Alcúdia, Pollença, Muro i Santa Margalida, les economies més perjudicades durant la pandèmia

Un total de 32 dels 67 municipis de les Illes varen experimentar un descens del PIB superior al de la mitjana balear (-21,1%) durant l’any que s’inicià la pandèmia. Entre aquests municipis s’hi troben 20 dels 53 de Mallorca, 6 dels 8 de Menorca i els 6 que formen part de les Pitiüses.

La marcada concentració de l’activitat local en els serveis més afectats per la paralització de la pandèmia explica aquest resultat, de la mateixa manera que les estructures més diversificades varen tenir una retallada inferior a la mitjana, com és el cas de les capitals insular de Palma i Maó.

“La caiguda del PIB nominal fou d’entre el 30 i el 50 % de l’activitat econòmica a municipis com Alcúdia, Pollença, Muro, Santa Margalida. Generalment, els que ocupen el litoral. Està molt relacionat amb la seva estructura econòmica, són els més vinculats al turisme i menys diversificats”, ha afirmat el director de la Fundació Impulsa Balears, Antoni Riera, qui ha incidit en què “la factura de la COVID no va ser homogènia”. 

És una de les dades que s’han explicat a la sessió l’Àgora-Impulsa que ha tengut lloc aquest dijous a la seu de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) i que ha abordat els efectes de la COVID-19 sobre l’estructura productiva regional. Antoni Riera, ha assenyalat que “l’exercici 2020 ens llega una fotografia atípica, però molt útil per entreveure la importància d’activitats que, en circumstàncies normals, quedaria totalment diluïda”. Així les coses, “impulsar el desenvolupament dels serveis intensius en coneixement, així com la indústria amb una intensitat tecnològica alta és clau, tenint en compte que les Illes es mantenen entre les deu regions europees amb una menor especialització.

Aquesta fotografia, ha assenyalat Riera, “ens ajuda a traçar el futur”, que passa per “la necessitat d’avançar en estructures econòmiques més autosuficients” i així, de cara a un futur, “fer front a nous episodis similars a una pandèmia o a una guerra”. Es tracta, en definitiva, “d’aprofitar les bases de coneixement o indústria d’alta tecnologia pel canvi que necessita Balears”. La radiografia realitzada mostra que “tot i que pareix que no ha canviat res, s’han accelerat canvis que tarden molt a succeir. L’economia encara és molt especialitzada en serveis però hi ha una reespecialització dins el sector. S’ha de fer més sofisticat el turisme, és la manera de sofisticar l’estructura econòmica”, ha donat Riera una de les claus per mantenir el canvi necessari.

Segons l’expert els serveis intensius en coneixement s’obrin pas i és una empenta que no hem de perdre en els pròxims exercicis. Hi ha hagut un canvi de pesos sectorials. Ha crescut l’agricultura, la construcció i la indústria i, per primera vegada en 34 anys, ha baixat el pes del sector serveis. “Igual posa les bases d’una nova estructura econòmica i s’ha d’aprofitar”.