Mig milió de peixos passen per davant una càmera submarina en el Port d’Andratx

Un estudi liderat per l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats ha identificat canvis significatius en les comunitats de peixos del litoral mallorquí gràcies a l’anàlisi de més de 80.000 imatges submarines captades entre el 2016 i el 2024 al Port d’Andratx. La recerca demostra el potencial de la intel·ligència artificial per monitorar ecosistemes marins i generar indicadors ecològics útils a llarg termini.

L’estudi es basa en una càmera fixa instal·lada a vuit metres de profunditat, prop d’un petit derelicte situat a l’entrada del port natural d’Port d’Andratx. El dispositiu enregistrava imatges automàticament cada pocs minuts i les enviava en temps real als investigadors, que varen aplicar tècniques de visió artificial i aprenentatge profund —deep learning— per detectar i classificar peixos de manera automatitzada.

Nou anys

Durant els nou anys de seguiment, el sistema va identificar més de mig milió d’exemplars corresponents a 17 grups taxonòmics diferents. Les dades varen permetre reconstruir patrons diaris i estacionals de nombroses espècies habituals de la Mediterrània occidental.

Els investigadors varen observar que moltes espècies mostraven comportaments relacionats amb factors ambientals com la llum solar, la temperatura de l’aigua o la productivitat marina. Tanmateix, el resultat més destacat fou un canvi brusc detectat a partir del 2022, coincidint amb una intensa onada de calor marina a la Mediterrània.

Espècies d’interès per a la pesca artesanal i recreativa, com el sard (Diplodus sargus), la variada (Diplodus vulgaris) o l’oblada (Oblada melanura), varen començar a aparèixer amb més freqüència i en concentracions més elevades dins l’àrea monitorada.

Els canvis

Els autors, però, adverteixen que aquest increment no implica necessàriament un augment de les poblacions. Segons expliquen, podria respondre a canvis locals en la distribució dels peixos o en l’ús de l’hàbitat, provocats per una combinació de factors ambientals i climàtics. Entre les possibles causes apunten alteracions físiques en el derelicte utilitzat com a referència, episodis climàtics extrems o altres modificacions de l’entorn marí.

Un dels principals avanços metodològics de la recerca ha estat el desenvolupament d’un sistema per estimar amb més precisió la densitat local de peixos. El mètode té en compte el volum d’aigua visible a cada imatge, fet que permet corregir diferències provocades per la visibilitat, la il·luminació o la posició de la càmera i facilita comparacions més fiables entre períodes diferents.

Segons l’investigador principal del treball, Ignacio A. Catalán, l’estudi evidencia que la intel·ligència artificial aplicada a imatges submarines “ja pot utilitzar-se per generar indicadors ecològics útils en sèries temporals llargues”. Catalán també destaca que “no n’hi ha prou amb comptar peixos en imatges” i defensa la necessitat d’emprar mètriques estandarditzades, com el volum real d’aigua observat per la càmera.

La recerca és fruit de diversos projectes finançats pel programa europeu Next Generation EU i d’una col·laboració entre l’IMEDEA, la Universitat de les Illes Balears, el LIMIA-IRFAP i el SOCIB.