F.V.

 

12614 Articles Published | Follow:
El Servei de Salut inicia el projecte pilot de telesalut mental
El Consell i el Bisbat impulsen la difusió del patrimoni cultural dels llits de la Mare de Déu
Neix la Reserva Marina de les Illes del Ponent per protegir la biodiversitat de Calvià
Impuls econòmic per al patrimoni de la Serra de Tramuntana
El Consell de Mallorca adjudica la renovació de l’asfalt entre Peguera i el Port d’Andratx
Alliberats 13 polls de mussolet a la muntanya d’El Toro
SIGAUS recupera prop de 3.000 tones d'oli industrial usat a les Illes Balears
SIGAUS recupera prop de 3.000 tones d’oli industrial usat a les Illes Balears
El Consell de Mallorca neteja el jaciment de Bóquer per frenar-ne el deteriorament
El Consell de Mallorca neteja el jaciment de Bóquer per frenar-ne el deteriorament
El Govern i el sector pesquer balear, en peu de guerra contra la quota europea de gamba vermella per a 2026
El Govern i el sector pesquer balear, en peu de guerra contra la quota europea de gamba vermella per a 2026
Les pluges de terra roja, que solen reproduir-se algunes vegades durant l’any, són un fenomen que molts recordaran, en aquells dies que el cel es tenyeix d’un to ataronjat i les superfícies queden cobertes després d’una capa de pols espessa. Aquestes precipitacions, tot i ser molestes per a la vida quotidiana i per a les persones amb problemes respiratoris, poden tenir efectes sorprenentment positius per a la terra i els cultius. Aquesta pols, segons recorda APAEMA en un article, prové del desert del Sàhara i de les muntanyes de l’Atles, i recorre milers de quilòmetres abans de precipitar en forma de pluja fangosa quan es troba amb masses d’aire fred. El que a simple vista sembla només una simple embrutada, pot actuar com un fertilitzant natural, aportant minerals valuosos al sòl. Segons diversos estudis, a les Illes Balears poden arribar a caure entre 5,3 i 35 grams per metre quadrat de pols sahariana, equivalents a entre 53 i 350 kg per hectàrea, segons recorden des d’APAEMA. Aquesta aportació representa un alleugeriment mínim però constant a la pèrdua anual de sòl fèrtil que pateixen molts camps per erosió —una problemàtica agreujada per pràctiques agrícoles com la manca de coberta vegetal o l’ús excessiu de maquinària. Encara que les xifres semblin petites, a llarg termini aquestes deposicions poden ajudar a mantenir la fertilitat dels sòls. Com apunta l’antropòleg Jared Diamond al seu llibre Col·lapse, en llocs aïllats com les illes del Pacífic o el Japó, aquestes pluges de pols han estat claus per sostenir la productivitat agrària al llarg dels segles. La terra roja conté una combinació de minerals útils per als cultius, com fòsfor (essencial però difícil de reposar si no hi ha bestiar), potassi, calç, sofre i magnesi. També aporta òxids de ferro —responsables del seu color característic— que poden ser absorbits pel sòl gràcies a la feina dels microorganismes. El contingut en matèria orgànica, però, és pràcticament nul. Pel que fa als efectes visibles sobre les plantes, aquesta pols pot depreciar comercialment fruites i fulles si els deixa marcats, però també pot oferir una protecció momentània contra l’excés de sol i ajudar a conservar la humitat —una funció similar al que es busca quan s’aplica caolí com a tractament protector. La pluja de terra roja no ha de ser vista, de cap manera, com una solució als problemes estructurals de la gestió del sòl, com la sobreexplotació, la falta de matèria orgànica o la degradació per erosió. És, en tot cas, una petita ajuda natural que s’afegeix a altres aportacions menudes com les restes vegetals, els fems o la feina dels insectes. Potser no netejarà el cotxe, però tampoc embruta el futur de la terra. Ben al contrari: en una agricultura més sostenible, tot allò que cau del cel pot tenir un valor.
Quan plou terra roja: una molèstia amb beneficis amagats per al sòl