Ara llegint
El tercer Pla de Fosses preveu excavacions a set indrets a partir d’octubre

El tercer Pla de Fosses preveu excavacions a set indrets a partir d’octubre

El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, han presentat avui el Pla d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil 2021-2022 del Govern de les Illes Balears, al costat de les empreses que executaran les intervencions previstes.

El procés de licitació que es va posar en marxa a mitjan mes de juny ha adjudicat a la Societat Aranzadi el primer lot del Tercer Pla de Fosses, que consisteix a excavar, exhumar i identificar els cossos que es trobin a set fosses de les Illes Balears, ubicades en el cementeri d’Inca; el cementeri de Selva; el cementeri de Mancor de la Vall; el pou de Son Danús, a Santanyí; el cementeri nou de Sant Francesc, a Formentera; la segona fase del cementeri de Son Coletes, a Manacor, i la tercera fase del cementeri de ses Figueretes, a Eivissa.

Pel que fa al segon lot, que preveu la realització de sis estudis històrics, ha estat adjudicat a l’empresa ATICS, SL, que farà els estudis entorn de la fossa comuna de Capdepera; el cementeri de Petra; el cementeri de Palma (carrer de Sant Silvestre); el cementeri de Porreres; el cementeri de Muro, i la fossa de Cala Sant Vicent, ubicada a Pollença. Finalment, l’empresa ATICS també es farà càrrec del tercer lot del Pla de Fosses, que es basa en la realització de totes les actuacions de restauració, consolidació i conservació dels materials o objectes trobats en el procés d’excavació i documentació de les fosses exhumades en els anteriors plans d’exhumació de 2016, 2018 i 2019.

L’ordre d’intervenció que ha proposat la Comissió de Fosses i Desapareguts a començar durant el mes d’octubre seria el següent: Son Coletes (Manacor), Cementiri Nou de Sant Francesc (Formentera), tercera fase de Ses Figueretes (Eivissa), cementiri d’Inca, cementiri de Mancor de la Vall, cementiri de Selva i Pou de Son Danús (Santanyí).

En paraules del vicepresident Juan Pedro Yllanes, aquest nou Pla «ens situa a l’avantguarda de la memòria en l’àmbit estatal. A més de les set intervencions d’exhumació, apostam també de manera clara per l’ampliació dels estudis de sis fosses, fet que mai havia ocorregut en un altre pla executat pel Govern, o la gestió integral de tots els objectes trobats a les fosses per a la seva restauració, fet que no s’ha fet mai dins un pla d’exhumacions a qualsevol altra autonomia de l’Estat».

El secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, ha declarat que «aquest III Pla significa un esforç per accelerar les tasques de recuperació de víctimes desaparegudes del franquisme. Des del Govern de les Illes Balears som plenament conscients que arribam tard i no hi ha un segon a perdre. Ho devem a les famílies».

A l’acte, hi han estat presents Almudena Garcia, en representació de la Societat Aranzadi; Francesc Busquets, com a responsable d’ATICS, SL; el president del Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera, Lluís Ruiz; la presidenta de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, Maria Antònia Oliver; membres de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, així com representants dels ajuntaments de les Illes Balears on estan previstes actuacions.

Aranzadi ha avançat que amb aquest nou Pla «es dóna continuïtat al treball que l’empresa realitza a les illes des de l’any 2016 i al seu compromís amb les víctimes de la repressió franquista i amb la causa memorialística».

Per part seva, ATICS ha indicat que «cadascun dels 6 estudis implicaran un primer treball de consulta bibliogràfica i documental, utilitzant com a punt de partida el Mapa de les Fosses Comunes de Mallorca (1° i 2° part) del Govern Illes Balears i elaborat per Associació Memòria de Mallorca» i «redactarà un estudi- informe final que contemplarà la possibilitat o no, de continuar amb la recerca per a aconseguir exhumar les víctimes, identificar-les i retornar-les als seus familiars».

Cal assenyalar que en aquesta ocasió es treballarà amb l’equip habitual d’Aranzadi a Mallorca i a les Pitiüses i es col·laborarà amb l’equip d’ATICS, que va realitzar les exhumacions del Pla de l’any 2020. En aquest sentit, hi haurà una codirecció entre Aranzadi i ATICS per a portar endavant la segona fase d’exhumació a Son Coletes (Manacor), que serà la primera intervenció del present pla de fosses.

El Pla de Fosses 2021-2022

Aquest Pla d’Exhumacions va ser aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears el passat 19 de novembre de 2020, un òrgan en el qual hi ha representades les entitats memorialistes Associació Memòria de Mallorca, Memòries de Menorca i el Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera.

El Pla de Fosses actua per primera vegada en municipis com Inca, Selva, Mancor de la Vall i Santanyí, mentre que aposta per continuar exhumant en indrets de repressió tan significatius com Son Coletes, a Manacor, i per l’estudi d’una tercera fase al cementeri de Porreres, on ja s’han localitzat 114 cossos de víctimes assassinades, però pot ser que en altres punts del cementeri encara es puguin trobar més restes de víctimes que no han estat localitzades.

A Formentera, l’actuació prevista al cementeri nou de Sant Francesc Xavier és una de les més importants que es duran a terme, pel nombre de víctimes que s’hi podrien localitzar i la delimitació clara de les zones on seria viable l’exhumació. La incorporació d’aquesta actuació dins el Tercer Pla d’Exhumacions és fruit de l’estudi històric elaborat per Antoni Ferrer Abárzuza dins el Segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears, que dona per definitiva la xifra de 58 víctimes mortals del penal de Formentera entre 1941 i 1942, i defineix tres indrets del cementeri municipal de Sant Francesc on es poden dur a terme intervencions viables per tractar de localitzar-ne les restes.

Cal destacar també el nombre d’estudis que es duran a terme, un pas previ a futures intervencions: sis estudis en total, entre els quals hi ha l’anàlisi d’una possible actuació al carrer de Sant Silvestre del cementeri municipal de Palma, per comprovar l’existència o no, segons informacions de l’Associació Memòria de Mallorca, de les restes de quaranta o cinquanta persones que no haurien estat retirades a l’ossera del cementeri.

La prioritat del Govern a l’hora de dissenyar els plans d’exhumació continua sent la localització de fosses on hi ha enterrades víctimes represaliades de les Illes Balears.

Fosses intervingudes actualment

Des de l’any 2014, a les Illes Balears s’ha excavat a disset fosses: Sant Joan (2014); Porreres (2016, 2020); Sant Ferran (Formentera, 2017); Pla de Fosses 2018 (Alaró, Marratxí, Sencelles, Calvià, ses Figueretes, Llucmajor, Santa Maria, Montuïri, el Pou de s’Àguila, a Llucmajor, el Pou de Son Lluís, a Porreres); Pla de Fosses 2019-2020 (quatre actuacions noves a Son Coletes, Manacor, Bunyola, Coll d’Artà i Valldemossa; segones intervencions a Sencelles, Porreres, ses Figueretes, el Pou de Son Lluís i Santa Maria).

Fruit d’aquestes intervencions, s’han recuperat les restes d’un mínim de 161 cossos i s’han identificat 30 víctimes de la repressió franquista, sigui a través d’actuacions impulsades pel Govern o d’intervencions prèvies per part de l’Associació Memòria de Mallorca, amb l’Ajuntament de Sant Joan i l’Ajuntament de Maria de la Salut.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt