La tècnica del vidre bufat de Can Gordiola obté el reconeixement com a Patrimoni Cultural
El Consell de Ministres, a proposta de el ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez Uribes, ha aprovat el Reial Decret pel qual es declara la tècnica del vidre bufat a Espanya com Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial.
En el contingut d’aquest Reial Decret es fa referència a la descripció d’aquesta tècnica establint que els seus processos, coneixements, productes, instrumental i maquinària associada, així com espais arquitectònics presenta un conjunt de valors històrics, immaterials, tecnològics i artístics que mereixen de preservació, per ser una activitat vinculada a la cultura espanyola, amb grans centres de producció de més de tres segles de vigència, com són el Centre Nacional del Vidre de la Granja, a Segòvia, i dels Vidres Gordiola, a Mallorca.
A més, assenyala que per tot el territori espanyol coexisteixen experiències individuals amb aquest tipus de tècnica, en forma de petits tallers artesans, en molts casos units a museus, que busquen revitalitzar i donar visibilitat a produccions característiques de centres ja extingits.
Al mateix temps és de gran rellevància de cara a el reconeixement patrimonial, la varietat de la producció, que actualment manté els models històrics, al costat de nous dissenys i gran varietat de tipologies.
Tot i aquesta importància històrica i sociocultural, en l’actualitat la viabilitat d’aquesta pràctica es veu amenaçada per diversos factors com la competitivitat de la producció industrial del vidre i altres materials davant aquesta tècnica tradicional. A més, hi ha una manca d’interès de les noves generacions, el que provoca una situació de perill a causa de la disminució de l’nombre de dipositaris dels coneixements, expliquen.
La tècnica del vidre bufat pot rastrejar-se a la península Ibèrica des de l’antiguitat, provinent de la Mediterrània Oriental, on sol datar-se a mitjan el segle I a.C. Es desconeix la data exacta d’introducció del vidre bufat a Espanya, però ja Plini dona compte de la fabricació del vidre a Hispània cap al tercer quart de segle I d.C.
El món islàmic
La tècnica de l vidre bufat ha estat excepcionalment treballada en l’art islàmic de la península, florint tallers que tenen la seva continuació i influència en l’Edat Moderna de context cristià, destacant fonamentalment els tallers de la Corona d’Aragó.
Al llarg de tota la geografia, es perfeccionaran tècniques decoratives d’aplicació i filigrana, així com tipologies de peces que s’aniran consagrant amb el pas el temps: gots, gerres, llums d’oli, fioles, gerros i altres.
El segle XVIII viurà una florida econòmic amb les polítiques econòmiques dels Borbons centrades en la producció nacional, de la línia naixerà la Reial Fàbrica de Vidres de la Granja a Segòvia; així com en el foment de la producció amb el beneplàcit real per part de propietaris privats, com és el cas de la Fàbrica de Gordiola a Mallorca.
Aquestes dues manufactures mantenen el bufat artesanal i semi-artesanal, per aquest motiu es faci referència expressa a les dues com a part central de la declaració.