El Govern rebutja ampliar les restriccions a la pesca professional al canal de Menorca
El Govern balear s’oposa a l’ampliació de les zones restringides a la pesca professional al canal de Menorca que planteja l’Administració de l’Estat. La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural considera que les noves limitacions no estan prou justificades pels estudis científics disponibles i adverteix que podrien reduir els caladors de les flotes de Ciutadella, Alcúdia, Pollença i Cala Rajada.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, i el director general de Pesca, Antoni M. Grau, s’han reunit aquest dijous a Ciutadella amb representants de les confraries de pescadors de Menorca i del nord de Mallorca per abordar la proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. A la trobada també hi han participat la consellera d’Economia i Serveis Generals del Consell Insular de Menorca, Maria Antònia Taltavull, i el president de la Federació Balear de Confraries de Pescadors, Domingo Bonnín.
Després de la reunió, les parts han acordat actuar de manera coordinada davant l’Estat per oposar-se a l’ampliació de les restriccions i defensar les reivindicacions del sector pesquer. Simonet ha qualificat la proposta de “desproporcionada” i ha defensat que qualsevol canvi ha d’estar avalat per dades científiques i tenir en compte les conseqüències econòmiques i laborals per a les flotes afectades.
Discrepàncies sobre la protecció dels hàbitats
La discrepància se centra en l’ampliació de les àrees on està prohibida la pesca d’arrossegament i en les limitacions que afectarien la pesca de la llagosta. La Conselleria assegura que comparteix la necessitat de protegir els hàbitats marins vulnerables, però considera que les restriccions actuals ja contribueixen a preservar els fons coral·lígens i els mantells de rodòlits, formats per algues calcàries.
Des de 2016, una ordre ministerial prohibeix l’arrossegament en dues àrees del canal de Menorca que sumen aproximadament 1.300 quilòmetres quadrats. Segons la Direcció General de Pesca, la informació científica analitzada indica que les condicions d’aquests hàbitats han millorat significativament des de l’aplicació de les mesures.
La Conselleria també qüestiona que la presència dispersa de rodòlits sigui suficient per justificar una ampliació dels tancaments. En aquest sentit, defensa que la delimitació de les zones protegides ha de respondre a la distribució real i a les característiques dels hàbitats, i reclama una cartografia actualitzada que permeti fonamentar qualsevol modificació.
El seguiment de l’Institut Espanyol d’Oceanografia ha documentat la recuperació d’hàbitats vulnerables després de les prohibicions d’arrossegament. Per això, el director general de Pesca ha defensat que qualsevol revisió de les mesures ha de valorar els resultats obtinguts fins ara i les conseqüències que tindria per a l’activitat pesquera.
Un espai clau per a la pesca de la llagosta
El canal de Menorca té un elevat valor ambiental i pesquer. La Direcció General de Pesca l’identifica com la pesqueria de llagosta més important de les Illes Balears. L’espai marí protegit de la xarxa Natura 2000, de competència estatal, ocupa aproximadament 3.353,5 quilòmetres quadrats.
Davant aquesta situació, el Govern reclama que qualsevol canvi en les restriccions tengui en compte tant la conservació dels ecosistemes marins com la viabilitat de la pesca professional. També defensa que els pescadors afectats participin en la definició de les mesures que regulen la seva activitat.
Durant la reunió, les parts han abordat altres qüestions relacionades amb el sector i han coincidit en la necessitat de continuar avançant en la cogestió pesquera per garantir la viabilitat i la rendibilitat de la pesca professional a les Illes Balears.