La temperatura de la mar marca les rutes migratòries de la tonyina vermella a la Mediterrània
La temperatura de la mar és un dels factors que poden condicionar els moviments migratoris de la tonyina vermella atlàntica (Thunnus thynnus), una de les espècies més emblemàtiques i valuoses de la pesca mediterrània. Un estudi científic publicat recentment a la revista especialitzada Fisheries Oceanography ha identificat els rangs de temperatura superficial associats a les diferents fases de la migració d’aquest gran peix pelàgic entre l’oceà Atlàntic i la Mediterrània.
La investigació, liderada pel Centre Oceanogràfic de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC), ha comptat amb la col·laboració de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), centre mixt del CSIC i la Universitat de les Illes Balears. El treball se centra especialment en dues zones estratègiques per als desplaçaments de la tonyina vermella: l’estret de Gibraltar i el golf de Cadis, que constitueixen una de les principals vies de comunicació entre les aigües atlàntiques i mediterrànies.
Els resultats permeten concretar quines condicions tèrmiques s’associen als moviments de l’espècie. Segons les dades obtingudes, les tonyines que entren a la Mediterrània ho fan en aigües amb temperatures superficials d’entre 17,4 i 19,3 graus, mentre que durant el trajecte de sortida cap a l’Atlàntic el rang tèrmic identificat se situa entre els 18,4 i els 22 graus.
Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors han combinat la informació procedent de marques electròniques instal·lades en exemplars de tonyina vermella amb registres satel·litaris de la temperatura superficial de la mar. Aquesta metodologia ha permès relacionar els desplaçaments dels animals amb les condicions ambientals que troben durant els seus trajectes.
Una eina per identificar els corredors migratoris
Més enllà d’identificar els intervals de temperatura associats a les migracions, l’estudi ha desenvolupat un índex d’adequació tèrmica que permet determinar quines àrees i períodes presenten unes condicions compatibles amb les observades durant els desplaçaments de l’espècie.
Aquesta eina s’ha aplicat a tretze anys de registres de temperatura superficial de la mar, amb l’objectiu de caracteritzar com varien en el temps i en l’espai les condicions tèrmiques dels corredors migratoris de la tonyina vermella.
D’aquesta manera, els investigadors disposen d’un instrument que permet identificar les zones que ofereixen unes condicions més favorables per als moviments migratoris, així com estudiar-ne l’evolució al llarg dels anys.
La informació és especialment rellevant en un context de canvi climàtic, en què l’escalfament de la Mediterrània pot modificar les condicions ambientals que troben les espècies marines i, potencialment, alterar els seus patrons de distribució i desplaçament.
Repercussions sobre la pesca tradicional
Els resultats també poden tenir aplicacions directes en la gestió pesquera. Conèixer la relació entre la temperatura de l’aigua i els moviments de la tonyina vermella pot ajudar a entendre millor quan i per on es produeixen les migracions, una informació que pot influir en la capturabilitat de l’espècie.
Aquesta qüestió té una importància particular per a les pesqueries tradicionals, com les almadraves, que aprofiten els desplaçaments migratoris de la tonyina per capturar-ne els exemplars. Les variacions en les rutes o en els períodes de pas poden tenir conseqüències sobre l’activitat pesquera i la planificació de les campanyes.
«Comprendre com les condicions ambientals influeixen en les migracions de la tonyina vermella és clau per a la seva conservació i gestió pesquera, ja que poden afectar la capturabilitat, per exemple, en pesqueries tradicionals com les almadraves», explica Enrique Sánchez-Fabrés, primer autor de l’estudi i investigador del Centre Oceanogràfic de les Balears.
La investigació aporta, així, noves eines per avançar cap a models de gestió pesquera que incorporin no només les dades sobre les captures i les poblacions, sinó també la informació climàtica i ambiental.
L’IMEDEA estudia els efectes del canvi climàtic sobre els grans peixos pelàgics
El treball s’emmarca en l’Observatori d’Hàbitats de Túnids de la Mediterrània (TunaMed), coordinat pel Centre Oceanogràfic de les Balears. Aquest programa investiga els efectes de la variabilitat ambiental i del canvi climàtic sobre els hàbitats i les poblacions de túnids i altres grans peixos pelàgics de la Mediterrània.
La participació de l’IMEDEA reforça el paper de la investigació científica desenvolupada a les Illes Balears en l’estudi dels ecosistemes marins i dels efectes de l’escalfament global sobre la biodiversitat mediterrània.
La identificació dels rangs tèrmics associats a les migracions de la tonyina vermella representa un nou pas per comprendre com aquesta espècie utilitza els corredors que connecten l’Atlàntic i la Mediterrània. També obre la porta a estudiar com poden evolucionar aquests desplaçaments si les temperatures marines continuen canviant.
En un ecosistema tan sensible com el mediterrani, conèixer les condicions ambientals que condicionen els moviments de les espècies és fonamental per anticipar possibles transformacions i adaptar les estratègies de conservació i gestió pesquera.