Sa Bastida d’Alaró aprofundeix en la vida quotidiana dels seus pobladors amb una nova campanya arqueològica
El jaciment arqueològic de sa Bastida, a Alaró, torna a obrir una finestra al passat de Mallorca amb una nova campanya d’excavacions que vol anar més enllà del seu caràcter defensiu i aprofundir en el coneixement de les persones que varen habitar aquesta antiga fortificació. Els treballs, que s’allargaran fins al 27 de novembre, constitueixen la quarta intervenció arqueològica al recinte i enguany se centren en un conjunt d’habitatges situat a la part més elevada de la mola.
L’equip d’arqueòlegs, dirigit per Biel Llodrà, investiga especialment una casa que presenta unes característiques diferents de les altres construccions localitzades al jaciment. La seva excavació podria aportar informació rellevant sobre les formes d’habitar, les activitats quotidianes i, fins i tot, l’estructura de poder d’aquesta comunitat que va ocupar sa Bastida durant l’antiguitat tardana.
La campanya està promoguda per l’Ajuntament d’Alaró, amb el suport del Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca i la col·laboració de l’Associació Al Rum. A més dels professionals, els treballs compten amb la participació de voluntaris que ajuden en tasques com la retirada de terra, la recuperació de materials arqueològics, la neteja i la reconstrucció de les peces trobades.
Fins ara, les investigacions s’havien concentrat principalment en els espais més pròxims a les murades i als dipòsits d’aigua. Aquestes intervencions varen permetre recuperar nombroses restes ceràmiques i animals, així com documentar un aqüeducte que conduïa l’aigua des d’una font situada a prop de les construccions. La descoberta d’aquesta infraestructura va posar de manifest la importància de l’aprofitament dels recursos hídrics per al funcionament de l’assentament.
Amb el trasllat de les excavacions cap a la zona dels habitatges, els investigadors volen completar la informació sobre l’organització interna del recinte i entendre millor com s’articulava la vida d’aquella població.
El batle d’Alaró, Llorenç Perelló, ha destacat el compromís municipal amb la investigació i la conservació de sa Bastida i del conjunt del patrimoni local. També ha assenyalat que la compra de la finca per part del Govern balear ha de representar una oportunitat per ampliar les investigacions i facilitar l’accés de la ciutadania als seus valors paisatgístics, etnològics i hídrics, una vegada s’hagi desenvolupat el pla d’usos previst.
Sa Bastida és especialment interessant perquè permet estudiar una etapa encara poc coneguda de la història de Mallorca. Durant molt de temps, el jaciment va ser interpretat com una construcció defensiva posterior a la conquesta de Jaume I, que hauria servit de refugi als habitants d’Alaró en cas que no poguessin arribar a la penya del Castell. Aquesta hipòtesi, però, va quedar qüestionada arran de la localització de materials d’època romana, com ara tègules i monedes, que varen permetre situar-ne l’ocupació entre els segles IV i VIII.
Aquest període coincideix, en bona part, amb l’etapa en què Mallorca depenia de l’Imperi Romà d’Orient, amb capital a Constantinoble. Una època que l’arqueòleg Guillem Rosselló Bordoy va definir com els «segles obscurs de Mallorca», precisament per l’escassetat de documentació escrita i de restes arqueològiques que permetin reconstruir-ne la història.
En aquest sentit, les excavacions de sa Bastida poden contribuir a omplir alguns dels buits existents sobre l’ocupació de l’illa durant l’antiguitat tardana. Les noves troballes als habitatges podrien oferir pistes sobre les relacions socials, les activitats econòmiques i les condicions de vida dels seus habitants, així com sobre la manera com s’organitzava una comunitat establerta en un emplaçament elevat i fortificat.
La quarta campanya representa, per tant, un nou pas en la recuperació d’un patrimoni que durant segles havia estat interpretat de manera errònia. Cada intervenció permet ampliar el coneixement d’aquest assentament i entendre que sa Bastida no era únicament un recinte de protecció, sinó també un espai habitat, amb estructures domèstiques i sistemes propis d’abastiment i organització.
Els resultats de les excavacions, que continuaran fins al 27 de novembre, seran determinants per avançar en la reconstrucció d’una etapa històrica de Mallorca encara plena d’interrogants.