El Govern reforça la vigilància de la posidònia amb vint embarcacions operatives a les Balears
El Govern de les Illes Balears ha activat una nova temporada del Servei de Vigilància de la Posidònia amb un total de vint embarcacions distribuïdes entre Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. El dispositiu, que funciona des de l’1 de juny i es mantindrà operatiu fins al 10 d’octubre, té com a objectiu principal prevenir els fondejos damunt les praderies de Posidonia oceanica, un dels ecosistemes marins més valuosos i vulnerables de la Mediterrània.
Les Illes Balears concentren prop de 650 quilòmetres quadrats de praderies de posidònia, aproximadament la meitat de tota la superfície existent a l’Estat espanyol. La gestió del servei recau en l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), dependent de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal.
La distribució de les embarcacions es reparteix entre sis unitats a Mallorca, cinc a Formentera, quatre a Eivissa i cinc a Menorca. En aquesta darrera illa, el Consell Insular aporta una embarcació pròpia i es manté la col·laboració amb el Parc Natural de s’Albufera des Grau.
Segons ha explicat el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, el servei treballa coordinadament amb diverses administracions i organismes, entre els quals els consells insulars, els parcs naturals, les reserves marines, els agents de medi ambient i la Guàrdia Civil. A més de les tasques de vigilància, el dispositiu també desenvolupa seguiment ambiental, censos d’aus marines, atenció a fauna marina i activitats de sensibilització dirigides al sector nàutic i a la ciutadania.
Tecnologia per anticipar riscos
Una de les novetats d’aquesta temporada és la incorporació de noves eines tecnològiques destinades a millorar l’eficàcia de la vigilància. Entre aquestes destaca la implementació del sistema AIS, desenvolupat conjuntament amb el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB), que permet optimitzar les patrulles i detectar situacions de risc amb més antelació.
També s’han ampliat les aplicacions cartogràfiques destinades als navegants, amb l’objectiu de facilitar la identificació de les zones aptes per al fondeig i reduir l’impacte sobre les praderies.
La directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, ha remarcat que la funció principal del servei és “informar, assistir i conscienciar els navegants” per evitar danys a un hàbitat considerat prioritari per la Unió Europea. La posidònia exerceix un paper clau en la producció d’oxigen, la captura de carboni blau, la millora de la qualitat de l’aigua i la protecció de la costa davant l’erosió.
Menys infraccions, més actuacions
Les dades de la temporada 2025 mostren una tendència positiva en la reducció dels impactes directes sobre les praderies. El servei va registrar 181.468 actuacions, un 40% més que l’any anterior, mentre que el percentatge de fondejos irregulars es va situar en el 6,4%, la xifra més baixa des de la creació del dispositiu.
Formentera continua sent l’illa amb menys incidències detectades, mentre que alguns punts d’Eivissa, com la badia de Sant Antoni, Porroig o Talamanca, així com zones de Mallorca com Calvià, Andratx i Alcanada, continuen concentrant una elevada pressió nàutica durant els mesos d’estiu.
Menorca acull la conferència final del projecte europeu ARTEMIS
Coincidint amb l’inici de la temporada de vigilància, Menorca ha estat aquesta setmana l’escenari de la Conferència Final del projecte europeu Interreg Euro-MED ARTEMIS, celebrada a Ciutadella entre el 8 i el 10 de juny.
La trobada ha reunit administracions, centres de recerca i organismes internacionals de diversos països mediterranis per abordar els principals reptes vinculats a la restauració de praderies marines, la valoració dels serveis ecosistèmics que proporcionen i els mecanismes de finançament necessaris per impulsar-ne la recuperació.
L’esdeveniment, organitzat per l’Observatori Socioambiental de Menorca (IME-OBSAM) i Plan Bleu, organisme vinculat al Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, ha servit també per mostrar experiències desenvolupades a les Balears, com el Servei de Vigilància de la Posidònia i el projecte de restauració de praderies marines de Cala Blanca.
Segons Anna Torres, el fet que la conferència s’hagi celebrat a Menorca reforça el paper de les Illes Balears com un dels territoris de referència a la Mediterrània en matèria de protecció, restauració i gestió sostenible dels ecosistemes marins.