Com han de ser els ports en els pròxims quinze anys

El Pla General de Ports de les Illes Balears aprovat avui pel consell d’administració de Ports de les Illes Balears (Ports IB) determina com han de ser els ports en els pròxims quinze anys, així com les fórmules que poden afavorir l’accés de la ciutadania a la mar i al món nàutic d’ una forma eficaç i sostenible, sense la construcció de nous ports ni l’ampliació dels existents.

La redacció de la versió inicial del Pla General de Ports, que aporta una visió global de totes les instal·lacions portuàries de Balears, ha partit de l’estudi i diagnosi del sector nàutic actual per detectar les necessitats de futur i per poder atendre la demanda. El procés s’ha enriquit de les aportacions que tots els agents interessats han realitzat durant les múltiples presentacions públiques que s’han dut a terme cada vegada que s’ha realitzat una passa important en el seu desenvolupament.

Així i tot, és ara, amb l’aprovació inicial del document per part del Consell d’Administració de Ports IB, quan s’obrirà un procés de participació pública formal amb el temps suficient perquè tots els interessats puguin realitzar les al·legacions que estimin oportunes.

Els criteris que marquen aquesta proposta són: el manteniment de la gestió pública dels ports de les Illes Balears, com a garantia d’accés dels ciutadans als espais nàutics; l’optimització de les infraestructures portuàries existents, sense noves ampliacions o nous ports; la potenciació de nous serveis i noves fórmules per gaudir del món nàutic; la necessitat que cada port estigui integrat en el nucli urbà, de manera que els ports no siguin espais aïllats; i la planificació de les actuacions necessàries per a tenir uns ports preparats per afrontar els efectes del canvi climàtic.

El Pla dóna resposta a una demanada cada vegada més alta d’accés a la navegació, però no amb la creació de nous ports, sinó a partir de gestionar d’una forma més eficaç els espais portuaris actuals, així com afavorint noves fórmules, de forma que, per exemple, del mateix amarrament puguin fer-ne ús més persones.

El repte és trobar nous camins que permetin democratitzar l’accés al mar i augmentar l’eficiència de les infraestructures actuals, amb la intenció de col·laborar en la creació d’una nàutica més sostenible i col·laborativa:

D’aquesta manera, s’aposta per una nova cultura de gestió dels amarraments, sobretot els directes, per tal d’incentivar l’ús compartit d’un mateix punt d’amarrament, així com la millora de l’índex d’activitat de les embarcacions, potenciant l’ús compartit a través de figures com la multipropietat o els clubs de navegació.

En aquest sentit, el document que avui s’ha aprovat inicialment marca cinc línies principals d’actuació per fer front a les demandes detectades entre el sector nàutic:
• Realitzar reordenacions i optimitzacions del mirall d’aigua de les zones portuàries.
• Dur a termes les obres necessàries per resoldre problemes com agitació interior dels ports o d’aterrament dels ports.
• La creació de camps de boies.
• La construcció de marines seques per embarcacions de petita eslora.
• L’ampliació de la xarxa de rampes públiques per al llançament d’embarcacions petites.

El Pla General contempla actuacions als ports de competència autonòmica, però aposta per una visió global del sector nàutic, i per això també inclou aquelles intervencions que ja contemplen les administracions competents en altres ports i que ajuden a donar sortida a la demanda del sector nàutic. En total, el document preveu una inversió global de més de 60 milions d’euros, dels quals prop de 43 corresponen a inversió pública.

En qualsevol cas, també és important explicar que aquest pla no defineix al detall les actuacions previstes, sinó que fa una previsió dels projectes que poden ser necessaris o interessants per poder gestionar els ports autonòmics de forma coherent amb la filosofia del document. I és que, la redacció del Pla General no elimina en cap cas la necessitat de tramitar individualment cada un dels projectes que finalment es realitzin.

Serà en cada un d’aquests projectes quan Ports de les Illes Balears treballarà en profunditat les característiques i circumstàncies de cada actuació, els criteris socials, ambientals i econòmics que influeixen en cada projecte així com les aportacions específiques tant dels organismes que s’hagin de consultar com dels agents socials que estiguin interessats en cada ocasió.

La tramitació del Pla General de Ports IB és una fita de vital importància tant per donar compliment a les exigències de la normativa vigent, com per la seva visió innovadora que conjuga la democratització de l’accés a la nàutica amb la limitació de les actuacions que es poden realitzar en l’horitzó 2033, tot això seguint criteris de sostenibilitat ambiental i social.