Mallorca suma més de 10.000 piscines noves en només nou anys, segons Terraferida
Mallorca ha incorporat 10.680 piscines d’obra entre 2015 i 2024, a un ritme mitjà de 1.166 noves instal·lacions cada any, segons un estudi preliminar que prepara l’entitat ecologista Terraferida a partir de la comparació de fotografies aèries. L’organització alerta que aquesta proliferació va lligada al creixement residencial i turístic i reclama una moratòria per aturar la construcció de noves places.
De les piscines localitzades, 3.239, un 30% del total, es troben en sòl rústic, mentre que les 7.441 restants corresponen a sòls urbans. L’anàlisi, però, no inclou les piscines cobertes, que no es poden identificar mitjançant les imatges aèries, ni les piscines desmuntables.
El ritme de construcció equival, segons Terraferida, a 23 piscines noves cada setmana durant el període analitzat. L’entitat assenyala, a més, que les dades mostren una acceleració en els darrers anys i vincula aquest fenomen a la construcció de nous habitatges, especialment en sòl rústic i en urbanitzacions extensives de planta baixa.
Més impacte a foravila
L’organització posa el focus especialment en les piscines construïdes a foravila. A banda de l’espai ocupat per la mateixa piscina, aquestes instal·lacions acostumen a anar acompanyades de solàriums, gespa, jardins, edificacions annexes i altres superfícies transformades, que resten terreny als usos agraris o forestals.
Terraferida considera especialment rellevant el consum d’aigua associat a les zones enjardinades. Segons les seves estimacions, una hectàrea de gespa pot requerir uns 8.000 metres cúbics d’aigua anuals, de manera que el reg dels jardins pot arribar a representar un consum superior al de la pròpia piscina.
La situació es produeix, segons l’entitat, en un context d’escassetat creixent de recursos hídrics. Alguns dels municipis amb una major proliferació de piscines presenten pous salinitzats, contaminació per nitrats o problemes de sobreexplotació, mentre que altres depenen de futures infraestructures de dessalació, amb l’increment del consum energètic que això implica.
Palma encapçala el nombre de noves piscines
En termes absoluts, Palma és el municipi on se n’han construït més entre 2015 i 2024, amb 1.368 noves piscines. El segueixen Marratxí, amb 815; Calvià, amb 725; Llucmajor, amb 668; Santanyí, amb 666, i Manacor, amb 649.
Si es relaciona el nombre de noves piscines amb la població resident, el rànquing canvia substancialment. Ariany encapçala la classificació, amb 626 piscines noves per cada 10.000 habitants, seguit de Santanyí (519), Campos (485), Costitx (402), Búger (358), Llubí (347), Selva (341) i Deià (327).
Terraferida considera especialment significatiu que diversos dels municipis amb una densitat més elevada de noves piscines siguin també zones amb dificultats per garantir els recursos hídrics.
Més de 73.000 piscines a les Balears
Les dades de Terraferida se sumen a un estudi anterior elaborat per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Salzburg, que havia comptabilitzat 62.500 piscines a les Illes Balears fins al 2015.
Aquella investigació ja advertia de l’impacte de l’evaporació sobre els recursos hídrics i estimava unes pèrdues de prop de 5.000 milions de litres d’aigua anuals, equivalents aproximadament al 5% del consum urbà.
Si a aquella xifra s’hi afegeixen les noves piscines identificades ara a Mallorca, el nombre mínim d’instal·lacions a les Balears se situaria, segons Terraferida, en 73.180, tot i que les dues dades no tenen exactament el mateix àmbit territorial.
Cinc mesures per limitar el consum d’aigua
Davant aquesta situació, Terraferida reclama una actuació específica dins les polítiques de gestió de l’aigua i proposa prohibir definitivament la construcció de noves piscines a Mallorca, amb l’excepció de les públiques o comunitàries.
L’entitat també planteja protegir el sòl rústic i impedir-hi noves edificacions disperses, reclassificar els sòls urbanitzables com a sòl rústic, impulsar mesures per cobrir les piscines existents quan no s’utilitzen i establir tarifes progressives de l’aigua per penalitzar els consums considerats abusius.
A aquestes mesures hi afegeix la necessitat d’establir topalls als pous situats en sòl rústic.
Per a Terraferida, el fet que les administracions puguin restringir l’ompliment de piscines en períodes de sequera però no limitin la seva construcció ni el reg de jardins d’elevat consum constitueix una contradicció en la gestió dels recursos hídrics. L’entitat defensa, per això, que el debat sobre el futur territorial de Mallorca ha d’anar més enllà de la disponibilitat puntual d’aigua i abordar també el model de creixement residencial i turístic de l’illa.