Ara llegint
Alaior presenta un nou Pla General amb un creixement del sòl urbà de 42 hectàrees

Alaior presenta un nou Pla General amb un creixement del sòl urbà de 42 hectàrees

José Luis Benejam, batle d’Alaior, Cristóbal Marqués, regidor d’Hisenda i Urbanisme, i Amador Febrer, arquitecte, han presentat el nou Pla General d’Ordenació Urbana del municipi, la norma municipal que projecta el futur urbanístic d’Alaior a setze anys vista.

José Luis Benejam ha començat la seva intervenció destacant que «aquest és
un pla en què l’Ajuntament, i més concretament l’àrea d’Urbanisme, hi duu treballant des de fa molt. El contingut és resultat d’un llarg i complex procés de feina. Vull traslladar-los el meu agraïment per la bona i intensa tasca realitzada. Sens dubte, aquest nou pla general dibuixa el poble que volem a llarg termini, i és una oportunitat per millorar la qualitat de vida de les persones, donant resposta a les necessitats i demandes presents, pensant també en les futures».

Per la seva banda, Cristóbal Marqués ha remarcat que «sens dubte té una clara visió social, adaptant la norma actualment vigent de 1994 a la nova realitat que vivim, introduint com no pot ser d’altra manera la perspectiva ambiental i de sostenibilitat.

Després de tenir en compte molts factors, s’ha apostat per fer créixer Alaior per la zona sud del nucli, el que seria Cala en Busquets. Allà s’hi preveuen nombrosos equipaments, a afegir als ja anunciats com el Centre de Salut i els nous centre de dia i geriàtric, borses d’aparcament, zones verdes, i habitatge».

El sòl urbà passa de 281,07 hectàrees a 323,26 hectàrees (creixement de 42,19 hectàrees), i per contra, el sòl urbanitzable passa de 413,86 hectàrees a 125,18 ha. (decreixement de 288,70 hectàrees). Es preveuen més sòls urbans que urbanitzables per tal de facilitar el desenvolupament.

Aquest pla fa una aposta clara i necessària pels aparcaments, que augmenten dels 14.746 metres quadrats de sòl al PGOU del 1994, fins al 64.386 del nou pla. Cal destacar dos nous aparcaments a la zona centre i nous aparcaments a les entrades del poble. Al nucli d’Alaior es reserva sòl per a unes 3.219 places, la majoria com aparcaments de dissuasió (ampliació dels pàrquings de sa Teulera, del carrer Ciutadella, nou aparcament a Es Cós, nou pàrquing al costat de les piscines municipals o la possibilitat d’ampliar un pis més el pàrquing del carrer Comerç).

Es delimiten 12 unitats d’actuació al nucli urbà d’Alaior, 3 a Son Vitamina i 1 a Cala en Porter. Destaquen molt notablement les unitats d’actuació UA-4 del carrer des Mercadal (antiga Coinga), on s’hi preveu un nou aparcament, gran zona verda, nova zona residencial i 7.032 metres quadrats de sòl dedicats a nous equipaments, i la UA-10, darrere el camp de futbol Los Pinos, on també s’hi preveu una gran zona d’equipaments esportius, zona verda, àrea d’aparcament, i dues zones dedicades a habitatge.

En la majoria d’unitats d’actuació s’han fet correccions respecte a l’anterior pla, com la creació de nous carrers de forma natural, o l’augment de les borses d’aparcament.

Pel que fa al sistema d’equipaments, aquest també és una part molt important de la norma. S’amplia la reserva de sol de 64.063 metres quadrats a 91.997 al nucli urbà d’Alaior, superant el 10% de la superfície total de sòl urbà consolidat, sense comptar les aportacions de les unitats d’actuació i sectors de sòl urbanitzable, que situarien les reserves per equipaments a 150.965 metres quadrats de sòl. Destaquen:

1. El nou camp d’atletisme, camp de futbol 7×7 i instal·lacions annexes que, juntament amb l’actual camp de futbol Los Pinos, configura un complex esportiu de primer ordre.
2. Les noves piscines municipals en l’espai del camp de futbol 7×7 actual, que es traslladaria darrere el camp de futbol Los Pinos.
3. Projecció al sòl industrial situat sota la carretera per equipaments públics, un nou parc urbà i habitatges protegits (U-A 4).
4. El nou Centre de Salut al costat del Col·legi Mestre Duran.
5. Altres reserves de sòl sense ús assignat expressament, amb l’objectiu de possibilitar la construcció d’equipaments locals en els diferents barris, nuclis urbans i zones turístiques, les quals donen cabuda als projectes actuals i futurs de caràcter social, cultural, educatiu, administratiu, esportiu o sanitari-assistencial.
6. La previsió d’un nou Centre de Salut a l’antiga depuradora de Cala en Porter.

