El Govern i els pescadors balears exigeixen a Brussel·les mantenir els 143 dies de pesca anuals
El Govern de les Illes Balears i el sector pesquer reclamen a la Unió Europea que reconegui les particularitats de la insularitat i la millor situació dels recursos pesquers de l’arxipèlag a l’hora de fixar les possibilitats de pesca per al 2027. La reivindicació principal és mantenir, com a mínim, els 143 dies de pesca anuals de mitjana de què disposa actualment la flota balear, davant una proposta comunitària que preveu una reducció del 32 % dels dies d’activitat de les embarcacions d’arrossegament.
La posició s’ha acordat en una reunió entre el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, el director general de Pesca, Antoni M. Grau, i representants del sector, entre els quals hi havia el president de l’Organització de Productors de Peix i Marisc de Mallorca (OPMallorcamar), Pedro Mercant, i el president de la Federació Balear de Confraries de Pescadors, Domingo Bonnín.
Durant la trobada, les parts han qualificat d’insuficient la proposta presentada pels serveis de la Comissió Europea el passat 20 de novembre. El document estableix per a la flota espanyola de la Mediterrània occidental un esforç pesquer inicial de 54.127 dies, ampliable fins a 73.391 si s’apliquen mesures addicionals de conservació.
Aquesta proposta suposaria passar dels 143 dies actuals de mitjana a uns 97 dies anuals, amb la possibilitat d’arribar aproximadament als 131 dies si s’adopten les mesures compensatòries. Tot i això, el document encara no concreta el repartiment dels dies de pesca corresponents a les Illes Balears.
Rebutgen que la situació d’altres zones condicioni la flota balear
Un dels principals motius de discrepància és el sistema que utilitza Brussel·les per calcular els dies de pesca. La proposta continua prenent com a referència l’estat de l’espècie més vulnerable dins la zona de gestió, en aquest cas l’escamarlà de la subzona geogràfica 6 (GSA 6), que correspon al litoral mediterrani del Llevant peninsular.
Aquest criteri acaba condicionant també l’activitat de la flota de les Illes Balears, inclosa dins la mateixa zona de gestió, malgrat que les poblacions pesqueres de la GSA 5, corresponent a l’arxipèlag, presenten una situació més favorable.
El Govern i els pescadors consideren que el sistema no reconeix prou les diferències entre territoris ni l’esforç realitzat durant els darrers anys per aplicar mesures de conservació. Per això, demanen que les restriccions es fonamentin en criteris científics que tenguin en compte la situació específica dels recursos de cada regió.
Simonet ha defensat que «no podem acceptar que la flota de les Illes Balears es vegi penalitzada per la situació de poblacions pesqueres d’altres zones de la Mediterrània» i ha insistit que les mesures de conservació aplicades pels pescadors han de tenir un reconeixement efectiu.
En el cas de l’escamarlà, el sector també ha plantejat estudiar mesures específiques de conservació, com ara limitacions temporals o espacials adaptades als caladors i als períodes de captura d’aquesta espècie a les Balears.
La quota de gamba vermella i de llampuga
La proposta europea també inclou les possibilitats de pesca de dues espècies especialment importants per al sector balear: la gamba vermella i la llampuga.
En el cas de la gamba vermella (Aristeus antennatus), Brussel·les manté per al 2027 el límit màxim de captures de 708,3 tones assignat a Espanya per al conjunt de la zona de gestió, que inclou les Balears, la mar d’Alborán, el litoral mediterrani peninsular i el golf de Lleó. La quantitat és la mateixa que la fixada per al 2026.
El sector ha expressat la seva preocupació perquè aquesta pesquera continua sotmesa a una doble limitació: un màxim de captures i, alhora, una restricció dels dies d’activitat de les embarcacions d’arrossegament.
La situació és més favorable per a la llampuga. La proposta preveu una quota de 145,2 tones per a Espanya el 2027, dins un límit global de 2.078,5 tones per al conjunt de la Unió Europea. Aquesta xifra representa un increment del 14,33 % respecte de la quota comunitària de 2026.
L’augment ha estat ben rebut per la Conselleria i el sector, ja que permetria donar més marge a una pesquera especialment rellevant per a la flota artesanal balear, que és l’única que captura aquesta espècie amb llampuguera.
Segons les dades de l’IRFAP, durant el 2025 es varen capturar 121,5 tones de llampuga a les Illes Balears, una quantitat pròxima al límit disponible aquell any. L’increment proposat podria facilitar el desenvolupament de les pròximes campanyes sense les limitacions derivades d’una quota massa ajustada a les captures habituals.
Simonet traslladarà les reivindicacions a Brussel·les
El Govern preveu mantenir la pressió davant les institucions europees durant les pròximes setmanes. Simonet assistirà al Consell de Ministres d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea del mes de desembre, a Brussel·les, on es negociaran les possibilitats de pesca per al 2027. També té previst reunir-se novament amb el comissari europeu de Pesca i Oceans, Costas Kadis.
La reivindicació balear forma part d’una demanda compartida amb les altres quatre comunitats autònomes mediterrànies, que el passat mes d’octubre varen presentar una proposta tècnica conjunta per modificar el sistema de càlcul dels dies de pesca. L’objectiu és substituir el criteri de l’espècie més vulnerable per un model que tengui en compte indicadors més representatius de l’estat general dels recursos pesquers.
Ara, la Conselleria estudiarà amb la resta de comunitats la possibilitat d’incorporar expressament el reconeixement de la insularitat i les particularitats de la GSA 5 en el posicionament conjunt. Si no és possible, el Govern valora presentar un document específic amb les reivindicacions pròpies de les Illes Balears.
Les possibilitats de pesca per al 2027 encara no són definitives i quedaran concretades en les negociacions europees del desembre. Mentrestant, el Govern i el sector mantenen la seva exigència: evitar que les restriccions aplicades a altres zones de la Mediterrània acabin condicionant l’activitat dels pescadors de les Illes Balears.

