Deixalles, 40 anys convertint els residus en oportunitats
Hi ha objectes que deixen de servir molt abans d’haver acabat la seva vida útil. I hi ha persones a qui la societat, massa vegades, també deixa enrere abans que hagin pogut demostrar tot allò que són capaces de fer. La història de la Fundació Deixalles transita precisament per aquest punt de trobada: allà on un residu pot tornar a ser un recurs i on una persona en situació de vulnerabilitat pot trobar una oportunitat.
Aquest any 2026, Deixalles fa 40 anys. Quatre dècades després de la seva constitució, l’entitat continua defensant una idea que avui sona gairebé imprescindible però que l’any 1986 encara tenia molt de camí per recórrer: la protecció del medi ambient i la inclusió social poden formar part d’un mateix projecte. De fet, aquesta doble mirada és el tret diferencial d’una fundació que ha convertit els residus, la reutilització i l’economia circular en instruments per afavorir processos d’inserció sociolaboral.
L’aniversari tindrà aquesta setmana un dels seus moments principals. Dimecres, 7 d’octubre, a les 19 hores, el Teatre Principal de Palma acollirà la gran celebració dels 40 anys de la Fundació Deixalles. L’acte forma part d’un programa commemoratiu que l’entitat ha volgut plantejar no només com una mirada al passat, sinó també com una reivindicació del futur.
Perquè aquests 40 anys són, sobretot, un homenatge. A les persones que varen imaginar que el projecte era possible i el varen posar en marxa; als equips que l’han sostingut i fet créixer; a les més de 40.000 persones que han estat usuàries de Deixalles al llarg d’aquestes quatre dècades; i també a la societat que, mitjançant particulars, empreses i institucions, ha contribuït a fer possible la seva feina.
Una iniciativa nascuda el 1986
La Fundació Deixalles va néixer a Palma l’any 1986 per iniciativa de la Delegació d’Acció Social del Bisbat de Mallorca i de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM). Amb el temps, el projecte ha anat evolucionant fins a convertir-se en una de les entitats de referència de les Illes en l’àmbit de la inserció sociolaboral i l’economia social i solidària.
Els primers anys varen marcar una manera de fer que, amb diferents transformacions, encara és vigent. El 1990 Deixalles va presentar públicament el projecte i va iniciar tant la seva tasca d’inserció sociolaboral com la reutilització de residus, alhora que començava a treballar en la gestió de parcs verds i deixalleries. Després arribarien nous centres, la implantació a Eivissa i Inca, els programes de formació, l’atenció a persones amb problemes de salut mental i els primers contractes d’inserció.
Un dels canvis més significatius arribaria entre 2010 i 2012. La Fundació va passar a ser propietat de les persones treballadores agrupades en l’Associació Amics de Deixalles i es va constituir Deixalles Serveis Ambientals, la primera empresa d’inserció de les Balears. També començaren les botigues i la recollida de tèxtil amb contenidors.
Des d’aleshores, el projecte no ha deixat d’ampliar camps d’actuació. Preparació per a la reutilització de residus elèctrics i electrònics, costura, reutilització de roba i mobles, formació, orientació laboral, economia circular, sensibilització ambiental o autoreparació són només algunes de les línies que s’han incorporat a una activitat que avui és molt més àmplia que la imatge tradicional d’una deixalleria.
Quan un residu es converteix en una oportunitat
La filosofia és senzilla d’explicar, però profunda en les seves conseqüències: un objecte que encara té vida no hauria de convertir-se necessàriament en residu. I una persona que es troba en situació d’exclusió no hauria de quedar fora del mercat laboral ni de la vida comunitària.
A Deixalles, ambdues qüestions es treballen simultàniament.
L’entitat recull mobiliari, roba, aparells elèctrics, joguines, llibres, vaixelles i altres objectes susceptibles de ser reutilitzats. Una part d’aquest material passa pels diferents tallers i processos de recuperació i acaba tornant al circuit d’ús. Les donacions també alimenten les botigues de segona mà, on els objectes adquireixen una nova vida.
Un exemple especialment clar és el Centre de Preparació per a la Reutilització de Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE), el primer d’aquestes característiques de les Illes Balears. Els aparells són revisats, reparats i posats novament a la venda amb un any de garantia. La filosofia és passar de l’«usar i tirar» a considerar els residus com a recursos que encara poden tenir valor.
Aquesta manera d’entendre la gestió dels residus és inseparable de la dimensió social. Els tallers es converteixen en espais d’aprenentatge, adquisició d’hàbits, responsabilitat i capacitació. L’objectiu no és simplement ensenyar una feina, sinó oferir eines perquè cada persona pugui avançar cap a un projecte vital i laboral més autònom.
Itineraris adaptats a cada persona
La inserció no és un procés igual per a tothom. Per això Deixalles treballa amb itineraris individualitzats, especialment amb persones en situació o risc d’exclusió i amb factors de baixa ocupabilitat.
Els itineraris prelaborals combinen formació en competències personals, socials i laborals amb l’activitat pràctica als tallers. Roba, joguines, deixalleria, llibres o electro són alguns dels àmbits on les persones participants poden adquirir experiència en un entorn real.
