-CSIC estudia el comportament dels incendis i les eines per prevenir-los i gestionar millor els ecosistemes forestals en un context de canvi global.
Les línies de recerca inclouen des de l’estudi de la inflamabilitat de la vegetació i dels combustibles forestals fins a la modelització del comportament del foc. També s’utilitzen tecnologies com els sensors remots, el LiDAR i els satèl·lits per obtenir informació sobre l’estat i l’estructura dels boscos.
El centre disposa, a més, d’infraestructures específiques per estudiar el comportament de les flames en condicions controlades i posteriorment contrastar els resultats amb cremes prescrites a escala real.
Entre els principals reptes de futur hi ha aconseguir models capaços de predir amb més precisió el comportament dels incendis, millorar les simulacions mitjançant la supercomputació i la intel·ligència artificial i, sobretot, dissenyar paisatges forestals més resilients davant el canvi climàtic.
L’objectiu final, segons Madrigal, és convertir la recerca en una eina útil per a les administracions i facilitar decisions més eficaces abans, durant i després dels incendis. Però el missatge de fons és clar: davant uns focs que seran cada vegada més extrems, no n’hi ha prou amb disposar de més mitjans per apagar-los; cal actuar abans que comencin i recuperar un territori gestionat i actiu que sigui menys vulnerable al foc.