Novembre, entre les feines del camp, els fruits de tardor i la memòria dels difunts
l novembre arriba a les Illes Balears amb els primers freds, les nits més llargues i una natura que es prepara per afrontar l’hivern. És temps de recollir els darrers fruits de la tardor, sembrar les hortalisses que ompliran els horts durant els mesos freds i preparar la terra per a les collites de la primavera. Però també és un mes estretament lligat a les tradicions, als costums gastronòmics i a unes celebracions que mantenen viu el record dels avantpassats.
Al camp, novembre és un mes de feina constant. Als horts es poden collir bledes, cols, colfloris, espinacs, carxofes, pastanagons, porros, raves, xirivies i endívies, entre altres verdures pròpies de l’hivern. Són aliments que, malgrat créixer més a poc a poc que durant la primavera, ofereixen una textura més tendra i un gust especialment intens. Amb aquests productes es poden preparar alguns dels plats més característics de la cuina mallorquina, com les sopes de verdura escaldades.
També és temps de continuar sembrant. Les faves, els pèsols, les cebes, els alls, els cigrons i els espinacs tenen cabuda dins els horts d’aquesta època. Igualment, es poden preparar els planters de les hortalisses i les flors que es trasplantaran quan arribi la primavera. Als jardins, novembre és un bon moment per sembrar anèmones, flors de lis i violetes, espècies que disposaran de tot l’hivern per arrelar i créixer.
La feina no s’acaba aquí. Els arbres i les plantes de fulla caduca es poden podar durant aquest període, mentre que la humitat del sòl i la poca insolació converteixen novembre en un mes especialment adequat per sembrar arbres fruiters nous. Durant el repòs vegetatiu, els arbres pateixen menys l’estrès del trasplantament i tenen més facilitats per arrelar. També és una bona època per plantar garrovers i altres espècies que, una vegada establertes, poden desenvolupar-se amb poca necessitat de reg.
La terra es prepara per a la primavera
Als sementers que no s’han sembrat de pastura per a l’hivern, és hora de passar-hi l’arada en pala. Aquesta llaurada permet remoure i airejar la terra, que romandrà així durant els mesos d’hivern i quedarà preparada per a les sembres de primavera. També es poden escampar fems naturals per enriquir el sòl i millorar-ne la fertilitat. Les pastures, per la seva banda, ja han tengut temps d’arrelar i és un bon moment per adobar-les, sempre amb la precaució de no fer-ho abans que l’herba estigui prou establerta.
Quan la pastura ja és ben arrelada, es pot amollar-hi la guarda d’ovelles perquè hi pasturi. Una escapçada moderada no perjudica l’herba, però convé evitar que els animals hi romanguin massa temps i la trepitgin excessivament. En aquesta època, a més, moltes ovelles i cabres estan prenyades o ja tenen anyells petits, de manera que necessiten una alimentació més abundant. Les racions d’alfals sec, ric en proteïnes, són un bon complement a l’herba fresca.
Als galliners també hi ha feina. Els animals destinats al consum o a la venda per Nadal s’han de preparar amb una alimentació adequada perquè guanyin pes i la carn tengui una bona qualitat.
Olives, cítrics i bolets: els tresors de novembre
Un dels protagonistes indiscutibles d’aquest mes és l’olivar. Les olives ja han agafat color fosc i comencen a acumular oli. És el moment de collir-les i dur-les a les tafones, on el fruit es transformarà en aquell líquid espès i daurat que forma part essencial de la gastronomia i la cultura mediterrànies. L’elaboració de l’oli és, a més, una de les activitats que millor representen la continuïtat dels treballs agrícoles i dels coneixements transmesos de generació en generació.
Als arbres fruiters també hi ha moviment. Comencen a arribar les primeres taronges i mandarines, mentre les clementines es troben en plena temporada. També es poden collir llimones, codonys, kiwis, magranes, nesples i les darreres pomes. És una època de gran varietat de fruits, que omplen els rebosts i aporten els ingredients per a moltes elaboracions tradicionals.
Els boscos i les garrigues, especialment després d’una tardor plujosa, ofereixen un altre dels seus regals més esperats: els bolets. Els esclata-sangs són els més cercats als pinars mallorquins, però també es poden trobar cames seques, orelles de llebre i peus de rata als alzinars. Més endavant, als indrets humits i ombrívols, comencen a aparèixer els primers picornells peluts, un bolet propi dels mesos freds.
Les garrigues també conviden a sortir a caçar tords i grives, dues peces molt apreciades dins la cuina tradicional, especialment torrades o incorporades a un bon arròs brut. Són activitats que formen part del calendari rural de tardor i que, juntament amb la recollida de bolets, mantenen viu el vincle entre la gent i el territori.
