El setmanari “Felanitx”, 90 anys d’informació local

El dia 3 d’agost de 1935, a la impremta Ramon Llull de Felanitx, veia la llum el primer número d’un nou setmanari local: “Felanitx”. Des d’aleshores ençà han passat 90 anys, i avui, aquesta publicació continua arribant puntualment a més d’un miler de llars, fent de testimoni fidel de la vida del municipi i del seu entorn.

Per commemorar aquesta fita històrica la darrera edició, apareguda la setmana passada, va incloure un facsímil del número 1 i un article signat per Gori Vicens dedicat a recordar aquesta trajectòria. Aquesta és una efemèride que no només parla de longevitat, sinó també de resistència, adaptació i compromís amb la cultura i la informació local.

Nascut en un moment convuls

En el es recorda que el “Felanitx” va néixer en un context políticament agitat. Setmanes abans, desapareixia “Maculí”, el seu antecessor ideològic i portaveu de la dreta felanitxera, que havia estat actiu durant la Segona República. El seu últim número, publicat el 27 de juliol de 1935, anunciava la imminent aparició d’un nou mitjà: el setmanari “Felanitx”, fundat per la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes).

Amb Joan Obrador Tauler Gerrer com a primer director —tot i que nominalment figurava Joan Estelrich i Artigues—, i Sebastià Pou Grimalt com a propietari i editor, el setmanari neixia amb voluntat de continuïtat ideològica i un clar esperit de croada. Durant gairebé un any, va conviure amb el seu rival d’esquerres, “El Felanitxer”, fins que aquest fou clausurat el 14 d’agost del 1936, en plena Guerra Civil.

El trajecte del setmanari no ha estat mai planer. El 24 de juliol de 1937, “Felanitx” es convertia en portaveu de la Falange local, fins que a finals d’aquell mateix any recuperà un perfil més centrat en els interessos municipals, tot i mantenir-se sota el marc ideològic dels vencedors del conflicte bèl·lic. Aquesta adaptació al règim franquista va garantir-ne la supervivència durant la dictadura, fins a l’arribada de la democràcia.

Amb el temps, i a mesura que s’anaven suavitzant els controls i la censura, el setmanari va anar esdevenint un espai plural, més obert i progressista, compromès amb la defensa de la cultura local i la llengua catalana, que avui dia és d’ús normalitzat a totes les seves pàgines.

D’impremta familiar a entitat associativa

La publicació ha passat per diverses mans, però sempre amb la continuïtat com a prioritat. Després de Sebastià Pou Grimalt, van ser els seus fills Joan i Bartomeu Pou Jaume qui es feren càrrec de la direcció. En Bartomeu, en particular, va liderar el setmanari durant 52 anys ininterromputs, fins que el 2011, en jubilar-se, cedí la capçalera a la delegació local de l’Obra Cultural Balear, que en constitueix l’Associació Cultural Setmanari Felanitx, l’ens actual gestor de la publicació.

Des d’aleshores, el projecte ha estat conduït per una junta directiva amb Bàrbara Sagrera Antich com a presidenta des de 2019, Gori Vicens Julià com a cap de redacció i Maria Lluïsa Alcayde com a responsable d’administració. A més, fa part de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca des que es va fundar.

Avui

Amb una tirada setmanal d’uns 1.200 exemplars i una vintena de col·laboradors, el “Felanitx” manté un ritme regular de publicació des del 1943, any en què es reprengué després d’una aturada per manca de recursos durant la postguerra. Les edicions actuals oscil·len entre les 14 i 16 pàgines, amb números especials per a festivitats com Sant Agustí, Pasqua o Nadal, que poden arribar a les 50 pàgines.

L’adaptació als temps moderns també ha estat clau: des de fa anys, el setmanari disposa d’una versió digital a través de la web setmanarifelanitx.cat, on es pot accedir a tot el contingut cada dijous, amb una zona reservada per a subscriptors.

Història viva

“Felanitx” no és només un setmanari, és també una crònica viva i no oficial del municipi, que ha recollit durant nou dècades el batec de la vida local, les petites i grans històries, les festes, les polèmiques, els canvis socials i polítics, les veus del carrer. Aquesta funció li fou reconeguda públicament amb la Medalla de la Ciutat, atorgada per l’Ajuntament el 22 de gener de 1975.

Amb aquest número 4.466, el setmanari celebra una fita excepcional. En paraules de la pròpia redacció: “Que per molts d’anys el puguem continuar publicant i, vosaltres, llegir-lo”. “Felanitx” no només és memòria, és també futur.