Llorenç Perelló: “La veritat és que estar aquí dona moltes satisfaccions”

Llorenç Perelló Rosselló (Alaró 1993) és el batle d’Alaró en representació del Partit Popular. Entrà a l’ajuntament com a regidor sols quan tenia 18 anys i fou el regidor més jove de Balears. Ara, amb sols 27 anys, és el batle també més jove de tots els que tenim. Jove no vol dir limitat de sabers, ans tot al contrari, domina a la perfecció allò que agombola. No de bades, ja duu quasi 10 anys dins la política. Ha estat al govern, a l’oposició i ara ha tornat al govern.  És filòleg i també llicenciat en dret. Ha perdut poc el temps i a lo llarg de la seva curta vida, ha tingut de temps de fer moltes coses.  És una persona totalment integrada dins les activitats socials d’Alaró i li brillen els ulls quan parla d’aquest lloc tan bell guardat per un castell que fou com d’un compte de fades. El Castell d’Alaró.

Pregunta.- Des de quan està vostè en política?

Resposta.- Vaig entrar l’any 2011 i el mes de juny farà 10 anys que vaig prendre possessió d’una acta com a regidor i fons a dia d’avui que tenc la de batle. Vaig estar a la primera legislatura a l’equip liderat per Joan Simonet i vaig dur les àrees de Cultura, joventut i també duia la fira. Tots els saraus em tocaven a mi. També duia, de manera indirecta, participació ciutadana. Després, l’altra legislatura vaig estar a l’oposició. Els primers quatre mesos en Joan Simonet va exercir de portaveu i després hem va passar aquesta responsabilitat a mi.

P.- Què destacaria vostè de la feina de batle?

R.- Bàsicament la proximitat. Saps quan arribes a l’ajuntament però mai saps quan partiràs i a més de tot quan parteixes, el telèfon fa que mai estiguis deslligat de la feina i això és, molt sovint, lo millor que té aquest càrrec. Tenir cura del teu poble i de la seva gent. Mai pots desconnectar però això és allò que jo he triat. Agraeixo molt la consideració per part de la gent. Tant és així que moltes vegades la gent te dona les gràcies per coses que sols ni saps que s’han fetes. Per exemple, ahir una senyora em va donar les gràcies per “allò de cementiri” i joli vaig contestar:  “no eren merescudes, per això estem”.   No sabia de què em parlava. Després vaig haver de demanar al regidor responsable què s’havia fet al cementiri i em digué l’acció que s’havia duta a terme. Li vaig dir idò gràcies per “allò” del cementiri de part d’aquella senyora. Funcionem molt perquè cada un dels regidors fa feina dins el seu àmbit i així funciona. El dia a dia així és més fàcil i lleuger.

P.- Un batle no acaba mai?

R.- No per allò que he dit abans. Saps quan comences però no acabes mai. A mode d’exemple te diré que mentre vaig pel carrer m’aturen l’un i l’altra i em diuen coses que passen o que s’han de fer. Jo mes les envio per una aplicació del mòbil i així quan arribo a les cases de la vila ho distribueixo a cada un dels regidors responsables o, si són coses de les que jo duc, les gestiono jo mateix. Es fan moltes coses que el batle sols no sap però lo important és que es vagin fent. No fa falta consultar-ho tot. All`més important i necessari si que es parla però el dia a dia, no.

P.- Com és la relació amb l’oposició?

R.- En aquests moments és una mica complicada. En temps de pandèmia molt sovint has d’actuar de manera ràpida i el PSOE es queixen de   manca d’informació. Això passa pel temps que vivim i no perquè jo ho faci premeditadament. Hem de resoldre temes molt sovint urgents i ho hem de fer de manera àgil i ràpida. El sistema està ara molt complicat i així ens obliga. Això passa per tot, no sols a Alaró.  A nivell d’Europa, en temes de pandèmia per exemple, funcionen a toc de decret i nosaltres ens hem d’adaptar a allò que arriba. Si no passem més informació  és perquè nosaltres també en tenim molt poca. Què més voldria jo. Ara mateix les dades que tenim de pandèmia, per exemple,  la tenim dels mitjans públics. El govern no ens passa cap tipus d’informació preferent.   Has d’entrar tu a les pàgines públiques i jo no reenviaré pàgines que ja estan publicades perquè el temps que la miro jo, la pot mirar un altra.

