El turisme i l’habitatge amenacen el relleu generacional al fora vila mallorquí
El relleu generacional a fora vila no depèn únicament que s’incorporin nous agricultors. Aquesta és una de les principals conclusions del projecte de recerca GRANGE (Generational Renewal in Spanish Agriculture), que durant tres anys ha analitzat les causes que expliquen l’abandonament de l’activitat agrària en diferents territoris de l’Estat, entre els quals hi figura el Pla de Mallorca.
L’estudi, impulsat pel grup de recerca TURBA de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) amb la col·laboració d’Amaterra i el suport de la Fundació “la Caixa”, sosté que la manca de relleu és el resultat d’una combinació de factors socials, econòmics, territorials i ambientals, agreujats pels efectes del canvi climàtic.
Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors han realitzat més d’un centenar d’entrevistes a agricultors, ramaders, tècnics, responsables públics i altres actors locals en sis regions espanyoles, entre elles el Pla de Mallorca, escollit com a cas d’estudi dels conreus tradicionals d’ametller i olivera.
Mallorca, entre el turisme i la desaparició del sòl agrari
L’informe dedica una atenció especial a Mallorca i descriu com el desenvolupament turístic i urbanístic de les darreres dècades ha alterat profundament l’equilibri del món rural.
Segons els investigadors, durant anys el turisme i la construcció varen absorbir mà d’obra que tradicionalment treballava al camp, mentre que l’activitat agrària perdia prestigi social davant uns sectors amb millors salaris i més estabilitat. Paral·lelament, la requalificació de terrenys agrícoles i l’expansió urbanística provocaren una reducció significativa de la superfície cultivada, del nombre d’explotacions i també de persones dedicades professionalment a l’agricultura.
Un dels aspectes més destacats és la relació directa que estableix entre la crisi de l’habitatge i el futur del camp. L’estudi explica que nombroses famílies propietàries de terres es troben davant un dilema: conservar unes finques heretades i cultivades durant generacions o vendre-les perquè els seus descendents puguin accedir a un habitatge. Aquesta decisió, apunten els autors, comporta una forta càrrega emocional i demostra que el relleu generacional no pot abordar-se exclusivament des de les polítiques agràries.
El canvi climàtic suma més incertesa
Els investigadors assenyalen que el canvi climàtic no és, per si mateix, el principal motiu de l’abandonament de l’activitat agrària, però sí un element que incrementa la pressió sobre un sector ja molt tensionat.
Entre els impactes indirectes destaquen l’augment de plagues i malalties, la proliferació de fauna salvatge, la reducció de la biodiversitat auxiliar o la pèrdua de collites, factors que obliguen a noves inversions i incrementen la incertesa econòmica. Aquestes dificultats se sumen a l’augment dels costos de producció, els baixos preus percebuts pels agricultors i una burocràcia cada vegada més complexa.
Cinc línies d’actuació
L’informe formula cinc grans recomanacions per revertir la situació.
La primera defensa que les polítiques de relleu generacional s’adaptin a la realitat de cada territori, ja que les necessitats d’una comarca agrícola de Mallorca no són les mateixes que les d’altres zones productores de l’Estat.
També reclama reduir les barreres estructurals que dificulten la viabilitat de les petites i mitjanes explotacions, facilitar un millor accés a la terra, reforçar els mecanismes de participació perquè les administracions coneguin millor les necessitats del sector, enfortir el teixit social agrari i incorporar el benestar emocional dels agricultors dins les polítiques públiques.
Mantenir viu el territori
Els autors insisteixen que garantir el futur del camp no significa únicament substituir agricultors que es jubilen. Consideren imprescindible reconstruir les xarxes socials del món rural, prestigiar novament la professió, reforçar les explotacions petites i mitjanes i reconnectar la producció agrària amb els mercats locals.
En el cas de Mallorca, adverteixen que el turisme i la urbanització continuen exercint una forta pressió sobre les terres agrícoles i contribueixen a afeblir el teixit social agrari. Per això proposen que aquests territoris rebin una protecció específica si es vol assegurar la continuïtat de l’activitat agrícola.
L’informe conclou que el relleu generacional només serà possible si es preserven territoris rurals vius, comunitats cohesionades i un model agroalimentari capaç d’adaptar-se als reptes econòmics, socials i climàtics de les pròximes dècades.