Pau Mas: “Tot el que vaig tardar a iniciar els estudis, ho vaig recuperar amb la feina”.
Pau Mas Valens és un jove fisioterapeuta nascut a Palma l’any 1982, casat i amb dues filles, entregat a la seva feina i donat a fer-se seus els mals dels altres. Pau Mas és un dels socis de “Fisioplanet”, un lloc dedicat a donar confort a les persones que pateixen dolors relacionats amb el seu cos, com per exemple, el mal d’esquena, turmells…
D’ell en diuen els seus companys que és un “crack”, qualificatiu que jo, el que subscriu, comparteixo. Si bé és veritat que té unes mans de plata, té un cor d’or. Molt bon caràcter i sabers amb la sensibilitat necessària per arribar amb el seny allà on les mans ja no hi poden fer res.
Pregunta.- Perquè i quan decideix estudiar i dedicar la teva vida professional a la fisioteràpia?
Resposta.- Doncs la vocació arribà una mica més tard de lo habitual. De petit m’interessaven les ciències, les bestioles i la natura. Em vaig decantar per biologia, vaig necessitar dos anys per confirmar que em venia gran i canviar rumb cap a fisioteràpia. De llavors ençà, ha estat una relació que no deixa de millorar amb els anys. La combinació que he trobat dins la fisioteràpia amb l’esport, biologia i relacions humanes, ha estat perfecta per mi fent-me créixer com a persona i com a professional.
P.- Ens pot fer un repàs del teu historial professional…
R.- Tot el que vaig tardar a iniciar els estudis, ho vaig recuperar amb la feina. No havia acabat la diplomatura quan ja agafava companys d’atletisme, gràcies a que paral·lelament a la fisioteràpia havia estudiat massatge i això em permetia anar practicant amb pacients reials. La meva ruta professional sempre ha anat lligada a l’esport, començant fent incursions en el món de l’atletisme, equips de bàsquet, futbol, mútua de futbolistes, fins que en el 2005, quan vaig tenir la primera feina “seriosa” en el que aquells moments era el “Fisiomedia”, Manacor de futbol sala, l’actual “Palmafutsal”. Allà vaig formar part del cós tècnic del primer equip durant 4 anys. Just seguit vaig començar com a fisioterapeuta de gimnàstica i lluita al centre de tecnificació esportiva de les Illes Balears (CTEIB) fins el 2011. Paral·lelament el 2009 inaugurarem el centre Fisioplanet junt amb en Tomeu Llabrés, amic i company de carrera. Fins el dia d’avui, seguim estant vinculats a través de “Fisioplanet” amb el “Palmafutsal” i el centre de tecnificació i seguim aprenent del dia a dia de l’exigència de l’esport d’alt rendiment.
P.- La fisioteràpia és un camp molt extens. Quin és el què més li agrada i perquè?
R.- Doncs com ja he comentat. Mentiria si no digués que l’esport d’alt rendiment és el que més m’agrada. Sí que és cert que dins la consulta se’ns han obert nous camps, sempre dins la patologia múscul-esquelètica i el dia d’avui m’apassiona el raonament clínic de les primeres visites independentment de la patologia de la qual es queixi el pacient. En resum, indagar com puc ajudar a la persona que tinc davant meu.
P.- Ha dedicat molts d’anys de la seva vida a formar-se i també a donar més qualitat de vida als demés. Es sents satisfet d’aquest “quid procuo”?
R.- Totalment i crec que és comú als professionals sanitaris. Si alguna cosa tenia clara a la vida era que em volia dedicar a una feina en la qual no hagués de mirar el rellotge per acabar aviat i començar a viure fora de la feina. L’aspecte humà de la professió és el que dóna sentit per mi al que fem i enriqueix el nostre dia a dia. No és pagat el que aprenem amb cada història de superació dels nostres pacients, tant les parts bones com les dolentes, que evidentment també hi són.
P.- És un dels socis de Fisioplanet. Què és Fisioplanet i a què vos dediqueu?
R.- Se’ns coneix per la fisioteràpia, i encara que la fisioteràpia sigui el servei principal, reialment ja no fa justícia al què fem. A mi m’agrada dir que ens dediquem a la salut dels esportistes i si no ets esportista et conduïm a la salut a través de l’esport amb tot el que això implica.
P.- El factor humà i la professionalitat de l’empresa que dirigeix és el millor valor de tots. Que en destacaria en general de tot aquest conjunt?
R.- Sense cap dubte l’equip que tenim és el més rellevant de la nostra consulta. Enguany ja complirem 12 anys d’ençà que obrirem “Fisioplanet” dos fisioterapeutes i ara, avui, ja som unes 20 persones entre “fisios”, educadors físics, nutricionista, psicòleg, metges i administratives. Encara que pugui parèixer pretensiós, crec que podem xerrar que des de fa un o dos anys, comencem a funcionar com equip de veritat, aprofitant el que aporta cada component i absorbint el coneixement dels nostres companys, el millor de tot això és el que ens queda per davant.
P.- Jo, el que subscriu, he estat atès durant anys a la secció de l’escola d’esquena de Fisioplanet. Vostè, millor que jo, pot explicar que és l’escola d’esquena i les demés seccions de la casa. Ens pots fer, per favor, un resum que la gent pugui entendre?
