L’Alzinar: benvinguda pluja, ja era necessària una bona saó!

Encara que dins els termes pagesos, per segons quines contrades, una saó no sigui una quantitat exacta de litres, sinó una pluja suficient perquè la terra quedi ben amarada i pugui aprofitar l’aigua, per aquests contorns de la Serra de Tramuntana, segons els nostres padrins, una saó equival a 30 o 35 litres, per metre quadrat, segons la intensitat de la pluja, l’estat d’humitat del terreny abans de la tempesta, i el tipus del sol.

És a dir que, amb tota certesa, podem assegurar que aquests dilluns i dimarts passat, la Dana Adam, la primera de gran impacte d’aquesta tardor per aquests entorns, ens ha deixat a la Vall dels Tarongers dues bones saors (80 litres entre els dos dies), profitoses, moderades i, a més ben caigudes, amb unes més que agradables temperatures, amb grans beneficis pels nostres horts, olivars i com no pels ja soferts bocs, després d’aquest darrer estiu, amb súper-altes temperatures, i manca de precipitacions, a diferència d’altres zones molt més castigades de les Illes Balears, especialment a Eivissa i Formentera.

“Una ment feble sempre
es deixa dur
per l’opinió de la majoria”.

(Napoleó Bonaparte).

Equilibri interior i bona salut

Pot ser perillós anar al psiquiatre per problemes de malestar general, ansietat, depressió… dins aquesta dura existència que ens ha tocar viure darrerament?

Heu pensat alguna vegada que no sou vosaltres els què esteu malalts i necessiteu canviar?

És el món que ens envolta, especialment el dels polítics, lladres, capitalistes, multinacionals que van substituint el petit comerç local amb productes de més baixa qualitat i portats moltes vegades de l’altra part del món, ocupes, intermediaris, i especuladors, el que està malalt, i ha de ser canviat urgentment, com es comença a demostrar a la majoria de places i carrers de gran part del món mundial, amb manifestacions multitudinàries, vagues, protestes, acampades…, increïblement reprimides durament pels que teòricament ens haurien de protegir, ens haurien de defensar… (lamentable, molt lamentable), ja que al final cobren, cada mes, dels imposts dels soferts i de cada vegada més pobres ciutadans, que només estan  defensant els seus drets constitucionals, davant un absurd poder que, fa molt de temps, ha perdut completament tots els papers, han  perdut el nord, com diuen els nostres estimats pagesos.

Indiscutiblement que els psicòlegs i psiquiatres ens poden donar un cop de mà per modificar la nostra visió de les coses i ajudar-nos “a ser més feliços” (entre cometes), mitjançant psicoanàlisis, ansiolítics, drogues i teràpies.

Però és aquesta realment una bona solució? No és millor centrar-nos, passar de moltes coses que considerem prioritàries, i cercar un autèntic equilibri interior, que reflecteix sempre a favor de la teva salut!

Intentar dominar l’estrès, menjar millor (amb una dieta mediterrània, més alta en magnesi i nutrients), dormir més i millor, unes pastilletes de xocolata negra (al menys del 70% de cacau) de tant en tant, ajudes com l’hipèric, conegut per aquestes contrades com herba de Sant Joan; juntament amb exercici fet amb regularitat, si pot ser a l’aire lliure (el millor antidepressiu, juntament amb el verd dels bocs, dels horts, de les muntanyes), la meditació, relaxació, ioga, massatges, contribuiran indiscutiblement a que et sentis més relaxat, més feliç i amb un millor estat d’ànim, aconseguint sobreviure millor dins aquest maleït ambient hostil, lamentable, explotador, i aclaparador que es respira constant i darrerament.

“Si la vida t’apaga els llums,
aprèn a caminar a les fosques”.

(Axl Rose).

Parlem d’ous

Estic cansat, molt cansat, com moltes vegades, de sentir bajanades, una darrera l’altra, i una més grossa que l’altra, per això he trobat oportú tornar reproduir, de nou, aquest article, redactat fa una sèrie d’anys, en aquest mateix mitjà informatiu, quan sortia en paper, setmanalment a les planes centrals d'”El Mundo”, ja que un dels problemes actuals és que vivim dins un món on només s’escolta l’estupidesa, s’ignora la intel·ligència, i desgraciadament, en general, l’educació està passada de moda.

Hi està (o hi hauria d’estar) clar que per repetir les coses fins a l’avorriment (també serveix per a temes polítics i, com no, també federatius), encara que sigui de generació en generació, aquestes no les converteix en norma, dogma, ni en veritats, mancaria més!

“El món desgraciadament està mogut
per unes 2.000 persones,
la resta és manada”.

(Orson Welles).

Retornem al tema dels ous, considerats desafortunadament com a perillosos, des de temps immemorials, a causa del seu alt contingut en colesterol (el vermell d’ou), motiu pel qual augmentaven TEÒRICAMENT el risc de malalties cardiovasculars, estant limitats (teoria que, per molts, encara sembla vigent), a 3, el màxim, màxim, a 4 unitats setmanals, per a les persones sanes.

Tots els nombrosos estudis clínics d’aquests darrers anys (quasi 200, alguns d’ells durant un termini de més de 6 setmanes consecutives) desmenteixen categòricament les velles idees que el nutritiu ou (baix en calories) augmenta el risc cardiovascular, sent, a més, ric en antioxidants i grasses saturades, entre molts altres nutrients cardiosaludables, no modificant (menjant un ou diàriament) gens, ni una mica, els nivells totals, ni parcials del temut colesterol (entre ells el del LDL, encara molt mal anomenat colesterol dolent), ni el risc de tenir una malaltia cardiovascular; i a més pels obsessionats a perdre pes, durant aquests estudis no es detectaren tampoc diferències en l’índex de massa corporal (IMC), ni del nivell de triglicèrids, entre els consumidors d’ous, i el grup de control que, a més, menjava flocs de civada.

“Que ets capaç, és un fet.
Que ho creguis, és la teva elecció.
Voler és poder!
Planifica’t!”

(Foners del C.C.D.S.)