Terraferida proposa prohibir la construcció de noves piscines, en haver arribat a les 49.000 a Mallorca

F.V.

L’entitat Terraferida elabora un treball per documentar els principals canvis territorials que s’han produït durant els darrers anys a Mallorca. El període analitzat és de 2015 a 2021, anys dels quals hi ha fotografies aèries disponibles per a tota l’illa. Les imatges han permès fer una comparativa visual i cartografiar i quantificar els canvis que s’hi han produït.

Els resultats són encara preliminars, però un dels impactes territorials i urbanístics que l’entitat més destaca del període d’estudi és “la construcció massiva de piscines lligada a la construcció de noves residències tant a fora vila com als sòls urbans”.

Mitjançant les fotos aèries Terraferida ha identificat un mínim de 5.271 noves piscines que s’han creat entre els anys 2015 i 2021 (con les de Sa Ràpita que es veu en la imatge superior). D’elles, 1.765 s’han edificat en sòl rústic i 3.506 en sòl urbà. “Així, les piscines a fora vila suposen un terç del total i solen destruir molta superfície al seu voltant amb solàriums, gespa, edificis annexos i altres usos que es resten a l’agrari o forestal”, expliquen des d’aquesta entitat.

“Aquesta és una xifra mínima pel fet que no es poden identificar aquest tipus d’infraestructures si estan cobertes, la imatge no és de prou qualitat o l’excavació observada a la imatge genera dubtes”, detallen en un comunicat de premsa.

Terraferida, segons explica, ha comptabilitzat només les piscines d’obra i ha descartat les desmuntables, que també han proliferat els darrers anys, especialment al sòl rústic, segons assenyala.

Dins aquests període de sis anys, per tant, s’haurien construït un mínim de 17 piscines a la setmana, el que suposa una mitjana de 880 piscines cada any. A les 5.271 piscines de nova construcció s’hi han de sumar a les 43.697 que ja existien a Mallorca abans del 2015 el que fa un total de 48.968 piscines a l’actualitat.

Al conjunt de les Illes Balears les piscines existents fins al 2015 eren 62.500 i van ser comptabilitzades per un equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Salzburg.

Terraferida posa de manifest que aquest estudi estudi ja advertia que la construcció massiva de piscines posava en risc els recursos hídrics de les Illes Balears pel consum molt elevat d’aigua que tenen i per l’evaporació que s’hi produeix, que va ser quantificada en gairebé 5 milions de litres any i que representa prop del 5% del consum urbà.

Terraferida ha desglossat les noves piscines per municipis. Palma és on se n’han construït més en els darrers 6 anys (448), però destaca el cas de Santanyí amb 400 i una població molt menor. Segueixen a aquests dos municipis els de Manacor (388), Marratxí (366), Llucmajor (318), Calvià (314), Campos (284) i Artà (151), per citar els 10 primers. La densitat de noves piscines per habitant del període 2015-2021 l’encapçala Santanyí seguit de Campos, Sineu i Artà.

Crida l’atenció que tots aquests municipis ja tenen problemes greus d’aigua: pous salinitzats, contaminats per nitrats, sobreexplotats o dependents de les dessaladores, el que suposa un consum energètic molt elevat. Alguns ajuntaments fa setmanes que han ordenat mesures restrictives davant la manca d’aigua potable i la sequera que inclouen la prohibició d’omplir piscines o regar jardins.

Terraferida critica “que cap administració contempli restriccions a la construcció massiva de piscines dins les polítiques hídriques i amb un futur d’escassetat d’aigua és senzillament incomprensible”.

Terraferida proposa sis mesures molt concretes per frenar aquest consum massiu d’aigua:

Prohibició definitiva de la construcció de més piscines a Mallorca excepte piscines públiques als pobles d’interior.
Protecció definitiva del sòl rústic amb la prohibició de noves edificacions disperses i restricció de la utilització del sòl rústic per a usos agraris i recreatius.
Reclassificació de tots els sòls urbanitzables a sòl rústic per impedir-hi nous desenvolupaments.
Implementació de mesures per cobrir les piscines existents quan no s’usen per evitar al màxim l’evaporació.
Obligatorietat d’implementar sistemes de depuració i reutilització d’aigua eficients per a piscines que no en disposin.
Tarifes progressives en el preu de l’aigua que gravin el consum abusiu lligat a piscines i jardins d’alt consum.