Gabriel Mercè

 

697 Articles Published | Follow:
Marc Carriquí, Aina Trías i Toni Font són alguns dels convocants de la trobada, que comptarà també amb la presència de Cristina Fiol i d’Ivan Murray. També han estat convocats els més de 100 socis que l’entitat té a Sóller, antics membres i simpatitzants. Reunions similars ja s’han celebrat a poblacions com Manacor i Bunyola. Carriquí ha explicat que a Sóller “cada vegada que sorgeix una nova lluita s’ha de crear una plataforma nova a posta” i n’extreu com a conclusió que “l’ecologisme hi és” però també que “no hi ha cap entitat que s’hi dediqui” de manera transversal. Comptar amb una delegació local del GOB podria servir, segons expliquen, per no haver de començar de zero cada vegada que apareix un nou front de lluita. Toni Font, que és directiu del GOB Mallorca, ha comentat que compten “amb una estructura potent, ambiciosa i una massa social important que ens dona suport” i que a nivell social l’entitat ocupa un espai molt destacable dins les Illes Balears. Aina Trías, per la seva banda, ha explicat que gran part de la lluita ecologista actualment s’acaba fent mitjançant les xarxes socials i que aquest fet “acaba alimentant l’individualisme” i que, malgrat creure en el poder de les associacions, utilitzar aquest canal moltes vegades juga en contra dels seus propis interessos. Per tot això, proposen que el GOB sigui algutinador i catalitzador de la lluita ecologista, ofereixen la seva visió estratègica, els coneixements en terrenys com la comunicació i la seva infraestructura, fruit de més de cinquanta anys d’activitat. Altres moviments similars I, a la vegada, són conscients de l’existència a Sóller de moviments i plataformes amb les quals cercaran contacte i connexió. Un dels primers objectius de la futura delegació del GOB serà el contacte amb aquestes entitats i realitzar un diagnòstic per saber on han de treballar. Són conscients que els problemes més visibilitzats de Sóller són precisament aquells que ja compten amb un moviment associatiu que hi treballa, i esmenten els de la Torrentera, el Port i el seu litoral i la qualitat de l’aire. “Però n’hi ha molts més”, es lamenten, mentre esmenten els problemes dels recursos hídrics, la mobilitat i la manca de propostes en aspectes com compartir cotxe, la discussió de quin model turístic pot suportar Mallorca, la construcció, la demografia, la necessitat de decréixer, el tren com a transport públic i d’altres. No amaguen que la constitució de noves delegacions també pot servir per aportar més ingressos al GOB en forma de quotes dels associats, ni tampoc que ens trobam en un moment crucial per al devenir de les Illes Balears i que consideren que una entitat com aquesta s’ha d’enfortir per ser-hi i aportar la seva visió. Sóller va comptar amb una delegació activa del GOB amb seu a Can Cremat durant els anys vuitanta. Però, com moltes altres dins l’arxipèlag, va acabar desapareixent i no ha tornat mai a ressorgir.
El GOB, cap a la recuperació de les delegacions als pobles
Els científics proposen un canvi en la manera de descriure les onades de calor marines
El sector de l’olivar de les Illes Balears ha acordat sol·licitar al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació un règim especial per adaptar la gestió de la pinyolada i tenir en compte la insularitat en la normativa de comercialització de l’oli. La decisió s’ha pres avui durant la vuitena sessió de la Mesa de l’Olivar, celebrada a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, amb la presència del conseller Joan Simonet i del director general Fernando Fernández. La trobada s’ha fet a pocs dies de l’inici de la campanya de collita i ha reunit representants de les denominacions d’origen Oli de Mallorca, Oli de Menorca, la IGP Oli d’Eivissa, la DOP Oliva de Mallorca, consells insulars, cooperatives, tafones i organitzacions agràries. Un dels punts centrals de la reunió ha estat la gestió de la pinyolada, el subproducte que cada any genera prop de vuit milions de quilos a les Illes. Segons Fernández, la normativa actual suposa un problema per a les tafones, quan en realitat “la pinyolada, més que un residu, és un producte derivat que pot aportar nutrients als sòls i reduir la despesa en fertilització”. La Conselleria defensa que, amb un ús tècnicament adequat, aquest recurs contribueix a un model de producció més circular. L’altre eix de debat ha estat l’esborrany de la norma de comercialització de l’oli per a la campanya 2025-2026, en aplicació del reglament europeu de l’OCM. El sector balear planteja que s’excloguin les illes de l’obligació de retirar oli en el marc del mecanisme de crisi, ja que considera que les condicions insulars requereixen un tractament específic. Els primers contactes amb el Ministeri han estat “de comprensió i receptivitat”, ha assegurat Fernández, que confia que en els pròxims dies es pugui tramitar la sol·licitud formal.
La Mesa de l’Olivar demana poder usar la pinyolada com a fertilitzant
La casa albercana: identitat i memòria de La Alberca
Les cooperatives alerten que la proposta de Brussel·les debilita la PAC, mentre Planas defensa una posició comuna
Les cooperatives alerten que la proposta de Brussel·les debilita la PAC, mentre Planas defensa una posició comuna
Alerta taronja per pluja de cara a dimarts
El Consell de Govern ha aprovat dues actuacions per reforçar la conservació de les masses forestals de les Illes Balears i prevenir l’impacte de plagues, malalties i incendis. La inversió total prevista fins a 2028 és de 6,7 milions d’euros. D’una banda, es destinaran 4,61 milions al projecte «Millora fitosanitària de la massa forestal de les Illes Balears: boscs més sans», que vol garantir el bon estat dels alzinars i altres formacions forestals. L’atenció se centrarà especialment en els boscs de la Serra de Tramuntana, Patrimoni Mundial de la UNESCO, amenaçats pel banyarriquer (Cerambyx cerdo), un escarabat que debilita els arbres. Les actuacions previstes inclouen tala selectiva d’exemplars afectats, control d’insectes nocius i millora de la gestió forestal. Segons el Govern, la clau és la prevenció: boscs més sans són boscs més resistents als patògens i als incendis. D’aquesta inversió, 4,26 milions es destinaran a Mallorca i 351.000 euros a Menorca. A més, s’ha donat llum verda al projecte «Compliment de la legislació per combatre organismes de quarantena i altres organismes nocius en l'àmbit forestal», dotat amb 2,09 milions d’euros. La mesura beneficiarà totes les illes i posarà un èmfasi especial en el control de la Xylella fastidiosa i altres plagues regulades, com els escarabats Anoplophora, el nematode del pi o el fong Fusarium circinatum. En aquest cas, Mallorca rebrà 1,52 milions, Menorca i Eivissa 270.000 cadascuna i Formentera 25.000 euros. Les actuacions inclouen tant tasques de vigilància fitosanitària com mesures preventives per evitar la introducció i propagació de nous organismes nocius.
El Govern invertirà més de 6,7 milions d’euros en la salut dels boscs de les Illes
Aquest cap de setmana, Pujada a Lluc de la Part Forana en Any Jubilar
Aquest cap de setmana, Pujada a Lluc de la Part Forana en Any Jubilar
Enguany es perdrà el 50 % de la producció de garrova
Enguany es perdrà el 50 % de la producció de garrova
La manca d’aigua duu a perdre la campanya de l’oliva a la Serra de Tramuntana