David Llompart (Mel Es Begot): “El canvi climàtic està canviant els cicles de les abelles”

David Llompart és l’apicultor que hi ha darrere de Mel es Begot, un projecte dedicat a la producció de mel i altres productes apícoles i també al rescat d’eixams. Llompart coneix de primera mà els canvis que està experimentant el sector i les dificultats que afronten les abelles a Mallorca. El canvi climàtic, la transformació de les floracions, la sequera o les amenaces com la varroa obliguen els apicultors a adaptar-se a una realitat que ja no és la d’anys enrere.

P.- Com va néixer el projecte de Mel Begot?

R.- Bàsicament neix d’una afició vàrem anar desenvolupant el projecte fins a convertir-lo en una activitat que combina la producció de mel amb altres productes apícoles, el rescat d’eixams.

P.- Com descriuríeu actualment la situació que viu l’apicultura a Mallorca?

R.- És un sector que ha canviat molt. L’apicultura de Mallorca s’ha professionalitzat bastant i crec que ara mateix hem d’afrontar nous reptes. Hi ha problemes relacionats amb el clima, amb la disponibilitat d’aliment per a les abelles i amb la pròpia manera d’entendre l’activitat. Hem de cercar noves oportunitats i adaptar-nos a aquesta situació.

P.- Com està afectant el canvi climàtic les abelles i la producció de mel?

R.- Les flors, al final, són les que proporcionen el nèctar i, si canvien els seus cicles, això afecta directament les abelles. Estam veient que l’evolució de les colònies va més endarrerida respecte de la floració. Si les abelles no tenen prou recursos, la població creix menys i entren en una situació més complicada.

A més, quan no plou tenen més feina per mantenir la temperatura de les arnes i necessiten més recursos. Tot això acaba afectant la quantitat de nèctar que poden recollir i, per tant, la producció de mel.

P.- Heu notat canvis en les floracions i en els períodes de producció?

R.- Sí. Per exemple, la mel de tardor cada vegada arriba més tard. Tradicionalment, a Mallorca tenim dues grans floracions o períodes de producció: la mel de maig i la mel de tardor. Però això està canviant.

Abans la tardor era més plujosa i hi havia una segona primavera molt més exuberant. Ara aquesta situació ha canviat i durant els darrers anys hi ha hagut molta menys mel. Ens hem d’adaptar i cercar altres moments i altres tipus de floració.

P.- Quina diferència hi ha entre la mel de primavera i la de tardor?

R.- Les mels de primavera solen ser més clares i tenen unes característiques diferents de les de tardor. Les de tardor són habitualment més fosques i poden correspondre més a mels de bosc o a floracions com les del garrover. També solen tenir una conductivitat elèctrica més elevada i ser més riques en minerals.

El que estam fent és adaptar-nos i recollir la mel que es pot produir en cada moment. A l’estiu, per exemple, tradicionalment no se’n recollia tanta, però ara podem trobar mels molt florals i diferents. Això implica canviar un poc el sistema i adaptar-lo a la realitat actual de Mallorca.

P.- Quina importància té preservar l’abella autòctona de Mallorca?

R.- Crec que és important conèixer bé l’abella que tenim aquí i les seves característiques. L’abella autòctona té avantatges, sobretot pel que fa a la rusticitat i a la seva adaptació al nostre entorn.

També hi ha aspectes que es poden millorar, com pot ser el comportament més agressiu d’algunes colònies. Això és una característica que es pot treballar. Al final, però, crec que el que hauríem d’aconseguir és tenir una abella productiva i ben adaptada a les nostres condicions.

No crec que tengui gaire sentit entrar simplement en comparacions sobre quina abella és millor. El més interessant seria fer estudis compartits i comparar-les en les mateixes condicions per veure quines característiques són més adequades per a Mallorca.

P.- Una de les vostres tasques és el rescat d’eixams. Com funciona aquest procés?

R.- Ens trobam situacions de tot tipus, però sobretot durant la primavera. Tant les colònies dels apicultors com les colònies salvatges poden formar eixams quan hi ha molt d’aliment. És una manera natural de reproduir-se: una part de la colònia surt amb una reina i cerca un altre lloc on instal·lar-se.

El problema és que moltes vegades aquests eixams acaben en llocs humanitzats: darrere de persianes mallorquines, dins una xemeneia, en unes teulades, dins un forat per on passa un cable o dins una paret.

Són situacions molt habituals. L’eixam pot quedar allà i, tot i que no necessàriament representa un perill, pot resultar molest per a les persones.

P.- Què hauria de fer una persona quan apareix un eixam a casa seva?

R.- Sobretot, mantenir la tranquil·litat i no intentar eliminar-lo pel seu compte. El millor és contactar amb un apicultor, sigui professional o aficionat, que pugui valorar la situació i retirar l’eixam de manera adequada.

Nosaltres intentam treure’ls sense matar les abelles i procurant no rompre ni espanyar l’espai on s’han instal·lat. A vegades no és una feina que es pugui fer en una sola visita. Hi ha casos en què necessitam un parell de visites i podem tardar un mes o un mes i mig a completar el procés.

P.- Més enllà de la producció de mel, quin paper tenen les abelles en l’ecosistema?

R.- Cada vegada hi ha més consciència sobre la seva importància. La pol·linització és molt important, tot i que també s’ha de dir que no totes les plantes depenen de les abelles per pol·linitzar-se.

En qualsevol cas, les abelles són un element que afavoreix la diversitat. Hi ha tota una fauna i una flora que estan directament relacionades amb aquests processos. Fins i tot en determinades situacions de recuperació d’espais després d’un incendi, la pol·linització pot ajudar a accelerar la recuperació.

Hi ha cultius que necessiten clarament la pol·linització i altres en què es poden utilitzar altres sistemes, però si tenim abelles que ho poden fer de manera natural, és millor aprofitar-ho.

P.- Com afronteu en el vostre dia a dia problemes com la varroa i altres amenaces biològiques?

R.- És un dels problemes que més condiciona l’apicultura. La varroa és una amenaça que s’ha de controlar i obliga els apicultors a estar molt pendents de l’estat de les colònies i a fer els tractaments corresponents.

P.- Quin és el vostre objectiu de futur amb Mel Begot i què necessita l’apicultura mallorquina per tenir continuïtat?

R.- El nostre objectiu és aconseguir una mel de qualitat, a un preu contingut i tan pròxima com sigui possible. Per això intentam vendre directament i evitar intermediaris. Volem que la mel sigui un producte bo i pur, però que no sigui un luxe i que tothom se la pugui permetre.

Pel que fa a l’apicultura, crec que s’han d’explorar noves oportunitats i adaptar-nos al canvi climàtic. No podem pensar només en un model tradicional. Hem de cercar combinacions amb altres cultius i aprofitar millor els recursos que tenim.

P.- Quins productes elaborau, a banda de la mel?

R.- Estam començant a treballar també amb pròpolis i volem donar més importància als subproductes, com les mel·les infusionades i altres elaboracions diferents. La idea és cercar productes que tenguin menys competència i que ens permetin aprofitar millor el que tenim.