R.- Tot gira al voltant del servei de fisioteràpia, com ja he comentat. L’exercici és el pilar fonamental en el qual recolzem tots els nostres tractaments, per tant, depenent de la patologia que es tingui a partir de la fisioteràpia, es pot acabar dins l’escola d’esquena o en el servei de readaptació que serien els serveis específics d’exercici terapèutic. Si és cert que l’escola d’esquena és més que exercici, de fet ha anat creixent gràcies a la seva coordinadora Cati Bonet en un servei complet a on hi cobra importància el grup, l’aspecte social, les activitats fora del centre, els aspectes psicològics que afecten el dolor… Després tenim altres serveis que complementen el nostre tractament i ens donen un ventall més ampli i una perspectiva integral del pacient com són la nutrició, la psicologia, la medicina esportiva i/o el servei de proves d’esforç; tots aquests serveis més joves dins la consulta que encara han de créixer per poder abordar d’una manera completa al pacient que ens arriba.
P.- Com veu vostè el futur dels nous fisioterapeutes?
R.- Veig un futur amb molta feina i molta responsabilitat. Tenim la sort de ser una professió reconeguda i respectada per la població, sobretot a l’àmbit privat. No tant per les institucions i els serveis públics, a on estem molt per davall de les ràtios fisio/habitants recomanats. Som una professió que ara mateix es troba en l’adolescència i per tant, hem de confirmar la nostra personalitat. Som especialistes del dolor i del moviment. Com a tals, hem de deixar d’identificar-nos tan sols en tècniques com poden ser el massatge, la punció o el mateix exercici que no deixa de ser una minúscula part del que som. Com a professionals sanitaris hem de contemplar l’educació, promoció i prevenció en la salut com a part fonamental del nostre dia a dia.
P.- Quina és la relació entre els especialistes en educació física i els fisioterapeutes que conjuguen a Fisioplanet?
R.- Som tots com cosins germans. No diferenciem la titulació dels nostres professionals a l’hora de relacionar-nos entre nosaltres ni tan sols amb les administratives, les quals són part igual de fonamental, com bé saps, dins el nostre centre. Com a bons cosins germans ens barallem, riem i juguem per parts iguals. Aprenem uns dels altres i les funcions enfront del pacient, encara que estan ben definides, a vegades es difonen i les assoleix aquell professional que millor pot ajudar al nostre pacient. A ca nostra tothom és un front comú del qual en juguen un paper molt important els pacients que, de mica en mica, passen, sense adonar-nos i voluntat pròpia, a ser uns més de tot l’equip.
P.- Quins consells donaria a la gent per una correcte educació postural i evitar haver d’acudir als especialistes?
R.- L’evidència científica ens diu que no existeix una postura correcta ni una sola manera de moure’s. Les postures i el moviment depenen de l’individu, de les seves capacitats físiques i la seva anatomia, que és tan variada com persones existeixen. Per evitar acudir l’especialista abans d’hora, el que és més aconsellable per a la gent, és dir-los que es moguin, que incorporin l’activitat física dins el seu dia a dia enfront del sedentarisme. Hem de canviar la cadira per estar drets, caminar, anar amb bici, pujar i baixar escales…
P.- Creu que la gent cuida la seva salut física?
R.- Primer creia que sí, però estant rodejat d’esportistes, després vaig veure que no. Al coincidir amb gent més sedentària i amb el pas del temps, ara torn a veure que sí, que com a mínim, es preocupa que és la primera passa per després començar a cuidar-la. Ens queda molt camí al davant i la barrera més important és la falta d’educació en salut que no hem rebut, fet el qual és part de la nostra responsabilitat com a terapeutes.
P.- Quin tipus d’esport aconsellaria vostè segons les edats i l’estat de salut de la gent?
R.- Aquell en el que un se senti còmode i a gust. No existeixen esports adients ni prohibits. Cert és que si comencem algun esport a una edat adulta, segurament n’hi haurà d’alguns que se’ns farà més difícil adaptar-nos que d’altres. Es tracta de cercar aquell que més ens complagui.
P.- Entrenar molt i fort, és sinònim de bons resultats?
R.- No en absolut. Com en tot, els resultats són el conjunt de moltes variables. Si és cert que la quantitat d’entrenaments i la intensitat d’aquests són variables importants, però en aquest cas i crec que en molts d’altres aspectes de la vida: més no és igual a millor.
P.- Creu que els esports d’excessos són perillosos?
R.- Sí són perillosos. De fet, els excessos són la primera raó de lesions dins el món de l’esport. Ara si hem de definir què és un excés. Un excés seria tot allò que el meu cos i la meva ment no estan acostumats a realitzar i sobrepassa el que faig de manera habitual. Per tant, el que per mi pot ser un excés, no té per què ser-ho per a tu.
P.- Què recomanaria a una persona que es vulgui iniciar a un esport?
R..- Que ho faci en mans d’un professional qualificat, potser tothom ho sap, encara que la gent no és conscient del que implica. Per mi posar-te en mans d’un professional qualificat és reduir el risc de lesió i trobar l’eficiència en el temps invertit en l’esport triat. Com a segon consell diria que independentment de l’esport que es faci, ho complementi amb entrenament de força per minimitzar el risc de lesions.
@Foravila_IB
#Foravila