La feina es complementa amb activitats de formació i socialització: alfabetització, competències digitals, igualtat, interculturalitat, educació ambiental, habilitats socials o activitats culturals. És una concepció de la inserció que no redueix la persona al seu currículum laboral, sinó que intenta reforçar també la seva autonomia i participació comunitària.
Aquesta mateixa filosofia és present en el programa de Teràpia Ocupacional que Deixalles desenvolupa amb la Fundació La Sapiència per a persones usuàries de la Xarxa d’Inserció Social de l’IMAS. Les activitats prelaborals no estan sotmeses a ritmes productius, sinó que tenen una finalitat terapèutica: que les persones participants puguin sentir-se actives, útils i part d’un projecte compartit.
També hi ha dos Serveis de Rehabilitació Comunitària, a Deixalles Ponent i a Eivissa, dirigits a persones amb discapacitat derivada de problemes de salut mental. Són espais d’atenció diürna on es treballen l’autonomia, les habilitats socials, les competències prelaborals i la participació comunitària.
El salt cap a la feina
El pas següent són les empreses d’inserció. Deixalles compta actualment amb tres empreses —Deixalles Serveis Ambientals, Deixalles Triam de Tot i Deixalles Inserció i Triatge— que treballen principalment en activitats ambientals i de gestió de residus.
La seva funció és especialment important perquè permet transformar la formació en experiència laboral remunerada i, posteriorment, facilitar el salt cap al mercat laboral ordinari. Segons la memòria de 2024, aquestes tres empreses varen formalitzar conjuntament 167 contractes d’inserció.
És, per tant, un model de doble impacte. D’una banda, genera oportunitats d’ocupació per a persones que tenen dificultats per accedir al mercat laboral. De l’altra, desenvolupa activitats vinculades a la prevenció de residus, la reutilització i la gestió ambiental.
Un dels exemples més recents és Fem que Circuli, un projecte iniciat el 2022 que treballa amb el sector turístic i immobiliari per recuperar mobiliari i altres objectes descartats. Durant el 2025 es varen recollir 150 tones de materials procedents de 115 hotels de Mallorca i Eivissa. El 93% dels materials recuperats va ser reutilitzat, amb un estalvi calculat de més de 167 milions de litres d’aigua i l’evitació de 349 tones de CO₂. El projecte, a més, va generar vuit llocs de feina directes, sis dels quals ocupats per persones en risc d’exclusió.
És probablement una de les millors expressions del que Deixalles ha anat construint durant aquests 40 anys: convertir una necessitat ambiental en una oportunitat social.
Acompanyar també qui cerca feina
La feina de la Fundació no acaba als tallers. El servei d’orientació laboral OKUPA’T, promogut pel SOIB i cofinançat pel Fons Social Europeu Plus, ofereix plans personalitzats d’orientació a persones en risc d’exclusió o amb especials dificultats d’inserció laboral a Mallorca i Eivissa.
Durant el primer any del programa, entre març de 2025 i febrer de 2026, Deixalles va atendre 864 persones, de les quals 688 varen iniciar un itinerari d’inserció. El servei disposa de 658 places anuals concertades i combina diagnòstic, orientació, formació, suport en la recerca de feina i contacte amb empreses.
Així, la intervenció es desplega en diferents moments: des de l’acompanyament social i prelaboral fins a la contractació i la transició cap a l’ocupació ordinària.
Quaranta anys i cap a una nova etapa
La celebració d’aquest aniversari arriba, per tant, en un moment en què Deixalles no sembla disposada a limitar-se a mirar enrere. El programa dels 40 anys inclou exposicions, activitats a les diferents seus, microrrelats radiofònics amb històries de persones vinculades a la Fundació i iniciatives al voltant de la reutilització.
Al maig ja es va celebrar la subhasta solidària «40 anys, 40 meravelles», amb objectes vintage, peces de col·leccionisme i altres objectes recuperats. I el juliol Deixalles i Rezero varen organitzar el fòrum Re-Voltes, el primer gran espai de les Illes dedicat específicament a la reutilització, amb prop de 150 participants i 21 experts.
Ara arriba el moment central de la commemoració. El 7 d’octubre, el Teatre Principal de Palma serà l’escenari d’una celebració que vol posar rostres i memòria a quatre dècades de feina.
Perquè, al capdavall, parlar de Deixalles és parlar de residus, però també de persones. De roba que torna a circular, de mobles que eviten acabar com a residus, d’aparells que tornen a funcionar, de contractes d’inserció i de persones que recuperen confiança i autonomia.
És també parlar d’una idea que fa 40 anys podia semblar utòpica i que avui continua tenint plena vigència: que la cura del planeta i la cura de les persones poden anar de la mà.
Deixalles ho ha fet durant quatre dècades. I el seu aniversari és, més que una mirada nostàlgica al camí recorregut, una reivindicació d’aquesta utopia. La de fer xarxa, teixir ponts i demostrar que allò que una societat considera un residu —sigui un objecte o, massa sovint, una persona— pot tornar a tenir valor.