La planta de compostatge de Felanitx rebrà una inversió de 12 milions per ampliar la seva capacitat
El Consell de Mallorca preveu renovar íntegrament la planta de compostatge de Felanitx amb una inversió aproximada de 12 milions d’euros, prevista en el Pla Director Sectorial, per poder tractar la fracció orgànica que els municipis estan implantant.
La vicepresidenta i consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot; la directora insular de Residus, Patrícia Arbona, i el director general de TIRME, Rafael Guinea, han visitat avui aquesta planta.
Actualment, les plantes de compostatge actives a Mallorca són les Son Canut, ubicada a Son Reus, i les plantes de Calvià i de Felanitx. Concretament, a la planta de compostatge de Felanitx, l’any passat es varen tractar 1.782 tones de llot de depuradora i 1.985 tones de poda, i s’hi varen produir 695 tones de compost. Aquesta dada significa un 28% menys, si es compara amb l’any anterior, quan es varen produir 967 tones. El compost obtingut està inscrit en el Registre de fertilitzants i afins del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
Aurora Ribot, vicepresidenta i consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, ha recordat que el Pla Director Sectorial aprovat l’any 2019 «preveu una inversió important, d’uns 12 milions d’euros, i una renovació total de la instal·lació» i ha afegit que la planta de Felanitx «en el futur tractarà FORM (fracció orgànica dels residus municipals) per fer compost».
De residu a recurs
Patrícia Arbona, directora insular de Residus, ha detallat que el compost obtingut «tot i no ser gaire conegut per la ciutadania, és un recurs molt apreciat i necessari per a l’agricultura i la jardineria, ja que és una manera de tornar a aportar nutrients i estructura al sòl, i d’aquesta manera tancar el cercle de la matèria orgànica».
El procés s’inicia amb la recepció i descàrrega dels residus que es tracten a la instal·lació: llots d’estacions depuradores d’aigües residuals i fracció vegetal (poda). La poda es tritura i, amb una pala, es mescla amb els llots. Per cada m3 de llot, s’utilitzen 3 m3 de poda triturada.
La fermentació, fase inicial del procés de compostatge, es du a terme mitjançant un sistema de canals airejats. La planta té instal·lats cinc canals de fermentació. Una vegada dipositada la mescla entre poda i llots als canals, es mou mitjançant una voltejadora. El temps de permanència de la mescla als canals és d’uns 15 dies.
El material ja fermentat passa a la fase de maduració, que es du a terme mitjançant piles que es voltegen periòdicament amb una pala carregadora. El procés de maduració dura, aproximadament, entre 60 i 90 dies. Finalment, el material s’afina per eliminar residus impropis i obtenir el compost, que s’analitza i, si compleix els paràmetres prevists, es comercialitza.
@Foravila_IB
#Foravila