Les Balears tanquen l’estiu més càlid de la sèrie amb el mar durant 42 dies a més de 30 graus a Pollença
El Mediterrani occidental ha viscut aquest estiu un episodi de calor marina sense precedents en la sèrie d’observacions iniciada el 1982. Tres mesos consecutius amb temperatures rècord han convertit l’estiu de 2026 en el més càlid registrat fins ara, segons l’informe elaborat pel Sistema d’Observació Costaner de les Illes Balears (SOCIB).
Entre juny i setembre, la temperatura superficial mitjana del Mediterrani occidental s’ha situat en 26,87 ºC, fins a 2,85 ºC per damunt de la mitjana del període de referència 1982-2015. El comportament excepcional de la mar ha estat especialment evident durant l’agost, que ha esdevingut no només l’agost més càlid de la sèrie, sinó també el mes amb la temperatura superficial mitjana més elevada mai registrada a la regió.
Aquell mes, el termòmetre marí va arribar a una mitjana de 27,79 ºC, 2,95 ºC per damunt dels valors habituals. La dada supera en 0,81 ºC l’anterior rècord mensual del Mediterrani occidental, corresponent a l’agost de 2024.
La calor també es va mantenir durant els altres mesos de l’estiu. Al juliol, la temperatura superficial mitjana va ser de 26,59 ºC, 2,99 ºC per damunt de la mitjana històrica, mentre que al setembre es va situar en 26,23 ºC, amb una anomalia de 2,59 ºC.
La mar de les Balears supera els 30 ºC durant setmanes
Les Illes Balears han estat un dels territoris on els efectes d’aquesta calor marina extraordinària s’han manifestat amb més intensitat. La temperatura superficial mitjana de l’arxipèlag va assolir un màxim de 29,83 ºC el 15 d’agost.
Les observacions costaneres del SOCIB han registrat, a més, valors màxims històrics en diversos punts. A Dragonera es van assolir 33,02 ºC, mentre que davant Maó es va arribar als 32,36 ºC. Al port de Pollença es varen registrar 32,5 ºC i a la badia de Palma, 30,9 ºC.
Però més enllà dels pics puntuals, destaca la persistència de la calor. Les temperatures superiors als 30 ºC es varen mantenir durant 22 dies a Dragonera, davant Maó i a la badia de Palma, mentre que a Pollença la situació es va prolongar durant 42 dies consecutius.
«Els dades d’aquest estiu mostren no només temperatures excepcionalment elevades, sinó també la intensitat i persistència de les onades de calor marines en el Mediterrani occidental», explica Mélanie Juza, investigadora del SOCIB i autora principal de l’informe. Segons la investigadora, els extrems s’han observat tant a escala regional com en les aigües costaneres de les Balears.
158 dies d’onada de calor marina
La calor no ha estat un fenomen exclusiu dels mesos d’estiu. Entre gener i setembre, el Mediterrani occidental ha acumulat 158 dies d’onada de calor marina, amb una intensitat màxima de gairebé 6 ºC per damunt dels valors històrics.
El SOCIB considera onada de calor marina un episodi d’almenys cinc dies consecutius en què la temperatura de la mar supera el 90% dels valors històrics corresponents a aquella zona i època de l’any.
Entre juny i setembre, totes les subregions del Mediterrani occidental varen experimentar episodis d’elevada intensitat que, en diversos casos, es varen mantenir durant tot l’estiu.
Per fer el seguiment d’aquesta evolució, el SOCIB combina dades obtingudes per satèl·lit a través del Servei Marí de Copernicus amb observacions directes de la seva xarxa d’instrumentació oceànica. Boines, perfiladors i gliders permeten estudiar la temperatura no només a la superfície, sinó també a les capes més profundes, fins als 2.000 metres.
Més calor, menys nutrients i més pressió sobre la mar
L’escalfament de l’oceà no és només una qüestió de temperatura. Segons el SOCIB, l’augment de la calor a les capes superiors pot dificultar la mescla de les aigües i limitar l’arribada de nutrients a les capes superficials. Alhora, pot reduir la disponibilitat d’oxigen a les capes més profundes.
Les conseqüències també poden arribar als ecosistemes marins. Episodis anteriors de calor extrema han estat relacionats amb el declivi de praderies de Posidonia oceanica, mortalitats massives d’organismes i alteracions en la reproducció, el creixement, l’abundància i la distribució de diferents espècies.
«La recurrència d’onades de calor marines intenses i prolongades durant diversos anys consecutius, sumada a l’escalfament gradual de l’oceà, suposa un estrès tèrmic sense precedents per als ecosistemes mediterranis», adverteix Juza.
L’escalfament també contribueix a l’augment del nivell de la mar. En escalfar-se, l’aigua s’expandeix i ocupa més volum. Al Mediterrani occidental, el nivell mitjà de la mar ha augmentat a un ritme de 3,9 centímetres per dècada entre 1999 i 2025.
Un mar molt calent davant l’arribada de la tardor
El rècord de calor no acaba amb l’estiu. La temperatura amb què la mar entra a la tardor pot tenir conseqüències sobre el comportament de l’atmosfera durant les setmanes següents.
Un Mediterrani excepcionalment calent pot aportar més calor i humitat a l’atmosfera i afavorir la intensificació de determinats episodis meteorològics, entre els quals hi ha les tempestes severes i les precipitacions intenses. En un territori insular com les Balears, aquests episodis poden traduir-se en inundacions, erosió i pèrdua de platges o danys en infraestructures.
«Les Illes Balears estan en primera línia dels canvis que estam observant al Mediterrani occidental», assenyala Emma Heslop, directora del SOCIB. L’organisme manté observacions de l’oceà des de 2010 i disposa ja de més de 15 anys de dades, una sèrie que permet identificar l’evolució dels canvis i millorar la capacitat d’anticipació.
Per a Heslop, reforçar aquesta xarxa d’observació i predicció serà clau per disposar de la informació necessària per gestionar els riscos i adaptar-se a un escenari de canvi climàtic en què les onades de calor marina, lluny de ser episodis excepcionals, poden esdevenir cada vegada més freqüents i persistents.