Així mateix, es projecta una ampliació del Polígon Industrial com a previsió de futur. «No es pot planificar un poble urbanísticament sense preveure el possible creixement industrial, una part essencial del desenvolupament econòmic i social d’Alaior», ha remarcat Benejam.

També es fa una aposta que l’Ajuntament ha titllat de “decidida i inequívoca” pels habitatges de protecció oficial, però a més, també hi ha una aposta forta per crear-ne directament l’Ajuntament. En total es preveuen 419 habitatges nous per donar resposta a la creixent demanda, repartits entre les unitats d’actuació i els sectors de sòl urbanitzable.

Pel que fa a sòl rústic, les qualificacions urbanístiques són les que deriven del Pla territorial insular (PTI), amb un important augment en aquest pla de les mesures de protecció del territori, en comparació al PGOU de1994.

L’Ajuntament destaca que a “fet notable” que aquest pla fa “la vialitat més coherent, completament circuits i xarxes”. Es projecta un via de circumval·lació, pensada per fer el menys dany possible al terreny, per tal de reforçar tot aquest creixement que es preveu a la zona sud, que aniria des de la rotonda per anar a Son Bou, seguint el camí de sa Beguda, fins arribar a Es Cós. Per aquest motiu, es prolongaria l’Avinguda Indústria per arribar a Es Cós.

Aquesta via ajudaria a descongestionar la Carretera Nova, que podria passar així a reconvertir-se en una avinguda més urbana, possibilitant l’ampliació de voreres, col·locació d’arbrat i de mobiliari urbà.

Així mateix, també es preveu la creació d’un carril bici a Son Bou, i la continuació del carril bici fins Cala en Porter.

El pla també actualitza i amplia el catàleg d’elements i espais protegits, aportant un nou catàleg de jaciments arqueològics, que s’afegeix als de patrimoni arquitectònic i etnològic.

D’altra banda, també introdueix mesures de contenció i millora de les zones turístiques existents i regula especialment les ordenacions anteriors d’edificis d’apartaments, complexos hotelers o agrupacions de cases unifamiliars o en filera, amb la nova qualificació de zona residencial turística especial (clau R-TE), resolent les nombroses situacions de disconformitat existents tant a cala en Porter com a Sant Jaume i Son Bou.

És remarcable també que concretament a Cala en Porter, l’edificabilitat en comparació al pla general del 1994 augmenta considerablement. En el pla de 1994 l’edificabilitat de baixa densitat era de 0.65m3/m2, amb una ocupació del 20% i altura d’una sola planta, i al nou, l’edificabilitat passa a 0.35 m2 st/m2s, amb una ocupació del 35% i altura d’una sola planta.

Pel que fa als tempos d’aprovació d’aquest document, l’Ajuntament espera dur-lo a aprovació inicial al plenari municipal d’aquí a uns mesos, després sortiria a exposició pública perquè tots els veïns i veïnes puguin fer les seves al·legacions, atenent després els tècnics municipals totes les consultes, després es resoldrien aquestes al·legacions per dur-lo a aprovació provisional, i finalment l’aprovació definitiva.

Cristóbal Marqués ha volgut remarcar que «aquestes actuacions es poden realitzar o no, depèn de molts factors, incloent la iniciativa privada, però a partir de l’aprovació d’aquesta norma ja tindran un marc legal per poder desenvolupar-se. És més, s’ha fet una feina molt important pel que fa a la viabilitat econòmica del pla a partir de diferents estudis. Totes les operacions previstes i planificades són viables econòmicament, i s’han cercat les millors fórmules, corregint els dèficits d’algunes unitats d’actuació perquè el sector privat vulgui dur-les a terme».

Per acabar, el batle d’Alaior ha volgut convidar a tots els ciutadans a què, una vegada aquest document surti a exposició pública, aportin idees i suggeriments, «aquesta ha de ser una aposta de futur que impliqui a tothom, i en la que els alaiorencs i alaiorenques hi tenen molt a dir».

#Foravila

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt