Caterina Valriu guanya el premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular 2023
La doctora Caterina Valriu Llinàs, catedràtica del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, ha estat guardonada recentment per l’Ajuntament de Bellpuig (l’Urgell, Lleida) amb el premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular 2023 amb motiu del treball 29 rondalles meravelloses de Mallorca (recollides el 1894).
En el treball guardonat, la doctora Valriu reagrupa 29 rondalles inèdites recollides a Mallorca a les acaballes del s. XIX per encàrrec de l’arxiduc Lluís Salvador, un noble austrohongarès que establí a Mallorca un centre de recerca antropològica interessant i actiu.
La doctora Valriu les ha transcrit, n’ha fet l’edició anotada i un estudi detallat de cada narració des del punt de vista etnopoètic. La combinació de les informacions obtingudes han permès la reconstrucció del corpus de rondalles meravelloses i del context en el qual foren recopilades i publicades parcialment. També, cataloga tots els relats segons els estàndards internacionals dels folkloristes, i els posa a l’abast de la comunitat científica i del públic en general.
El treball s’articula en quatre apartats: un primer capítol, sobre la publicació de rondalles en el context de la Renaixença catalana; un segon capítol que fa una anàlisi global de les rondalles meravelloses; el tercer capítol, amb les rondalles transcrites, i un quart capítol que analitza cada una de les narracions en la seva especificitat.
En aquestes rondalles és especialment valuosa la fidelitat a l’oralitat i l’absència d’embelliment literari o de manipulació dels textos per objectius aliens a la literatura oral. L’edició simultània, el 1895, en català i en alemany, va ser un fet singular que possibilità la divulgació i valoració de la col·lecció en entorns acadèmics.
L’anàlisi dels relats ajuda a mostrar la visió del món que tenia la societat que els contava, i aporta informacions valuoses referides a l’articulació de la vida social, el sistema de creences, els valors, les jerarquies socials, la relació amb allò sobrenatural, etc. Hi trobam un imaginari ric d’éssers fantàstics que entronquen amb les tradicions mediterrànies, arquetips, confluències d’elements cristians i pagans, etc. En conjunt, d’una banda, amb la reunificació i l’edició dels textos s’enriqueix el cabal rondallístic en català. D’una altra, es contribueix a explicar com eren els processos de recerca de literatura popular el s. XIX, quins objectius tenien, sobre quina base ideològica es construïen i quina era la seva recepció i aportació a la cultura i a la societat.
Caterina Valriu
Les línies de recerca de Caterina Valriu són la literatura de tradició popular i la literatura infantil i juvenil. Ha publicat un gran nombre de monografies i articles —tant acadèmics com divulgatius— al voltant de les rondalles, els cicles i els personatges llegendaris, la història de la literatura infantil i juvenil, la didàctica de la literatura i la dinamització de la lectura, les tècniques de narració, el costumari, etc.
Entre les seves obres de recerca sobre narrativa d’arrel oral podem destacar El rei en Jaume I, un heroi històric, un heroi de llegenda; Sant Vicenç Ferrer: història, llegenda i devoció; El comte Mal, entre la història i la llegenda —els tres, en col·laboració amb Tomàs Vibot—; Contes et légéndes d’Espagne i els reculls d’articles Paraula viva, Imaginari compartit i De llegenda (2022). Com a autora de llibres per a joves lectors, cal destacar títols com Mare, d’on venen els infants? —amb il·lustracions de Toni Galmés—, Premi Mallorca 2020; L’amic de paper, i el llibre solidari Quatre retocs i Les banyes d’en Cucarell, entre d’altres. Amb el nom de Catalina Contacontes fa més de 30 anys que explica contes de viva veu a tota mena de públic i treballa per la difusió de la literatura en tots els àmbits: centres educatius, institucions culturals i també a les xarxes socials.
Altres premis
La seva recerca sobre les rondalles recollides per l’arxiduc Lluís Salvador ha estat mereixedora del Premi Mallorca de Creació Literària i Fotografia Contemporània 2021, en la categoria d’assaig, que atorga el Consell de Mallorca, i del premi Antoni M. Badia i Margarit a la millor tesi doctoral en català, en la modalitat de millor acció en català de divulgació de la tesi, que atorga la Universitat de Barcelona.