L’Alzinar: La pota del cavall del Rei En Jaume, a Inca
Mesclant cultura i esport
El Tir de Passetja es pot considerar, sense cap tipus de dubte, una expressió molt genuïna de la cultura tradicional mallorquina, sent patrimoni immaterial, passat de generació en generació, ratificat i recolzat, a més, pel Govern de les Illes Balears, pesi a qui pesi, perquè reuneix diversos elements identitaris de l’illa: arrel rural i pagesa, transmissió generacional (durant segles i mil·lennis, els foners i foneres han après l’afició dels seus pares, especialment de les mares dins la prehistòria, padrins i familiars)…
Amb la cinquena tirada de la Colla Fonera dels Maccolins, diumenge passat, dia 25, a partir de les onze del matí, amb la que es tancava definitivament la Challenge del Campionat de Mallorca de Pedra, a la Finca de la Pota del Rei, d’Inca, un indret popular i llegendari, a una de les àrees més antigues i simbòliques d’Inca, documentada des de poc després de la conquesta catalana, situat darrere l’antic convent de les Monges, a la zona del Serral dels Molins, també anomenat històricament Serral de les Monges, vaig tenir la oportunitat d’ampliar, una mica més, els meus horitzons culturals, a més de gaudir de l’art i llançaments dels nostres avantpassats foners, visitant per primera vegada Sa Pota del Rei, element patrimonial reconegut oficialment per l’Ajuntament d’Inca, inclòs al Catàleg de Patrimoni d’aquest terme municipal, que ho descriu com un conjunt paisatgístic associat a la llegenda, segons la qual el cavall del Rei Jaume I el Conqueridor, va deixar una marca sobre una roca després d’un gran salt; sent l’element més destacat, aquesta marca que, segons la tradició popular, correspon a la petjada del seu cavall.
Segons la tradició, defensada pel propi ajuntament inquer:
“Quan el rei En Jaume I va venir a conquerir Mallorca, el 1229,
diuen que un dia era dalt del Puig Major,
i va veure que els sarraïns guerrejaven prop d’Inca,
pegà esperonada al seu briós cavall
i d’un llongo arribà fins al serral dels Molins.
Una pota del cavall llenegà damunt una timba de roca,
i hi deixà una marca fonda,
una llenegada que encara avui podeu veure,
com a recordança d’aquell prodigi i en memòria d’aquell gran rei.
Ajuntament d’Inca”.
Segons altres versions, Jaume I, des de la Serra de Tramuntana, va veure també els sarraïns prop d’Inca, i es va llançar a perseguir-los a cavall. En arribar a la zona, l’animal va relliscar amb tanta força que va deixar marcada la roca per a sempre.
La Sa Pota del Rei és un clar element de la tradició oral i de la identitat popular inquera, que barreja llegenda, memòria col·lectiva, i patrimoni local.
Lògicament, Jaume I deixà ben marcada la imaginació popular. Cercant, cercant, també podem trobar, entre d’altres, la Pota del Rei de Lluc, prop del Santuari; el Bot del Rei, o la Cadira del Rei, a molts de municipis de la Serra de Tramuntana; petjades atribuïdes al cavall del Rei, al voltant del Castell d’Alaró; alguns comenten que inclòs al cap de munt del Puig Major; la Pica del Rei en Jaume a Sant Elm (Andratx); la Taula del Rei, roques planes on, segons la llegenda, el monarca i els seus dirigents, a més de menjar-hi, hi feien consells de guerra.
Segons la folklorista Caterina Valriu: “les llegendes relacionades amb el Conqueridor formen un autèntic cicle llegendari mallorquí, en què l’heroi històric és magnificat fins a adquirir trets gairebé mítics”.
El Serral dels Molins, o Serral de les Monges
I seguint dins les mateixes contrades, pujant poc a poc, passa a passa, per les escalonades, amb una bona suada, i el gaiato a la mà dreta, ens trobem amb el Serral dels Molins, o Serral de les Monges, on a més dels seus edificis i molins emblemàtics, hi destaca el Monestir de Sant Bartomeu d’Inca, d’estil barroc, construït entre 1667 i 1702, declarat Bé d’Interès Cultural (BIC), que conserva les restes de Sor Clara Andreu i Malferit (1596 – 1628), religiosa molt venerada pels mallorquins, dirigit per la comunitat de monges Jerònimes (del Serral o Monges Tancades), des del segle XVI (any 1534).
Les fonts històriques ens indiquen que, poc després de la conquesta de Mallorca per Jaume I el Conqueridor, l’any 1229, hi havia en aquest puig inquer, una capella dedicada a Santa Magdalena.
Més endavant s’hi establí una comunitat de clarisses, i posteriorment les jerònimes, que acabaren traslladant-se a l’actual monestir de Sant Bartomeu.