“El maleït vent”, una crònica viva del pitjor incendi de les Balears

“Tot tremolava. L’aire cremava. No sabíem si aquella nit tornaria a sortir el sol.” Així ho recorda una veïna d’Estellencs a El maleït vent. Crònica d’un incendi, el nou llibre d’Albert Herranz Hammer, publicat per Nova Editorial Moll. El títol no només evoca un element físic que va empènyer les flames com un dimoni embogit, sinó també una sensació d’impotència col·lectiva, una tragèdia que encara crema en la memòria dels qui la visqueren.

L’obra reconstrueix amb una potent força narrativa i visual l’incendi forestal que, entre finals de juliol i mitjan agost del 2013, va arrasar més de 2.300 hectàrees en els termes d’Estellencs, Calvià i Andratx. Considerat el pitjor incendi de la història de les Illes Balears, va calcinar gairebé un 2% de la Serra de Tramuntana, que havia declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO tan sols dos anys abans.

Herranz ens guia pel relat com un reporter que arriba tard, però amb l’oïda fina i la ploma precisa. El llibre beu directament de les veus dels afectats: una bibliotecària que no volia abandonar el seu racó de llibres, un hoteler atrapat entre les flames i els clients, un guàrdia civil obligat a desenfundar l’arma per fer fugir uns veïns encaparrats a salvar el seu ramat. Són històries humanes, vulnerables, sovint contradictòries, que revelen la complexitat emocional del desastre.

Amb Teresa Ayuga

Acompanyat per les fotografies de Teresa Ayuga, que aporten una capa visual de tensió i bellesa tràgica, El maleït vent és també un exercici de divulgació. L’autor explica com es classifiquen els incendis forestals, com s’hi actua i per què són cada vegada més freqüents. El llibre apunta cap al canvi climàtic, l’abandonament del món rural, la manca de gestió forestal i, per descomptat, les accions humanes, que es troben rere el 80% dels focs forestals arreu del món.

Però no tot són cendres. Herranz també recupera la solidaritat: veïnats que obrien les portes de casa seva a desconeguts evacuats, brigades que dormien a terra després de dies sencers lluitant contra el foc, silencis compartits al marge d’una carretera mentre es cremava l’horitzó. Enmig del caos, un retrat de la condició humana.

Aquest llibre arriba en un moment en què les altes temperatures i la sequera tornen a convertir els nostres boscos en pólvora latent. El maleït vent no només reconstrueix un episodi del passat; és una advertència, un mirall i una crida a la responsabilitat col·lectiva. El foc, quan arriba, no entén de fronteres ni de records. Però les paraules —com les que Herranz ha sabut reunir— poden ajudar a entendre’l, i potser, amb sort, a evitar-lo.