Ja es sap com el canvi climàtic transformarà la producció agrícola mundial fins a final de segle
El canvi climàtic ja està reduint la capacitat de produir aliments en moltes regions del planeta i aquesta tendència s’accentuarà durant les pròximes dècades si no s’adopten mesures d’adaptació. Així ho posa de manifest CADI (Climate-Driven Agricultural Decline Index), una nova plataforma desenvolupada per investigadors de l’Institut d’Anàlisi Econòmica (IAE) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que permet anticipar com evolucionarà el potencial agrícola arreu del món amb una resolució de deu per deu quilòmetres.
L’eina ofereix projeccions fins a l’any 2100 sota diferents escenaris climàtics definits pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i parteix d’una hipòtesi clara: que no s’implanten mesures d’adaptació ni es modifiquen els cultius o les pràctiques agrícoles actuals. Els seus responsables consideren que les dades poden ser una eina útil perquè administracions i responsables polítics planifiquin estratègies per reduir els impactes del canvi climàtic sobre el sector agrari.
El projecte ha estat coordinat pels investigadors Laura Mayoral i Hannes Mueller, de l’IAE-CSIC i vinculats a la Barcelona School of Economics, amb la participació del Centre for Economic Policy Research (CEPR), el Foreign, Commonwealth & Development Office del Regne Unit i la iniciativa CEPR-ReCIPE.
Espanya també experimentarà importants canvis
Les projeccions mostren que Europa no evolucionarà de manera homogènia. Mentre que les regions del nord del continent i les zones de major altitud —com Escandinàvia, Finlàndia, Escòcia o els Alps— podrien incrementar el seu potencial agrícola gràcies a unes condicions climàtiques més favorables, el sud d’Europa seguirà la tendència contrària.
A Espanya, el mapa dibuixa un escenari desigual. Segons els investigadors, la cornisa Cantàbrica, Galícia i els Pirineus guanyaran productivitat agrícola, mentre que bona part de l’interior peninsular i del centre-est patiran una reducció del potencial productiu, amb algunes zones on les pèrdues podrien ser especialment severes.
Els autors puntualitzen, però, que els grans increments percentuals previstos a les latituds més septentrionals parteixen d’uns nivells de producció molt baixos, de manera que, en termes absoluts, l’augment de producció és molt més modest del que podria semblar.
Un deteriorament que ja és visible
La plataforma evidencia que els efectes del canvi climàtic sobre l’agricultura no són només una previsió de futur, sinó una realitat actual. Comparant els períodes 1981-2000 i 2001-2020, els investigadors conclouen que un 16% de les terres de conreu del planeta ja ha perdut més d’un 10% del seu potencial productiu.
Aquesta reducció afecta directament la població. Actualment, prop del 15% dels habitants del món viuen en zones on el potencial agrícola ja ha disminuït almenys un 5%. Si es manté un escenari d’escalfament mitjà-alt, amb un increment global de la temperatura d’uns 2,1 graus centígrads, gairebé la meitat de la població mundial podria residir, entre els anys 2041 i 2060, en territoris on la capacitat de producció agrícola estigui en retrocés.
Els tròpics concentren les pèrdues més importants
L’estudi assenyala les regions tropicals com les grans damnificades del canvi climàtic. De fet, només un 5% de les terres agrícoles situades en aquestes zones acumulen ja prop del 35% de totes les pèrdues de productivitat registrades a escala mundial.
Els investigadors també preveuen que aquesta desigualtat territorial s’accentuarà durant les pròximes dècades. Cap a mitjan segle, aproximadament una quarta part dels països concentraran entre el 85% i el 90% de les pèrdues globals.
Aquesta distribució desigual no només es produirà entre estats, sinó també dins d’un mateix país. Les zones que guanyin potencial agrícola exigiran noves inversions, infraestructures i una redistribució dels recursos hídrics i de les terres de cultiu, mentre que les àrees més afectades hauran d’afrontar importants processos de reconversió.
Nous reptes per a la seguretat alimentària
Els responsables del projecte alerten que la disminució dels rendiments agrícoles pot tenir conseqüències que van molt més enllà del sector primari. La reducció de la producció d’aliments incrementa el risc d’inseguretat alimentària, redueix els ingressos de les explotacions agràries i obliga moltes comunitats rurals a replantejar el seu futur, incloent-hi possibles migracions o canvis d’activitat econòmica.
A més, recorden que els països que històricament han contribuït menys a les emissions de diòxid de carboni són, paradoxalment, alguns dels més vulnerables davant aquests efectes, fet que planteja també un repte de justícia climàtica.
Una eina per anticipar-se
Els creadors de CADI consideren que identificar amb precisió les zones més exposades permetrà orientar millor les polítiques públiques i prioritzar les inversions en adaptació. Entre les mesures que caldrà impulsar hi figuren el desenvolupament de noves tecnologies agrícoles, la introducció de cultius més resistents a la sequera, la modificació de les pràctiques de conreu i, en alguns casos, el desplaçament de la producció cap a altres territoris.
Tot i això, els investigadors adverteixen que la capacitat d’adaptació és molt desigual entre regions i que els petits agricultors i les zones amb menys recursos econòmics disposaran de menys eines per fer front als nous escenaris. Per aquest motiu, conclouen que disposar d’informació detallada sobre l’evolució del potencial agrícola serà clau per protegir la seguretat alimentària i planificar una transició més justa davant els efectes del canvi climàtic.