El primer porc i els preparatius de Nadal
Amb l’arribada del fred, també s’acosten algunes de les feines més vinculades a la gastronomia popular. Si les temperatures ja són baixes i no hi ha mosques, és un bon moment per fer la primera matança de porc de la temporada. D’aquesta manera es poden començar a elaborar les primeres llonganisses i botifarrons, que anuncien l’arribada d’un dels rituals més arrelats a les cases de fora vila.
La matança no era tan sols una feina destinada a proveir de menjar el rebost familiar. Era també una jornada de feina compartida, de cooperació entre familiars i veïnats, i una ocasió per mantenir vius els coneixements relacionats amb l’aprofitament de l’animal i l’elaboració dels embotits. Una tradició que, malgrat els canvis en els hàbits de vida, encara conserva un lloc destacat dins la memòria col·lectiva mallorquina.
Quan els dies s’escurcen i les hores de feina a l’exterior disminueixen, també és temps de dedicar-se a altres tasques més pausades. Arreglar els mànecs de les eines, posar a punt els estris de l’hort o preparar els materials que s’utilitzaran durant la temporada següent són feines que ajuden a aprofitar les llargues tardes d’hivern.
Tots Sants i la Nit de les Ànimes: el record dels qui ja no hi són
Novembre és també el mes en què la cultura popular mallorquina dedica una atenció especial als difunts. Tots Sants i el Dia dels Difunts són dues dates que formen part d’un calendari carregat de simbolisme, en què conviuen la devoció religiosa, el respecte pels avantpassats, l’enyorança i les antigues creences relacionades amb el retorn de les ànimes.
Segons la tradició, la Nit de les Ànimes era el moment en què els difunts tornaven a les seves cases per visitar els familiars. Per això, antigament era costum deixar llums encesos i petits presents per acollir-los. Un dels costums més curiosos era el joc de les animetes, en què els adults amagaven panellets o castanyes per diferents racons de la casa perquè els infants els trobassin l’endemà. Les llepolies es presentaven com a regals que les ànimes havien deixat durant la seva visita.
Els infants també tenien un paper destacat en altres costums d’aquests dies. La tradició del rosari ensucrat, per exemple, està relacionada amb els antics penjolls que elaboraven per les Verges i que els més petits aconseguien fent una ronda de casa en casa, amb senalles, a canvi de cantar i dansar. Els rosaris de Tots Sants es confeccionaven amb massapà i fruites confitades, amb una patena de carabassat al centre, sovint decorada amb una imatge religiosa. Actualment, aquesta elaboració s’ha modernitzat i incorpora caramels, llepolies i monedes de xocolata.
La gastronomia és, precisament, un dels elements que millor conserva l’esperit d’aquestes celebracions. Els panellets, elaborats amb massapà i decorats tradicionalment amb pinyons o ametlles, s’han convertit en una de les menges més representatives de Tots Sants. Tot i això, la seva popularització a Mallorca és relativament recent, ja que es documenten com a elaboració pròpia de finals del segle XIX o principis del XX.
Els bunyols, que avui s’associen especialment a la Festa de les Verges, també són propis d’aquests dies. Antigament se solien menjar amb arrop de codony o de raïm, o banyats amb mel de garrover acabada de collir. A la taula tampoc no hi falten les castanyes torrades, els moniatos bullits o torrats i les elaboracions dolces fetes amb aquest tubercle, com la greixonera de moniato.
La fruita de temporada completa aquesta gastronomia de tardor: nesples, aglans, arboces, atzeroles, serves, pomes, peres, magranes, raïm, codonys, anous, mandarines, carabasses, caquis i melons hivernencs. Productes que antigament es presentaven acompanyats de vi novell o ranci i que reflecteixen una cuina estretament vinculada al calendari agrícola.
Un patrimoni que travessa generacions
Les celebracions de Tots Sants i de la Nit de les Ànimes també formen part d’un patrimoni immaterial molt més ampli. A Mallorca, la cultura de la mort s’ha expressat històricament a través dels ritus funeraris, les cançons de Mort i les antigues danses medievals que recordaven la fragilitat de la vida i la inevitabilitat de la mort.
En l’àmbit familiar, la relació entre els vius i els difunts es vivia també d’una manera més lúdica, especialment per part dels infants. Les fresses, els personatges de les rondalles, com en Banyeta Verda i les jaies-bruixes, i els jocs propis d’aquestes dates ajudaven a acostar els més petits al misteri de la mort. Més que no pas representar-la directament, la tradició mallorquina posava l’accent en l’acollida de les ànimes que, segons la creença popular, tornaven per una nit a les seves cases.
Així, novembre és molt més que el mes que marca l’entrada de l’hivern. És temps de preparar la terra, cuidar els animals, collir els fruits de tardor i omplir el rebost, però també de retrobar-se amb els costums que han donat forma a la vida als pobles. Entre una tafona en plena activitat, una cistella d’esclata-sangs, les primeres mandarines i una taula amb bunyols i panellets, Mallorca conserva una manera d’entendre el pas de les estacions en què la natura, la gastronomia i la memòria col·lectiva continuen caminant plegades.