F.V.

 

11235 Articles Published | Follow:
José Carlos López guanya el I Concurs Nacional de Cuina amb IGP Sobrassada de Mallorca de Porc Negre
El sector cultural balear es forma per oferir experiències accessibles i inclusives
Els Bombers de Mallorca realitzen 115 rescats de muntanya aquest estiu
Set productors menorquins presenten l’excel·lència local al Fòrum Gastronòmic de Barcelona
El sector agrari de Mallorca té marge per reduir fins a un 16 % les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle en els pròxims cinc anys si aplica mesures d’eficiència energètica, millora la gestió dels fertilitzants i dels fems, i aposta per les energies renovables. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi de la petjada de carboni de les explotacions agràries mallorquines, presentat aquest dijous per Mallorca Rural. L’anàlisi, cofinançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, s’ha fet sobre una mostra de 30 explotacions representatives d’arreu de l’illa. Inclou finques d’horticultura, vinya, ramaderia i fruita seca, situades majoritàriament al Pla i al Raiguer. Segons el diagnòstic, la maquinària agrícola és la principal font d’emissions, seguida de l’ús de refrigerants, la ramaderia i els productes fitosanitaris. Tot i això, el sector agrari balear només genera el 2,8 % de les emissions totals de les Illes Balears, mentre gestiona més de la meitat del territori no urbanitzat i té un paper essencial en el manteniment del paisatge i la lluita contra la desertificació. L’informe també destaca el potencial de l’agricultura regenerativa i la capacitat de les explotacions per actuar com a embornals de carboni, fet que podria obrir la porta a sistemes de compensació d’emissions per part d’altres sectors econòmics. El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha remarcat que la pagesia «és part de la solució climàtica» i que «les explotacions contribueixen molt poc a les emissions, però fan una feina decisiva per protegir el territori, fixar CO₂ i garantir aliments de proximitat». Segons ha dit, la Conselleria continuarà donant suport al sector «per incorporar maquinària més eficient, ampliar l’autoconsum renovable i impulsar pràctiques que permetin produir més amb menys impacte». Per la seva banda, el vicepresident de Mallorca Rural, Jordi Mora, ha assenyalat que el diagnòstic és «una base tècnica sòlida per accedir a noves línies d’inversió» i ha destacat que «el sector té una oportunitat real per generar ingressos a través de la valorització ambiental i de la circularitat». Les conclusions de l’estudi serviran per orientar les futures estratègies de descarbonització agrària i d’adaptació al canvi climàtic a les Illes Balears.
El sector agrari causa sols el 2’8% de la contaminació i es proposa rebaixar-la més
El Consell Insular de Menorca ha fet públiques dues peticions d’oferta per reforçar la gestió forestal de l’illa: la redacció dels Plans Tècnics de Gestió Forestal (PTGF) de set finques públiques i l’elaboració d’una cartografia detallada de les masses forestals madures. Els plans afectaran les finques des Torretó (Ciutadella), Milà Nou (Maó), Santa Àgueda i S’Enclusa (Ferreries), Son Catlar (Ciutadella), Torre d’en Galmés (Alaior) i Santa Eularieta (Alaior/Mercadal), que sumen un total de 168 hectàrees. Els documents hauran d’incloure criteris d’aprofitament i conservació, una proposta d’ús públic i la identificació dels valors patrimonials i ambientals, a més d’incorporar cartografia compatible amb la Infraestructura de Dades Espacials d’IDE Menorca. Pel que fa a la cartografia de masses forestals madures, l’encàrrec donarà continuïtat a l’estudi recent elaborat per l’especialista Pere Fraga, que ha identificat 35 zones d’interès i quatre grans àrees boscoses de l’illa. El treball inclourà prospeccions de camp i la redacció de fitxes per a cada massa, amb indicadors de maduresa, estat de conservació i pressions que puguin afectar-les. El conseller de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, Simón Gornés, ha destacat que aquestes iniciatives “permetran identificar i protegir les formacions amb més valor ecològic, actuals o en formació”. Segons ha avançat, la previsió és disposar de la nova cartografia operativa durant el primer trimestre de 2026. Amb aquests encàrrecs, el Consell vol dotar-se d’eines tècniques per planificar la gestió forestal, ordenar els usos públics i garantir que qualsevol actuació sigui compatible amb la preservació dels boscos madurs i de la biodiversitat de Menorca.
ASEFOME celebra que la nova Llei Agrària reconegui la gestió forestal professional i sostenible
Voluntaris i col·lectius impulsen la recuperació del Torrent Gros
Voluntaris i col·lectius impulsen la recuperació del Torrent Gros
Només 16 hectàrees cremades a les Illes Balears durant el 2025, molt per davall la mitjana dels darrers 20 anys
Només 16 hectàrees cremades a les Illes Balears durant el 2025, molt per davall la mitjana dels darrers 20 anys
Desembarcar turistes en un parc natural té un cost: 70.000 euros en sancions
Desembarcar turistes en un parc natural té un cost: 70.000 euros en sancions
Més brutor i més plàstic: les costes balears acumulen un 32% més de residus que el 2024
Més brutor i més plàstic: les costes balears acumulen un 32% més de residus que el 2024