Pollença radiografia el seu arbrat urbà i es proposa tenir més cobertura verda, podar menys i diversificar

L’Ajuntament de Pollença disposa, per primera vegada, d’una fotografia completa del seu patrimoni arbori. El nou Pla de Gestió de l’Arbrat Urbà (PGA), elaborat per l’enginyer tècnic agrícola i arboricultor europeu Marcos Castilla Roca, analitza l’estat dels arbres i palmeres del municipi i planteja una estratègia de transformació per als pròxims cinc anys amb un objectiu clar: augmentar la cobertura verda, millorar la biodiversitat i canviar radicalment la manera de gestionar l’arbrat públic.

L’informe ha catalogat 4.315 punts d’inventari, dels quals 3.938 corresponen a arbres i palmeres vius. La resta són escocells buits, soques o exemplars secs que hauran de ser substituïts. En concret, el document identifica 377 posicions pendents de reposició —224 escocells buits, 92 soques i 61 arbres morts— i considera “necessari recuperar el patrimoni arbori municipal”.

Una cobertura arbòria molt baixa

Una de les principals conclusions del pla és la manca d’arbrat urbà. Només el 36,82% dels carrers del municipi disposen d’arbres. Dels 353 carrers inventariats, 223 no tenen cap alineació arbòria, fet que el document interpreta com “una oportunitat” per incrementar la infraestructura verda.

L’estudi també alerta que la cobertura arbòria urbana és només del 2,9%, molt lluny del 30% recomanat pels estàndards internacionals de salut urbana i adaptació climàtica.

La distribució territorial tampoc és homogènia. El Port de Pollença concentra el 64,4% de tot l’arbrat municipal, mentre que Pollença poble en té el 32,33% i la Cala de Sant Vicenç només el 3,28%. El document admet que “hi ha més inversió d’arbrat en la zona de costa que no a l’interior” i insta el consistori a compensar aquest desequilibri en futures actuacions.

Excés de lledoners i moreres

El pla detecta també una excessiva dependència d’algunes espècies. Els lledoners (Celtis australis) representen el 13,81% de l’arbrat i les moreres (Morus alba) el 13,31%, superant el límit del 10% recomanat per la regla internacional 10-20-30, que estableix criteris de biodiversitat urbana.

Per aquest motiu, el document recomana deixar d’utilitzar aquestes espècies en futures plantacions i apostar per una major diversificació. El tamarell (Tamarix gallica), en canvi, tot i superar també el 10%, es considera adequat per als nuclis costaners per la seva resistència a la salinitat, la sequera i els vents marins.

En total, el municipi compta amb 92 espècies diferents distribuïdes en 60 gèneres i 35 famílies botàniques.

Menys poda i més arbres madurs

Un dels canvis més profunds que planteja el PGA afecta directament la poda. El document aposta per abandonar la poda sistemàtica d’hivern i intervenir només quan l’arbre realment ho necessiti, seguint els criteris de l’Estàndard Europeu de Poda.

Segons l’informe, les podes indiscriminades debiliten els arbres, afavoreixen l’entrada de fongs i malalties, redueixen la seva resistència mecànica i incrementen els costos de manteniment. El pla defensa una gestió basada en criteris tècnics i no en demandes puntuals relacionades amb ombres, fulles o fruites.

La nova estratègia també dona una importància especial als arbres veterans, considerats un patrimoni “insubstituïble”. De fet, l’estudi identifica 20 arbres o conjunts arboris amb potencial per ser catalogats com a singulars, especialment tamarells, oliveres, alzines i xiprers.

Els tamarells dels passeigs marítims del Port reben una menció específica per les seves dimensions i valor paisatgístic, i el pla en reclama una protecció prioritària.

Les actuacions prioritàries

El document fixa una bateria d’accions concretes per als pròxims anys. La primera serà recuperar les posicions buides amb noves plantacions, prioritzant els escocells sense arbres i les zones més deficitàries.

Entre les mesures destacades també hi ha:

• crear corredors ecològics urbans mitjançant alineacions d’arbres als carrers i avingudes;
• implantar eines informàtiques de seguiment i monitoratge continu;
• formar anualment els treballadors i empreses adjudicatàries;
• externalitzar el manteniment de l’arbrat amb criteris tècnics unificats;
• incorporar una figura tècnica especialitzada dins l’Ajuntament per gestionar la infraestructura verda municipal.

El pla també insisteix en la necessitat de seleccionar espècies adaptades al canvi climàtic i capaces d’oferir més ombra i serveis ecosistèmics.

Un patrimoni amb risc “acceptable”

Pel que fa a la seguretat, el PGA conclou que el risc general de l’arbrat és “acceptable”. El 90,5% dels exemplars es troben en risc baix, el 7,8% en risc mitjà i només l’1,7% en risc alt.

Tot i això, el document remarca que el “risc zero” no existeix i aposta per inspeccions periòdiques i una gestió continuada basada en criteris professionals.

El nou Pla de Gestió de l’Arbrat Urbà suposa així un canvi de paradigma per a Pollença: deixar enrere una gestió reactiva i avançar cap a una planificació a llarg termini que entén els arbres no només com a elements ornamentals, sinó com una infraestructura essencial per combatre la calor, millorar la qualitat de vida i adaptar el municipi als efectes del canvi climàtic.