Esperança Mora: “De cada any la collita de l’albercoc de Porreres avança uns dies més”
La campanya d’albercoc ha deixat enguany una bona producció i una qualitat destacable a Porreres, tot i les diferències entre varietats i una climatologia cada vegada més difícil de preveure. L’augment de les temperatures també ha tornat a avançar la temporada, una tendència que, segons Esperança Mora, gerent de la Cooperativa Agrícola de Porreres, es repeteix any rere any: «De cada any, la collita avança uns dies més».
L’albercoc continua essent molt més que un cultiu per al municipi, segons recull l’entrevista a Mora publicada per Cooperatives Agro-alimentàries de les Illes Balears. La seva producció forma part de la identitat agrícola de Porreres i manté una relació estreta amb una manera de treballar la terra que passa de generació en generació. Per als productors, la campanya concentra bona part de la feina de tot l’any, des de la preparació dels arbres fins a la recol·lecció manual del fruit.
Una temporada bona, però irregular
La campanya d’enguany ha estat positiva en termes generals, especialment pel que fa a la qualitat i la maduració dels albercocs. Tanmateix, la producció ha estat desigual segons el moment de recol·lecció. Les varietats primerenques han tingut bons rendiments, mentre que les de mitjana temporada han registrat una producció més baixa. Les varietats tardanes, en canvi, han recuperat bons nivells productius i han destacat per la seva qualitat.
Aquesta variabilitat es produeix en un context de temperatures elevades que condicionen cada vegada més el calendari agrícola. «Estam observant que, de cada any, la collita avança uns dies més», assenyala Mora, que considera l’evolució de les temperatures un dels factors que obliguen el sector a adaptar-se.
A Porreres, aquesta adaptació també passa per mantenir una diversitat varietal que forma part del patrimoni agrícola local. Entre els albercocs que arriben habitualment a la cooperativa hi ha els primers Palabras, de pasta blanca; el Roig de Carlet, també de pasta blanca i amb un característic gust que recorda el melicotó; el Canino, de pasta ataronjada i especialment versàtil per al consum fresc i l’elaboració de confitures, almívar o albercoc sec; i el Murtó, una mescla de Canino i Galta que destaca per la seva textura consistent, un punt àcid i el pinyol dolç.
Preservar arbres i varietats adaptades al territori
La conservació de les varietats tradicionals és un dels aspectes que el sector considera clau per al futur. No es tracta només de mantenir una determinada tipologia d’albercoc, sinó també de conservar material vegetal que durant dècades s’ha adaptat a les condicions de Mallorca.
«És molt important conservar aquestes varietats autòctones, ja que estan adaptades a les condicions climàtiques del nostre territori», explica la gerent. Algunes d’aquestes varietats han anat desapareixent perquè tenien una producció menor o perquè els arbres s’han perdut amb el pas dels anys.
La resistència d’alguns dels arbres antics és, precisament, un dels arguments per recuperar aquest patrimoni. A Porreres encara es conserven exemplars de peu franc d’entre 80 i 100 anys que continuen produint. També hi ha arbres amb empelts dobles que combinen diferents espècies i varietats.
Aquesta experiència acumulada pot oferir pistes davant un dels grans desafiaments actuals: aconseguir arbres capaços de suportar unes condicions climàtiques cada vegada més extremes.
La sequera, el gran repte del secà
La manca d’aigua és una de les principals amenaces per a l’albercoc de Porreres, especialment perquè bona part del cultiu és de secà. Els pagesos intenten conservar la humitat del sòl i mantenir-ne l’estructura mitjançant les tasques agrícoles, però la situació és cada vegada més complicada.
A la sequera s’hi afegeixen els costos de producció, la disponibilitat de mà d’obra i la competència exterior. La recol·lecció continua fent-se manualment i requereix una important inversió de temps i personal. I la feina no acaba quan es cull el fruit: «També preparam l’arbre per al fruit de l’any vinent», recorda Mora.
La poda, l’adobat, els tractaments fitosanitaris o l’aclarida dels fruits són algunes de les tasques necessàries per garantir la producció de la temporada següent. És, per tant, un cultiu que demana continuïtat i una dedicació que sovint queda amagada darrere el producte que arriba al consumidor.
Més valor per al producte local
En aquest context, la comercialització és una peça fonamental. La cooperativa actua com a punt de connexió entre els pagesos i el mercat, però també desenvolupa una tasca de promoció i divulgació de l’albercoc de Porreres. Entre les iniciatives hi ha la promoció de la Fira de l’Albercoc i la posada en valor del producte local.
La demanda de producte de proximitat és, segons Mora, cada vegada més present entre els consumidors. Però hi ha un element que considera especialment determinant: el gust. L’albercoc de temporada es cull quan ha assolit el punt adequat de maduració, mentre que els fruits procedents de fora sovint han de ser collits abans per suportar el transport.
A més de la venda en fresc, la transformació permet allargar la vida del producte. La confitura i l’albercoc sec elaborats pels mateixos pagesos són actualment dues de les principals sortides per al fruit transformat.
Un futur que passa per adaptar-se
Mantenir l’albercoc com un dels cultius emblemàtics de Porreres dependrà, en bona part, de la capacitat del sector per adaptar-se a les noves condicions. Mora apunta a la necessitat de trobar arbres més resistents a la sequera, estudiar sistemes de reg de reforç amb aigües regenerades i avançar en la investigació mitjançant un camp experimental.
Però també hi ha un factor que precedeix qualsevol estratègia tècnica: que el consumidor continuï apostant pel producte local.
«Mantenim viva l’agricultura d’aquí, l’entorn dels nostres camps i donam viabilitat als productors», resumeix Mora. Una aposta que, en el cas de l’albercoc de Porreres, no només permet conservar un producte singular, sinó també una part del paisatge, del coneixement agrícola i de la identitat del municipi.