Èxit històric en la reproducció de l’àguila peixatera a Menorca: 12 polls volen amb èxit aquest 2024
L’àguila peixatera, espècie en perill d’extinció a nivell nacional, ha assolit aquest any 2024 un èxit reproductiu històric a Menorca. Segons el seguiment realitzat per la Societat Ornitològica de Menorca (SOM), amb la col·laboració de l’Agència de la Reserva de la Biosfera del Consell Insular i el Govern Balear, enguany han arribat a volar 12 polls amb només quatre parelles reproductores a l’illa, una fita sense precedents en més de quatre dècades d’estudi de l’espècie.
El repte de la supervivència de l’àguila peixatera és majúscul. Durant les dècades dels 70 i 80, la població de l’espècie va caure dràsticament, amb només vuit parelles supervivent a les Illes Balears. Tot i la recuperació moderada fins a les 21-23 parelles actuals —quatre o cinc de les quals habiten Menorca—, la reproducció d’aquesta au continua essent un desafiament. Les femelles solen pondre fins a tres ous, però en molts casos no tots els polls aconsegueixen sobreviure, ja sigui per la manca d’aliment o per altres factors ambientals.
Aquest 2024, però, ha trencat totes les expectatives. Per primera vegada des de 1980, el 100% dels ous han donat lloc a polls que han sobreviscut i aconseguit volar. El nombre de 12 polls representa un rècord històric per a Menorca, on la mitjana de polls volats per any havia estat de cinc, amb una productivitat habitual d’1,15 polls per parella establerta. Aquest any, la productivitat ha arribat a un sorprenent 3,00.
L’èxit reproductiu d’aquest any contrasta amb l’escassetat de parelles reproductores, però posa de manifest la importància de la protecció de l’hàbitat d’aquesta espècie, especialment en relació a les molèsties humanes que sovint poden interrompre la reproducció. Si bé només un 25% dels polls arriben a l’edat adulta, que es considera als tres anys, és probable que tres dels polls nascuts el 2024 s’incorporin a la població reproductora de les Balears en el futur.
Els seus moviments
Enguany, dos dels polls han estat equipats amb emissors satel·litaris per seguir els seus moviments. Després d’abandonar els nius, aquests dos exemplars ja han començat la seva migració. Un es troba actualment al sud de la península Ibèrica, mentre que l’altre ha arribat fins a la costa atlàntica del sud del Marroc, després de completar una migració sorprenent en la qual va volar 24 hores seguides sobre el mar, cobrint una distància de 911 km.
Aquest seguiment ha estat clau per entendre el comportament migratori de l’espècie. Tot i que alguns exemplars tornen a les Illes Balears després del primer any, altres no ho fan fins al segon o tercer any, quan ja estan preparats per reproduir-se.