Recollir un residu de la platja pot ser també una manera de fer ciència
Recollir un tap, un embolcall o un petit fragment de plàstic mentre es passeja per la platja pot semblar un gest menor. Però, multiplicat entre les milers de persones que cada dia trepitgen el litoral de les Illes Balears, aquest acte senzill pot contribuir a mantenir les costes més netes. I encara pot tenir un segon efecte: generar informació útil per a la ciència.
Aquesta és la proposta que planteja Ananda Pascual, investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), en un article publicat a The Conversation amb el títol Cuidar nuestros bienes comunes: hacia una nueva cultura medioambiental y científica de la playa.
La idea parteix d’una realitat ben coneguda: la contaminació per plàstics és un dels grans problemes ambientals que afecten els oceans. Reduir-ne el consum, millorar la gestió dels residus i evitar que arribin al medi marí són mesures imprescindibles. Però una part important dels residus ja circula pels mars i, empesos per les corrents, el vent i l’onatge, acaba arribant a les costes.
Davant aquesta situació, Pascual defensa la necessitat d’avançar cap a una nova cultura de la platja, en què gaudir del litoral i tenir-ne cura siguin dues cares de la mateixa relació amb l’entorn.
Així, recollir alguns dels petits residus que apareixen a l’arena durant un passeig o abans de deixar la platja podria convertir-se en un hàbit ciutadà. No es tracta, però, de traslladar a la ciutadania les obligacions que corresponen a les administracions en matèria de prevenció de la contaminació, gestió dels residus i neteja del litoral. La proposta planteja aquesta participació com un complement voluntari a les polítiques públiques.
De la bossa de fems a la dada científica
La iniciativa va més enllà de retirar residus de l’arena. Un plàstic que es recull també pot convertir-se en una dada si es registra on i quan s’ha trobat i de quin tipus és.
Conèixer el recorregut que segueixen els residus flotants fins que arriben a terra és un dels reptes de l’oceanografia. Els investigadors disposen avui de satèl·lits, boies, vehicles autònoms i models numèrics que permeten estudiar les corrents marines i els processos que transporten materials pel mar. Tot i això, obtenir observacions constants del que succeeix quan aquests residus arriben a la costa continua essent difícil.
En aquest punt, la ciutadania pot aportar una informació complementària que, degudament recollida i sistematitzada, pot tenir valor científic.
Saber, per exemple, en quina platja apareix un determinat residu, en quina data i amb quina freqüència, pot ajudar els investigadors a detectar patrons. Aquesta informació, combinada amb dades sobre corrents, vent i onatge, imatges de satèl·lit i models numèrics, podria permetre identificar zones d’acumulació i entendre millor les rutes que segueixen els residus marins.
També ajudaria a estudiar com varien aquests patrons amb el temps.
Un repte especialment rellevant a les Illes Balears
La proposta pren una dimensió particular en un territori com les Illes Balears, on les platges són un dels principals espais naturals, socials i turístics i reben milions de visitants cada any. La capacitat d’acumular petits gestos individuals és, per tant, considerable.
L’objectiu no és imaginar que una persona que recull un tap de la sorra resoldrà el problema de la contaminació marina. La clau és l’efecte acumulatiu de la participació ciutadana, tant sobre la quantitat de residus que es retiren del litoral com sobre la informació que es pot arribar a obtenir.
La proposta d’Ananda Pascual planteja així una manera diferent d’entendre la relació amb la platja: no només com un espai d’oci i gaudi, sinó com un bé comú que es pot gaudir, cuidar i conèixer col·lectivament.
Una nova cultura litoral en què, a peu de platja, el gest d’un ciutadà pugui contribuir alhora a tenir un entorn més net i a entendre una mica millor què passa amb els residus que arriben a la nostra costa.