Un estudi de l’IMEDEA revela que els remolins del Mediterrani són molt més intensos a l’hivern
La mar Mediterrània és molt més dinàmica del que es pensava fins ara. Un estudi liderat per l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), amb la participació del Sistema d’Observació Costaner de les Illes Balears (SOCIB), ha descobert que els corrents i els remolins oceànics de petita escala presenten una variabilitat estacional molt marcada, amb una activitat que s’intensifica durant l’hivern i disminueix a l’estiu.
La investigació, publicada a la revista científica Communications Earth & Environment, ha estat possible gràcies a les observacions del satèl·lit SWOT, desenvolupat conjuntament per la NASA i l’agència espacial francesa (CNES). Aquesta tecnologia permet mesurar l’altura de la superfície marina amb una precisió i un nivell de detall superiors als dels sistemes convencionals, fet que facilita la detecció de fenòmens oceànics que fins ara havien passat desapercebuts.
Els resultats indiquen que l’energia cinètica dels remolins i corrents superficials augmenta aproximadament un 50 % entre els mínims de l’estiu i els màxims de l’hivern. A més, els nivells d’energia detectats són aproximadament 1,8 vegades superiors als que s’havien estimat mitjançant els sistemes convencionals d’altimetria per satèl·lit.
Un paper clau en el funcionament de la Mediterrània
L’estudi s’ha centrat en estructures oceàniques de més de 20 quilòmetres, especialment en remolins d’entre 20 i 60 quilòmetres de diàmetre. Aquests moviments tenen una funció important en el transport de calor, energia i materials dins la mar, així com en els intercanvis entre l’oceà i l’atmosfera.
Les zones amb una activitat més intensa inclouen la mar d’Alborà, la conca algeriana, l’estret de Gibraltar i determinades àrees de la conca llevantina. Les dades del SWOT també han permès identificar una distribució espacial d’aquests fenòmens molt més detallada i heterogènia que la coneguda fins ara.
La importància d’aquest descobriment va més enllà de la comprensió dels corrents marins. La Mediterrània és una de les regions més vulnerables al canvi climàtic i s’escalfa més ràpidament que l’oceà global. Per això, conèixer millor el comportament dels remolins de petita escala pot ajudar a entendre com es redistribueix la calor i com evolucionarà el clima marí en les pròximes dècades.
Millorar els models climàtics i les prediccions oceàniques
Els investigadors assenyalen que aquestes estructures oceàniques tenen un pes més important del que es considerava en la dinàmica mediterrània. La possibilitat d’observar-les amb més precisió permetrà millorar les simulacions climàtiques i els sistemes de predicció oceànica, així com avançar en el coneixement dels processos que regulen els intercanvis entre la mar i l’atmosfera.
El treball, signat per Yan Barabinot, Guiomar López, Baptiste Mourre i Ananda Pascual, s’emmarca en el projecte FaSt-SWOT, liderat per l’IMEDEA i finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
La investigació posa de manifest que, per comprendre el funcionament de la Mediterrània i anticipar-ne l’evolució en un context d’escalfament global, és imprescindible observar també els fenòmens de petita escala que fins ara havien quedat fora de l’abast de les eines de mesura convencionals.