Una nova obra explora la complexitat social i arquitectònica de les necròpolis menorquines

L’arqueòloga Sonia Carbonell acaba de publicar Arquitectura funeraria postalayótica. Las necrópolis de cuevas artificiales de Menorca, una monografia que aprofundeix en l’estudi d’un dels elements més singulars del paisatge arqueològic de l’illa: les tombes excavades a la roca utilitzades entre el 550 i el 123 abans de la nostra era.

L’obra se centra en l’etapa postalaiòtica, moment en què les coves artificials —o hipogeus— es consoliden com a forma principal d’inhumació. Amb una arquitectura variada i compartimentada, aquestes estructures reflecteixen patrons constructius que també es poden reconèixer en altres àmbits rituals i domèstics de l’època, com els recintes de taula o les estructures d’habitació.

Carbonell parteix d’una perspectiva comparativa que contextualitza el fenomen dins del món insular mediterrani, però enfoca l’anàlisi a Menorca per examinar la planificació, construcció i ús d’aquestes tombes, així com la seva relació amb el territori. Aquest enfocament arquitectònic permet aprofundir en l’organització social i els canvis socioeconòmics de les comunitats del final de l’època talaiòtica, just abans de l’arribada romana.

La publicació s’inscriu dins la línia de recerca que l’autora ha desenvolupat des de la seva tesi doctoral i que ha continuat amb el seu treball de camp a la cova 45 de Calescoves, enclavament clau del sud-oest de l’illa. En aquest marc, Carbonell ja havia proposat una nova hipòtesi interpretativa sobre la societat talaiòtica, centrant-se en la distribució territorial de les necròpolis i la seva funció en l’estructuració social. Segons l’autora, espais com Calescoves o Biniedrís apunten a una societat jerarquitzada, amb formes de control territorial vinculades a les pràctiques rituals.