F.V.

 

11235 Articles Published | Follow:
Els Bombers de Mallorca s’entrenen a Galícia per afrontar nous riscos d’emergències
Els Bombers de Mallorca s’entrenen a Galícia per afrontar nous riscos d’emergències
El novembre arriba amb la seva calma freda i humida, amb dies que s’escurcen i un sol que es retira prest, deixant les feines del camp limitades a les poques hores de llum. A les sis de l’horabaixa ja fa fosca i, per aprofitar el dia, cal aixecar-se d’alba. El paisatge canvia de color, la natura s’adorm i el cicle agrícola entra en una nova etapa. Als jardins, és temps de sembrar anèmones, flors de lis i violetes, plantes que resistiran bé els freds que s’apropen i floriran quan arribi la primavera. També és un bon moment per poder els arbres i plantes de fulla caduca, aprofitant la lluna vella. Als horts, la feina és constant. Es poden collir les bledes, colfloris, cols, colls de Brussel·les, pastanagues, patates primerenques i endívies, que faran bones sopes i guisats. També s’hi poden sembrar o trasplantar cebes, espinacs, xirivies, pèsols, faves, cigrons i alls —aquests darrers, amb lluna minvant—. Els qui vulguin avançar feina poden preparar els planters de primavera i sembrar les llavors de les hortalisses i flors que es posaran més endavant. La terra dels sementers que no s’han sembrat de pastura s’ha de començar a llaurar amb l’arada en pala per airejar-la i preparar-la per a la primavera. És el moment idoni també per adobar amb fems naturals, que enriquiran el sòl de cara a les sembres vinents. A les pastures, que ja han arrelat, s’hi poden amollar les ovelles perquè hi paisseixin, però sense abusar-ne, per evitar que arrabassin l’herba. Les ovelles i cabres, moltes d’elles prenyades o amb anyells petits, necessiten racions extres de menjar: farratge, herba seca o un poc d’alfals per variar la dieta. L’aviram que es vol vendre o menjar per Nadal també s’ha de començar a paixir perquè agafi bon pes i la carn sigui més gustosa. El bosc és generós en aquests dies de tardor avançada. Les pluges abundants han fet sortir esclata-sangs, cames seques, orelles de llebre, peus de rata i, als racons més humits, els primers picornells peluts, que resisteixen bé els freds inicials. També és temporada de tords i grives, molt apreciats pels caçadors i presents a la cuina tradicional, torrats o en arròs brut. Als olivars, el novembre és temps de plena collita. Les olives, ja negres i carregades d’oli, es porten a les tafones, d’on brolla el líquid espès i daurat que omple les cases de fragància. I en els fruiters, la humitat i la baixa insolació fan del mes un moment òptim per sembrar noves espècies —com garrovers o altres arbres difícils de regar—, ja que l’activitat vegetativa és mínima i l’arbre pateix poc en arrelar. Les nits són llargues, humides i plenes de rosada. Quan el cel és clar, les serenes cobreixen els camps, i dins les fondalades s’aixequen les primeres boires, preludi de l’hivern. Pel que fa a la recol·lecció, comença la temporada de les taronges i és plena la de les clementines. També es cullen codonys, kiwis, llimones, olives verdes i nesples, i encara es troben algunes figues de moro, magranes i pomes. Entre les verdures, és moment de pastanagons, porros, raves, cama-rotges, carxofes, cols, espinacs, lletuga, moniatos i patates novelles. Novembre és, a més, un mes de festa i tradició. Culturalment, s’hi considera l’inici de l’hivern i el tancament de l’any agrícola. Les fires, les sembres i les matances marquen el calendari rural, i els primers freds conviden a encendre foc i preparar les primeres llangonisses i botifarrons de la temporada. El dia 1, Tots Sants, i el 2, Difunts, ocupen un lloc central dins el calendari cultural mallorquí. Són jornades de memòria i convivència amb els avantpassats. Antigament, durant la Nit de les Ànimes, es deixaven llums i presents per acollir els difunts, i els infants jugaven al joc de les animetes, cercant panellets i castanyes amagades per la casa, com a mostra del pas de les ànimes visitants. La taula de Tots Sants és plena de productes de temporada: nesples, arboces, aglans, codonys, castanyes, magranes, moniatos, anous, mandarines o cols, acompanyats de vi ranci o novell. La rebosteria típica inclou panellets, bunyols i rosaris ensucrats. Els bunyols, banyats amb mel o arrop, i els panellets, elaborats amb ametlla i pinyons, són símbols d’aquesta època de transició, dolça i melangiosa. El novembre, amb la seva foscor primerenca i el seu ritme pausat, ens convida a reconnectar amb la terra, a fer feina de fons i a honorar les arrels. És el mes que anuncia el repòs de l’hivern i la maduració de tot allò que hem sembrat.
Novembre, temps de mandarines i bolets
El Govern recorda les normes sanitàries
Govern i ajuntaments recorden les normes sanitàries a les matances per evitar la triquinosi
La meitat de les empreses marítimes de Balears incorporen la prevenció de residus a la seva activitat, segons Rezero
La meitat de les empreses marítimes de Balears incorporen la prevenció de residus a la seva activitat, segons Rezero
Científics balears, en l'expedició per avaluar l'estat de les pesqueres en el Golf de Cadis
Científics balears, en l’expedició per avaluar l’estat de les pesqueres en el Golf de Cadis
Quatre organitzacions del sector primari demanen una Llei Agrària feta “pel sector i per al sector”
Quatre organitzacions del sector primari demanen una Llei Agrària feta “pel sector i per al sector”
Un estudi de la UIB revela que les espècies invasores alteren la dispersió de llavors en el 90% de les illes del planeta
Un estudi de la UIB revela que les espècies invasores alteren la dispersió de llavors en el 90% de les illes del planeta
Agricultura fa un nou pagament de més de 3,6 milions d'euros en ajudes al sector primari de les Balears
Les comunitats mediterrànies reclamen a la Comissió Europea mesures urgents per salvar el sector pesquer
Les Balears es blinden per evitar l'entrada de la dermatosi nodular contagiosa
Les Balears es blinden per evitar l’entrada de la dermatosi nodular contagiosa
El Govern declara d’interès estratègic projectes elèctrics d’Alcúdia, sa Pobla i Llucmajor