P.- Com heu gestionat a Alaró el tema de la COVID?

R.- Ha estat molt complicat tot. Ens trobàrem la secretària de batlia i jo, el divendres abans del confinament repartint un resum d’una cosa que podia esser una pandèmia i a les 48 hores ja ens havien confinat. A partir d’aquí, es va haver de donar els serveis indispensables i necessaris amb un contacte constant amb la Policia que teòricament tenia un comandament únic que a la realitat això no era així. Molt poca gent a nivell de les forces i cossos de l’estat per fer front i arribar per tot davant una allau de sorpreses cada moment. A partir d’aquí, quan les coses es començaren a obrir una mica, hem intentat donar tot el suport que hem pogut a tothom. Als negocis, a pesar de tenir les mans molt fermades. A la restauració els vàrem poder ajudar deixant més espai per terrasses i més o manco dins l’estiu han pogut funcionar. Pel que fa al teixit empresarial, des de l’ajuntament vàrem intentar treure a licitació totes les obres petites que es poguessin adjudicar a empreses d’Alaró. Eren actuacions petites però era alguna cosa per no deixar-los a la cuneta i moure les empreses que a l’hora era moure l’economia domèstica i familiar.

P.- I la construcció?

R.- Es va contractar un segon arquitecte i aquest fet va suposar que es donessin moltes més llicències perquè la gent pogués fer obres que tenia pendents a les seves llars. A la vegada que això és un ingrés per l’ajuntament, també es dinamitza l’economia circulant del poble. El nostre teixit empresarial comença amb el turisme però el segueix el comerç i la construcció. La majoria d’alaroners fan feina fora però la construcció dona feina a la gent d’aquí i no sols a les empreses constructores, també als sectors que l’envolten:  llanterners, electricistes, fusters…

P.- I dels serveis locals?

R.- M’ho has llevat de la boca. Vàrem donar màxima prioritat als serveis socials amb recursos i contractàrem una persona més perquè des de sempre sols ni hi havia hagut una però en aquests moment no bastava i calia donar sortida a les problemàtiques de la   gent, sempre en la mesura de les nostres possibilitats. Allò que no podíem fer nosaltres, hem gestionat el camí per aconseguir-ho. Hem dotat molt més aquest departament perquè la gent ho està passant molt malament.

P.- Com teniu previst resoldre el tema de la manca d’aparcaments?

R.- Efectivament l’aparcament està complicat però ara s’ha notat molt més perquè si abans els matins era fàcil aparcar perquè la gent partia a fer feina fora, ara molta gent tele treballa i altres,  per desgràcia, estan sense fer feina. Per tant,  els cotxes romanen aquí i no es renoven els aparcaments dels carrers i pàrquings.  En els pressupostos d’enguany, que pretenem aprovar en breu, hi ha previst un aparcament a un solar que ja és municipal i crearem uns 35 aparcaments. Ja sabem que no bastem però ja és alguna cosa. Anirem fent.

P.- Com és la idiosincràsia d’Alaró?  És un poble dormitori?

R..- Jo pens que és un poble més aviat dormitori però no cent per cent. A Alaró també hi ha activitat i no poca, però és evident que la majoria de la gent no fa feina al poble. Jo estic molt satisfet però del moviment que anem tenint en el dia a dia i tenim una assignatura pendent que és el comerç . Voldríem anar obrint més comerç perquè a Alaró hi ha vida i els comerços d’aquí es mantenen i els que obren nous no tanquen ni molt manco, tot lo contrari, es mantenen i creixen.  Ens falta teixit comercial però anirem treballant per aconseguir-ne més.

P.- Ja per acabar, vol afegir alguna cosa més?

R.- La veritat és que estar aquí dona moltes satisfaccions i algun glop amarg que preferiries no haver viscut però, en general, els petits detalls i les petites coses valen la pena. Hem anat i anirem fent però allò que ens encomana el poble quan en som elegits. Val molt la pena, de veritat.

#Foravila