La Serra de Tramuntana reivindica el seu caràcter viu quinze anys després de la declaració com a Patrimoni Mundial
La necessitat de conservar la Serra de Tramuntana sense renunciar a la seva evolució com a paisatge viu va centrar la taula rodona «Què suposa ser Patrimoni Mundial?», organitzada pel Consell de Mallorca dins els actes commemoratius del quinzè aniversari de la declaració de la Serra com a Patrimoni Mundial de la UNESCO.
La jornada va reunir el filòleg i investigador Tomàs Vibot, l’economista i membre d’ICOMOS Internacional Tomeu Deyà i el director insular de Serra de Tramuntana i batle d’Escorca Toni Solivellas, que varen reflexionar sobre el significat i els reptes associats a aquest reconeixement internacional.
L’acte va ser inaugurat pel conseller de Presidència del Consell de Mallorca, Toni Fuster, qui va recordar que la Serra no va ser reconeguda per la UNESCO com un espai natural intocable, sinó com un paisatge cultural resultat de segles d’interacció entre l’activitat humana i el medi natural. Segons va assenyalar, el principal repte continua sent mantenir aquest llegat viu i compatible amb les necessitats actuals.
Durant el debat, els ponents coincidiren que la declaració com a Patrimoni Mundial implica molt més que una distinció de prestigi. Suposa també el compromís de preservar i transmetre a les futures generacions els valors que varen motivar la seva inclusió a la llista de la UNESCO. En el cas de la Serra de Tramuntana, aquest valor universal excepcional es manifesta en elements com els marges de pedra en sec, els sistemes tradicionals d’aprofitament de l’aigua, els olivars i les activitats agràries i ramaderes que han modelat el territori al llarg dels segles.
Paisatge cultural
Tomeu Deyà va destacar que la Serra forma part de la categoria dels paisatges culturals, una tipologia patrimonial que es caracteritza precisament pel seu dinamisme. En aquest sentit, va defensar que la continuïtat de l’activitat agrària és essencial per preservar els valors que varen justificar la declaració. Segons va explicar, els elements patrimonials més emblemàtics de la Serra no es poden entendre sense l’activitat productiva que els va originar i que encara avui els dona sentit.
Per la seva banda, Tomàs Vibot va subratllar que aquest reconeixement internacional ha de ser motiu d’orgull, però també de responsabilitat. L’investigador va insistir en la necessitat de mantenir una planificació constant i una inversió continuada per garantir la conservació tant del patrimoni agropecuari com dels valors etnològics i culturals associats al territori.
En la mateixa línia, Toni Solivellas va remarcar que la declaració com a Patrimoni Mundial obliga no només a conservar els elements materials que caracteritzen la Serra, sinó també a protegir els oficis, els coneixements i les activitats tradicionals que han contribuït a configurar aquest paisatge singular.
La taula rodona s’emmarca en el programa d’actes impulsat pel Consell de Mallorca per commemorar els quinze anys de la declaració de la Serra de Tramuntana com a UNESCO Patrimoni Mundial, una efemèride que pretén apropar a la ciutadania el valor d’aquest reconeixement i reforçar el compromís col·lectiu amb la conservació d’un dels paisatges culturals més emblemàtics de Mallorca.