El vaixell enfonsat que s’ha estudiat a Fornells quedarà cobert per una tela geotèxtil
La Conselleria de Mobilitat i Habitatge, a través de Ports de les Illes Balears, dona avui per finalitzada la campanya arqueològica subaquàtica preventiva que ha duit a terme durant deu dies un equip format per tres arqueòlegs subaquàtics.
L’equip ha treballat en l’estudi, la delimitació i l’aproximació històrica de les restes d’un derelicte localitzat durant els treballs de remodelació del port de Fornells, una tasca que s’ha realitzat amb la col·laboració de Patrimoni del Consell de Menorca.
L’estudi preliminar, elaborat pels arqueòlegs Xavier Aguelo i Bruno Parés, indica que les restes del derelicte ocupen una extensió d’uns 40 metres quadrats. Té una eslora de 13 metres i la seva mànega original hauria arribat als 3 metres, de la qual no se’n conserven més de 2 metres.
El vaixell es troba enfonsat sobre el seu costat d’estribord, que es conserva en tota la seva llargada i en una mica més de la meitat de la seva amplada.
Propulsada per setze rems
Es tracta d’una embarcació que estaria propulsada per setze rems, ja que sobre l’orla d’estribord s’han localitzat un total de vuit escàlems i escalemeres, elements que s’haurien utilitzat com a punt de suport per als rems. No s’ha localitzat cap element que indiqui la possible utilització d’un sistema addicional amb vela. Juntament amb la localització de la posició dels rems també s’han pogut documentar els bancs on anirien asseguts els remers —dos d’ells encara es conserven de forma parcial a la zona on s’ha excavat.
Tal com indica l’informe preliminar, en una primera aproximació es podria tractar del que es coneix com a llanxa, que fa referència a la major de les tres embarcacions menors que acompanyaven un vaixell de línia. Les restes del vaixell es podrien adscriure cronològicament dins un arc que aniria entre inicis del segle XVIII i mitjans del XIX.
Aquestes embarcacions eren utilitzades per a la càrrega i descàrrega de mercaderies i persones des dels grans vaixells, que pel seu calat quedaven ancorats al centre de les badies dels ports fins a la costa. També es podien utilitzar com a ajut als vaixells en les seves aproximacions i maniobres dins els ports o zones de fondeig.
La proximitat del derelicte a la costa, en un espai geogràfic on les tempestes de mar obert tenen nul·la o poca afectació, així com la manca de restes ceràmiques o altres elements que es puguin associar al derelicte, planteja com a principal hipòtesi que es tracta d’una embarcació que fou abandonada un cop que va patir qualque tipus d’incident greu que no en va permetre la reparació, i es varen recuperar tots aquells materials que encara es considerarien d’utilitat.
Conservació in situ
L’informe dels arqueòlegs també determina que les restes del derelicte no es veuran afectades pels treballs que s’estan duent a terme al port de Fornells. Un cop finalitzada la intervenció arqueològica, les restes es cobriran amb tela geotèxtil i arena amb la finalitat de preservar el derelicte en les millors condicions que en permetin la conservació in situ.
El Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca ha fet el seguiment d’aquesta troballa. El vicepresident i conseller de Cultura de la institució, Miquel Àngel Maria, subratlla la inviabilitat de recuperar el vaixell, ja que es tractaria d’una operació tècnicament molt complexa i d’un cost econòmic molt elevat. En aquests casos, com han determinat els arqueòlegs, la millor opció és la protecció del bé subaquàtic in situ, la documentació gràfica i l’estudi del derelicte per al seu coneixement i protecció.
Després d’aquesta primera actuació, està previst un estudi de l’arquitectura naval, que durà a terme Marcel Pujol, doctor en història i especialista en arquitectura naval medieval i moderna, a partir de les restes del derelicte excavades.