L’Alzinar: L’ús dels productes químics a horts, jardins i olivars

Som ja pràcticament a finals de maig i, com era d’esperar, ens arriba, ja de nou, la calor, a “tota pastilla” i, amb ella vindran probable i desgraciadament algunes plagues i malalties als nostres horts, jardins i olivars.

Desgraciadament la majoria de professionals de la pagesia o de la jardineria, molt sovint utilitzen, de manera inadequada i excessiva, productes químics, alguns d’ells ja prohibits fa bastants d’anys, per combatre’ls, sent un problema greu important, tant per al medi ambient com per a la salut humana.

Com deia, no fa massa temps, la meva fillola Catiaina Oliver: “Són poques les persones que entenen que aquest fet, a més de crear importants desequilibris, originen unes plagues més resistents, freqüents i devastadores. Sense parlar, per descomptat, que contaminen el medi ambient i afecten la salut de les persones. Però el més greu de tot és que l’ús d’aquests productes no es limita exclusivament als professionals, sinó que, lamentablement, molts de nosaltres també en som usuaris a casa nostra i fins i tot a les escoles”, aplicant dosis excessives, i moltes vegades massa freqüents, fent servir productes no autoritzats, o mal etiquetes, i sense respectar les més elementals mesures de seguretat, degradant completament el sòl.

Recordem, i tenim molts clars exemples a Mallorca (per exemple sa Pobla, entre d’altres), que l’excés de fertilitzants químics pot alterar, i altera, el pH i la fertilitat de la terra, provocant, a més acumulació de sals, pèrdua de qualitat agrícola i, finalment, contaminació de la terra, l’aigua i l’aire…., degut a les filtracions dels nutrients i pesticides cap a les aigües subterrànies i torrents illencs, que els reverteixen, entre d’altres, als pous de regadiu…, ja que actualment ja no podem parlar per beure, ja que quasi tots, desgraciadament, estan contaminats.

I no tot acaba aquí, els pesticides, a més de dolents per a la nostra salut, i els nostres camps, afecten als insectes, pol·linitzadors, i altres espècies, a més dels organismes propis de la terra, essencials per a la salut dels cultius, i tant necessaris per a la sostenibilitat del camp (pèrdua de biodiversitat), i inclòs de la nostra pròpia vida.

L’ús d’insecticides químics, no només elimina teòricament les plagues o insectes, que, fan malbé les plantes, sinó que, a més, maten també els insectes que ajuden a combatre les plagues i que pol·linitzen les flors per a la seva producció.

I atenció a l’exposició directa dels que els apliquen (per contacte amb la pell o inhalació), o indirecte (a través del consum d’aquests ALIMENTS CONTAMINATS), que es pot associar a al·lèrgies, i inclòs asma, probables problemes respiratoris, i malalties cròniques, com el tan temut càncer, i molt més en al·lots, o persones majors, que lògicament són més vulnerables.

Alternatives i bones pràctiques

Sempre, al llarg dels anys, hem aconsellat, en aquesta mateixa secció, als nostres lectors, l’agricultura i jardineria ecològica i sostenible, no reduint, sinó eliminant totalment l’ús de químics, prioritzant solucions naturals, emprant compost, fertilitzants orgànics i cobriments vegetals, fomentant i intentant atreure la màxima biodiversitat possible (insectes beneficiosos, plantes autòctones i repel·lents biològics, sempre d’origen natural si fos necessari) que, amb tota seguretat, ens mantindran la productivitat, i major qualitat, sense atemptar contra el ja més de mig malparat ecosistema.

Els pagesos ecològics mallorquins tenim, però, encara molta sort, amb aquest tema, ja que el clima mediterrani de la nostra Roqueta, és ideal per a sembrar plantes aromàtiques i companyes, que protegeixen l’hort, i el camp, de manera natural.

Entre les millors, comprovades des de fa bastants d’anys, a s’olivar de Sa Figuera, destaquen:

• El medicinal ROMANI, què a més de ser molt resistent a la sequera, repel·leix insectes com la mosca de la col o de la pastanaga.
• La FARIGOLA, també bastant efectiva contra la mosca de la col.
• La LAVANDA o ESPIGOL, que junt amb el romaní, són unes de les meves més preferides per fer oleats medicinals, entre d’altres per a massatges, i que al mateix temps repel·leix pugons, formigues i mosques.
• La CALÈNDULA OFFICINALIS, que combina perfectament amb el romaní, la farigola i la lavanda, i protegeix contra nematodes del sòl, i atreu insectes bons. A més per a les persones és antiinflamatòria, antibacteriana i antifúngica, cicatritzant i calmant per a la pell, les seves flors són comestibles i medicinals, que s’ha emprat, al llarg dels segles, a la cuina tradicional mallorquina, sense oblidar una de les seves majors virtuts: l’esperit medicinal de calèndula, perfecte per a cremades lleus, picades d’insectes, acne, irritacions, èczemes, desinfectant de la pell, nafres, genives…
• TAGETES o CLAVELLS D’ÍNDIES, que repel·leixen plagues, allunyant pugons, la mosca blanca, formigues… Les seves arrels, com la Calèndula Officinalis, també ajuden a combatre els nematodes del sòl.
• Sense oblidar, de cap de les maneres, l’ALFABAGUERA, que repel·leix la mosca blanca i pugons (molt bona, com els alls, per posar entre tomatigueres. La medicinal MENTA (contra pugons i formigues). El CORIANDRE o CELIANDRE, que a més de repel·lir, atreu insectes beneficiosos que es mengen les plagues. Els medicinals ALLS que creen una barrera contra moltes plagues, desprenent olors fortes que espanten als insectes. La SÀLVIA, la “MARIA” (recordeu que el màxim que en podeu tenir sembrades son tres, per a ús personal, la seva venda esta completament prohibida), les TABAQUERES…

Quan puguis triar entre tenir raó i ser amable, sigues amable

Hakuna matata.

“No hi ha problema”

 “No cal preocupar-se”