El GOB fa una immersió al Port de Sóller per retratar la destrucció de la posidònia i la contaminació per aigües residuals

Socis i simpatitzants del GOB a Sóller varen realitzar una immersió a finals d’agost amb dos equips de bussejadors que varen documentar dos impactes greus a la badia del Port de Sóller, que es resumeixen en un vídeo que s’ha publicat.

La badia de Sóller presenta, segons han explicat en roda de premsa, en una superfície relativament reduïda, bons exemples d’alguns dels impactes més rellevants que pateix la posidònia a les Balears: la destrucció de la praderia a causa del fondeig i la contaminació i degradació del medi per abocament d’aigües residuals.

Recorden que l’aprovació del Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears “és una fita importantíssima per la qual no ens cansarem de felicitar el Govern, i constitueix una eina fonamental per abordar convenientment part de la problemàtica que pateix aquest hàbitat”. Reconeixen que “al llarg d’aquests tres anys s’ha fet molta feina i sense dubte s’han aconseguit avanços en conscienciació ciutadana. Però tot i això consideram que els esforços s’haurien d’incrementar substancialment”.

Pel que fa la vigilància i informació sobre el fondeig, l’any passat es detectaren prop de 5.700 casos en que s’estava afectant praderia de posidònia amb l’àncora o la cadena. Assenyalen que “sembla que els darrers anys el percentatge d’embarcacions fondejades sobre posidònia està disminuint en relació al total, però tot i això el nombre de casos segueix essent altíssim. I el nombre real estarà bastant per damunt de les xifres oficials, clar, ja que el servei de vigilància no dóna a basto”.

D’altra banda, el nombre d’actes iniciades pels Agents de Medi Ambient fou de 71, segons el GOB, una xifra que suposa una ràtio d’una denúncia per cada 81 casos (un 1,24%) detectats pel servei de vigilància. “Ja sabem que el servei de vigilància no sempre compta amb l’assistència dels AMAs, ja que aquests només pogueren fer 99 sortides amb les barques, però és que fins i tot tenint en compte aquesta limitació de personal la ràtio és de menys d’una denúncia per jornada de feina dels AMAs”, assenyalen.

Des del GOB adverteixen que “lògicament els fondejos que poden generar més impacte són els de les embarcacions més grans”. L’any passat les embarcacions de més de 15 metres d’eslora suposaren aproximadament un terç de les assistides pel servei de vigilància, pel que fins i tot si es pretén actuar prioritàriament sobre els grans iots i velers el nombre l’actes d’infracció aixecades està molt per davall d’allò que seria desitjable, expliquen.

Segons el GOB, “la normativa ambiental que s’aprova (i costa molt aprovar-la) està per a donar-li compliment. Si no, la ciutadania pot interpretar que és una norma “de segona”, i que existeix una relaxació en la seva aplicació i per tant es permet una certa impunitat”.

D’altra banda han assenyalat que, pel que fa als abocaments, a les Illes Balears hi ha 143 depuradores d’aigües residuals, de gestió pública o privada, de les quals 33 aboquen a la mar les aigües tractades a través d’emissaris. Es calcula que el volum d’aigua abocada es situa en torn als 69 milions de metres cúbics, dels quals un terç (uns 22 milions) provenen d’estacions que només compten amb tractament secundari.

En la presentació del vídeo, en el que es veu la sortida de l’emisari de la depuradora de Sóller, situada a la bocana de la badia, en la que hi apareix un líquid de color marró, varen assenyalar que tot i que l’estació depuradora de Sóller disposa, segons ABAQUA, de tractaments addicionals al secundari, les queixes dels agricultors sobre la qualitat de l’aigua que reben i les analítiques realitzades durant el passat mes d’agost evidencien el dèficit en la qualitat del tractament, probablement a causa d’haver-se sobrepassat la capacitat de l’estació durant les setmanes de màxima pressió humana (turística). Aquesta situació és probable que també es produeixi a altres depuradores que, sobre el paper, haurien de depurar per damunt del tractament secundari, han explicat.

“Més enllà dels episodis de sobrecàrrega, hem de tenir en compte els episodis puntuals de desbordament de la capacitat (i per tant d’abocament d’aigua mal depurada) per mor de les pluges a nuclis urbans on no estan completament separades les xarxes d’aigües pluvials i fecals. El cas de la depuradora de Palma és paradigmàtic”, han explicat.

El grup ecologista recorda que el decret de protecció de la posidònia estableix que els titulars d’autoritzacions d’abocament al mar per conducció o emissari submarí han de remetre anualment a la Direcció General d’Ordenació del Territori els resultats dels controls de seguiment prevists en l’autorització, i que aquests resultats s’han de remetre, igualment, al Comitè Posidònia perquè els conegui.

Estableix també, diuen, que si a la vista dels resultats se’n pot inferir una afecció a la praderia de posidònia provinent d’un abocament, la Direcció General d’Ordenació del Territori, d’ofici o a sol·licitud de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, ha de requerir al titular de l’abocament que efectuï les millores necessàries en el tractament de l’efluent per minimitzar-ne l’impacte.

Per tot això, recorden que des de l’aprovació del decret ja s’han celebrat dues reunions del Comitè Posidònia, i en cap de les dues s’han presentat els resultats del seguiment. “La nostra organització també els va demanar formalment, sense rebre resposta”, han assenyalat.

“Aquest és un impacte poc visible per al ciutadà, però això no pot justificar la insuficient atenció i actuació administrativa”, expliquen des del GOB. Assenyalen que els estudis científics realitzats a les Balears posen de manifest l’impacte negatiu dels abocaments sobre la conservació de les praderies de posidònia. “Ja sabem que les millores de les infraestructures són costoses, però no podem seguir embrutant la mar amb les aigües residuals”, diuen.

Des del GOB proposen que el Govern assumeixi i impulsi un full de ruta que contempli la disposició del tractament adequat (terciari) i la reutilització agrària de les aigües depurades perquè, segons reivindiquen, “basta d’abocar aigua (ben o malament depurada) a la mar”.

Retornant al cas de la badia de Sóller, el GOB reclama al Govern un major control sobre el fondeig il·legal que, segons han demostrat, està degradant la praderia de posidònia, i la disposició si fos necessari de mesures alternatives (boies de baix impacte ecològic).

Pel que fa a l’abocament d’aigües brutes, demanen la realització de les obres necessàries per reutilitzar agràriament totes les aigües tractades, clausurar l’emissari i deixar d’abocar a la mar.

De forma més ampla, el GOB demana al Govern que impulsi amb més força tot allò que disposa el decret de protecció de posidònia, que és molt i de molt de calat.