Excepcional troballa arqueològica de fusta i cuir a Vila
Els treballs arqueològics preventius al solar del carrer de Madrid, a Vila, han posat al descobert un conjunt de materials orgànics d’una rellevància excepcional dins el context de l’arqueologia ebusitana. Davant la singularitat i fragilitat de les troballes, el Departament de Patrimoni del Consell Insular d’Eivissa i el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera han activat un dispositiu de coordinació tècnica per garantir-ne la conservació immediata.
La intervenció arqueològica, que va finalitzar la setmana passada, s’ha duit a terme de manera obligatòria perquè el solar es troba dins la zona de cautela arqueològica definida al Pla General d’Ordenació Urbana de Vila, aprovat el juliol de 2023. Aquest àmbit afecta una part molt extensa del nucli urbà d’Eivissa i condiciona qualsevol actuació constructiva, com és el cas del projecte de l’IBAVI per aixecar-hi un bloc d’habitatges de protecció oficial.
Durant els treballs de control arqueològic s’han documentat diversos dipòsits ceràmics d’època púnica, així com estructures constructives d’època altimperial i subestructures corresponents al període andalusí. Entre totes les troballes, però, sobresurten diversos conjunts amb una elevada presència de materials orgànics, principalment fusta i cuir, que s’han conservat de manera extraordinària gràcies a un microclima submergit que els ha mantingut estables durant segles.
Entre les peces més destacades figura una escultura masculina de fusta que, segons les primeres interpretacions, podria representar Hèrcules. Tot i així, els tècnics subratllen que el més remarcable és el volum global d’aquest tipus de material, que no té precedents coneguts fins ara en excavacions realitzades a Eivissa.
L’actuació
La naturalesa extremadament delicada d’aquestes restes ha obligat a actuar amb rapidesa. Els equips del Consell i del Museu Arqueològic, on actualment es custodien les peces, han acordat la instal·lació d’un contenidor refrigerat amb capacitat suficient per mantenir-les a una temperatura adequada. Paral·lelament, s’ha previst reforçar l’equip humà per dur a terme, en el termini més breu possible, les tasques de neteja prèvia imprescindibles abans d’afrontar la restauració.
A més, s’ha iniciat el contacte amb un centre especialitzat que disposi dels recursos tècnics i professionals necessaris per completar el procés de conservació definitiva. La proposta plantejada passa perquè aquesta fase es desenvolupi al Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, sempre que es formalitzi l’acord corresponent mitjançant un conveni entre institucions.