Experts i investigadors debaten a Palma com restaurar els ecosistemes marins de les Balears
Les estratègies per recuperar els ecosistemes marins i traslladar els avenços científics a mesures concretes de gestió centren les III Jornades per a la Conservació de la Biodiversitat Marina Balear, que se celebren a Can Tàpera, a Palma. La trobada reuneix experts en biologia marina, institucions científiques i organitzacions ambientals per compartir experiències i establir criteris comuns sobre quins hàbitats cal restaurar, com fer-ho i quines zones haurien de ser prioritàries.
La primera sessió, celebrada aquest dijous, 22 d’octubre, compta amb onze experts i investigadors que presenten projectes de restauració marina desenvolupats a les Balears i altres territoris. Un dels plantejaments compartits durant la jornada és que la restauració ecològica va més enllà de sembrar espècies o recuperar vegetació: requereix conèixer l’estat dels ecosistemes, identificar les necessitats de cada hàbitat i establir mesures adaptades a cada situació.
La trobada ha començat amb la participació de Sílvia García Higuera, en representació del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO); Pablo Rodríguez Ros, director de la Fundació Marilles, i Tatí Benjumea, coordinadora d’Hàbitats i Espècies de l’entitat. Rodríguez Ros ha defensat la necessitat de compartir coneixement i arribar a acords abans d’impulsar actuacions de conservació.
De la planificació a la recuperació dels hàbitats
Entre les primeres intervencions, Margalida Monserrat, investigadora de l’IMEDEA, ha presentat la guia Restaurar per conservar: una guia per a la mar Balear, mentre que Emma Cebrian, del CEAB-CSIC, ha exposat el funcionament del PEREMCAT, el pla de restauració dels ecosistemes marins de Catalunya.
Per la seva banda, Sílvia García Higuera ha detallat el marc estatal de restauració, les prioritats i les oportunitats que planteja el Pla Nacional de Restauració per als ecosistemes marins.
Les ponències també han abordat la recuperació d’hàbitats i espècies concretes. Beatriz Marin-Diaz, de l’IMEDEA, ha tractat la restauració de la Cymodocea, una planta marina, mentre que Jana Verdura, de la Universitat de Girona, ha exposat les possibilitats de recuperació dels boscos de macroalgues.
El programa inclou igualment una reflexió sobre els límits i les incerteses de la restauració, a càrrec de l’ambientòleg i escriptor Andreu Escrivà, així com l’experiència de l’Associació de Naturalistes del Sud-est (ANSE) en la recuperació de salines i arenals costaners de l’entorn del Mar Menor, que presentarà el seu director, Pedro García.
Experiències a les Balears i propostes de gestió
La jornada també dona espai a projectes pràctics de restauració marina. En una taula rodona es presentaran el projecte CABALGA, a càrrec de Patricia Baena, tècnica de l’ICM-CSIC, i diverses experiències desenvolupades a Portocolom, Pollença i Menorca. Hi participaran Laura Royo, de la Fundació Cleanwave; Gigi Torras, d’Arrels Marines, i Eva Marsichach, de l’OBSAM.
Després del debat entre els assistents, els experts es reuniran a porta tancada durant l’horabaixa per redactar un document de conclusions i propostes de gestió que es farà arribar a les autoritats competents.
Les jornades continuaran amb dues sessions més: el pròxim 29 d’octubre, centrada en les espècies invasores, i el 5 de novembre, dedicada a la pesca sostenible.
Organitzades per la Fundació Marilles i la Fundació Sa Nostra, les jornades volen afavorir l’intercanvi de coneixement i el debat sobre les pràctiques de seguiment i conservació de la biodiversitat marina. L’objectiu és contribuir a millorar l’estat de conservació de la mar i la costa balear a partir de l’experiència científica i de les actuacions que es poden aplicar sobre el territori.