Una exposició explica la restauració de La Seu de Peyronnet que la salvà de desplomar-se
El claustre de la Seu de Mallorca acull aquests dies una exposició única que reuneix per primera vegada els deu plànols que l’arquitecte madrileny Juan Bautista Peyronnet va dissenyar per a la restauració de la Catedral de Mallorca el 1854. Organitzada per la Càtedra Seu de Mallorca de la Universitat de les Illes Balears (UIB), aquesta mostra ofereix una visió inèdita sobre els inicis de la restauració monumental a Espanya.
Amb el títol Els inicis de la restauració monumental a Espanya: els plànols de J. B. Peyronnet per a la Catedral de Mallorca (1854), l’exposició s’inaugurà el 9 d’octubre de 2024 de la mà de Mn. Antoni Vera, degà-president de la Catedral, i el professor Andreu Villalonga, director de la Càtedra Seu de Mallorca i comissari de l’exposició.
Un llegat redescobert
La mostra reuneix vuit plànols que ja havien estat publicats anteriorment i dos plànols que, fins fa poc, es consideraven perduts. Aquests dos darrers dissenys, que representen la secció interior de la Catedral reformada i l’alçat del campanar, s’havien extraviat i no es van poder estudiar ni restaurar durant les intervencions prèvies. Tanmateix, l’Arxiu Capitular de Mallorca els va recuperar recentment, tot i que encara esperen la seva restauració física.
El conjunt complet dels plànols de Peyronnet s’exposa per primera vegada des que varen ser presentats a l’Exposició Universal de París de 1855. La digitalització de les imatges, d’acord amb les recomanacions de l’Institut de Conservació i Restauració de Béns Culturals, permet gaudir d’aquest patrimoni sense posar en risc la seva conservació.
Una resposta als problemes de la Catedral
Els plànols de Peyronnet van ser un intent per revertir els greus problemes estructurals que arrossegava la Catedral de Mallorca des de la seva construcció. A mitjan segle XIX, la situació era crítica: la façana principal havia començat a desplomar-se progressivament, arribant a inclinar-se fins a 130 centímetres. La situació es va agreujar encara més el 15 de maig de 1851, quan un terratrèmol va danyar severament la façana i part d’una torre.
Tot i que l’arquitecte Antoni Sureda va començar els treballs de desmuntatge, la Comissió Central de Monuments va confiar la restauració a Peyronnet. L’arquitecte madrileny va dissenyar una nova façana que va resoldre els problemes estructurals de la Catedral, tot i que la construcció no es va completar fins al 1888, tretze anys després de la seva mort.
Una reforma inacabada
La segona fase de la reforma, que incloïa una intervenció a l’interior del temple, no es va dur a terme tal com la va concebre Peyronnet. No obstant això, la seva proposta va ser fonamental per als treballs de restauració litúrgica que més tard impulsaren el bisbe Pere Joan Campins i l’arquitecte Antoni Gaudí a principis del segle XX.
L’exposició de la Seu de Mallorca no només ret homenatge al llegat d’un arquitecte que va jugar un paper clau en la conservació del patrimoni, sinó que també permet comprendre la importància històrica de la restauració monumental a Espanya. Així mateix, posa de manifest el compromís actual amb la preservació i la difusió del patrimoni cultural mitjançant la investigació i les noves tecnologies.