Una escala monumental redefineix la lectura del talaiot central de Torre d’en Galmés
Els treballs arqueològics que des del juliol de 2025 s’executen al talaiot central del poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés han permès documentar noves estructures que aporten informació rellevant sobre l’organització arquitectònica i simbòlica d’aquest enclavament prehistòric. Els avenços de la intervenció s’han presentat aquest divendres en un acte institucional amb representants del Consell Insular de Menorca i de l’Agència Menorca Talaiòtica.
L’actuació s’ha centrat en l’excavació de l’estructura principal del talaiot i dels espais adossats a la seva façana sud, alhora que s’ha anat executant la consolidació progressiva dels elements descoberts. Segons ha explicat l’arqueòloga i codirectora de les excavacions, Cristina Bravo, una de les troballes més destacades és l’aparició d’una escala monumental que permetia accedir a la plataforma superior del talaiot, un element arquitectònic poc habitual i de gran valor interpretatiu dins la cultura talaiòtica.
Aquesta estructura presenta paral·lelismes amb la documentada al poblat de Cornia Nou, situat al terme municipal de Maó, fet que reforça la hipòtesi sobre la funció representativa i comunitària d’aquest tipus de construccions monumentals.
La intervenció, però, també ha posat de manifest dificultats tècniques no previstes inicialment. Els estudis estructurals han detectat una notable inestabilitat al parament nord del talaiot, amb risc d’esllavissada, circumstància que ha obligat a replantejar part del projecte de restauració i a introduir noves mesures de consolidació.
Mig milió d’inversió
Aquesta complexitat ha comportat una modificació del contracte adjudicat a l’empresa Catarqueòlegs SL. El pressupost inicial, fixat en 353.320 euros, s’ha incrementat fins als 500.000 euros per incorporar les noves actuacions i ampliar l’àrea d’excavació cap als sectors meridionals. En aquesta zona s’ha identificat una seqüència estratigràfica amb estructures superposades més complexes del que s’havia previst, fet que obre noves línies d’investigació sobre l’evolució constructiva del jaciment.
Durant la presentació, el president del Consell, Adolfo Vilafranca, acompanyat pel conseller de Cultura, Joan Pons Torres, i la tècnica de Patrimoni Bàrbara Jordi, va remarcar la voluntat institucional de continuar destinant recursos a la investigació, conservació i difusió del patrimoni talaiòtic, considerat un dels principals elements identitaris de l’illa.
Les feines continuaran durant els pròxims mesos amb l’objectiu de completar l’excavació dels espais annexos i garantir l’estabilitat estructural del conjunt, mentre els nous resultats contribueixen a aprofundir en el coneixement d’un dels assentaments prehistòrics més extensos i complexos de la Mediterrània occidental.