El tercer pla de fosses preveu intervencions a tretze municipis de les Illes Balears
La Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica ha publicat a la Plataforma de contractació del sector públic del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública la licitació del tercer pla de fosses de les Illes Balears per un import total de 481.493 euros.
Es preveuen intervencions a Inca, Selva, Mancor, Santanyí, Formentera, Manacor, Eivissa, Capdepera, Petra, Palma, Porreres, Muro i Pollença.
Des de la secretaria autonómica de sectors productius i memòria democràtica recorden que el pla va encaminat en definir la prestació del servei d’excavació, exhumació i identificació dels cossos trobats a les fosses de la Guerra Civil.
A més, el tècnic coordinador de les intervencions de les fosses, realitzarà els estudis històrics prevists en aquest contracte, i la restauració i consolidació dels materials o objectes trobats en el procés d’excavació i documentació de les fosses exhumades en els anteriors plans d’exhumació de 2016, 2018 i 2019.
Així, el contracte es divideix en tres lots:
El primer lot es centra en excavar, exhumar i identificar els cossos trobats a les fosses de la Guerra Civil que es localitzen en:
1. Cementiri d’lnca
2. Cementiri de Selva
3. Cementiri de Mancor de la Vall
4. Pou de Son Danús, Santanyí
5. Cementiri Nou de Sant Francesc, Formentera
6. Cementiri de Son Coletes, Manacor (segona fase)
7. Cementiri de Ses Figueretes, Eivissa (tercera fase)
Cal assenyalar que cadascuna d’aquestes intervencions s’ha valorat amb la intervenció de tècnics que han valorat la informació disponible en el mapa de fosses de les Illes Balears. A més, s’ha fet un treball de camp amb la visita dels espais a treballar i s’ha consultat nova documentació d’arxiu.
D’altra banda, per aquest primer lot, el tècnic coordinador recollit a la Llei 10/2016 de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme té com a encàrrec la coordinació de tots aquells aspectes previs a I’exhumació de cada fossa, els que es derivin del procés d’exhumació (sempre en coordinació amb l’equip arqueològic iamb la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears), aixícom de les tasques que es precisin per procedir a facilitar la feina d’identificació de les víctimes.
Pel que fa al segon lot, està centrat en l’estudi històric sobre:
1. La fossa comuna de Capdepera.
2. Cementiri de Petra.
3. Cementiri de Palma (Carrer Sant Silvestre).
4. Cementiri de Porreres.
5. Cementiri de Muro.
6. La fossa de Cala Sant Vicenç, ubicada a Pollença
Finalment, el tercer lot 3 es basa en la realització de totes les actuacions de restauració, consolidació i conservació dels materials o objectes trobats en el procés d’excavació i documentació de les fosses exhumades en els anteriors plansd’exhumació de 2016, 2018 i 2019.
La direcció general de Memòria Democràtica ha destacat avui que resulta indispensable que l’entitat i l’equip humà que desenvolupi les actuacions amb la finalitat de localitzar, recuperar i identificar els cossos de persones desaparegudes, ho faci assumint I’esperit i els valors que contempla la legislació específica vigent.
“Intervencions d’aquesta naturalesa duen implícites el fet que es treballarà en una temàtica que té molt a veure amb els Drets Humans i això requereix que I’equip tingui una sensibilitat especial en tot el procés pel qual serà contractat”, han advertit.
Aquest pla d’exhumacions del Govern de les Illes Balears va ser aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears el passat 19 de novembre del 2020, un òrgan en el qual hi ha representades les entitats memorialistes Associació Memòria de Mallorca, Memòries de Menorca i el Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera.
El Pla actua per primera vegada en municipis com Inca, Selva, Mancor de la Vall i Santanyí, mentre que aposta per continuar exhumant a indrets de repressió tan significatius com Son Coletes, a Manacor, i per l’estudi d’una tercera fase al cementeri de Porreres, a on ja s’han localitzat 114 cossos de víctimes assassinades, però pot ser que a altres punts del cementiri encara es puguin trobar més restes de víctimes que no han estat localitzades.
A Formentera
A Formentera, l’actuació prevista al cementeri nou de Sant Francesc Xavier és una de les més importants que es duran a terme, pel nombre de víctimes que s’hi podrien localitzar i la delimitació clara de les zones on seria viable l’exhumació.
La incorporació d’aquesta actuació dins el tercer pla d’exhumacions és fruit de l’estudi històric elaborat per Antoni Ferrer Abárzuza dins el segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears, que dona per definitiva la xifra de 58 víctimes mortals del penal de Formentera entre 1941 i 1942 i defineix tres indrets del cementeri municipal de Sant Francesc on es poden dur a terme intervencions viables per tractar de localitzar les seves restes.
Destaca també el nombre d’estudis que es duran a terme, un pas previ a futures intervencions: cinc estudis en total, entre els quals hi ha l’anàlisi d’una possible actuació en el carrer de San Silvestre del cementeri municipal de Palma per comprovar l’existència o no, segons informacions de l’Associació Memòria de Mallorca, de les restes de quaranta o cinquanta persones que no haurien estat retirades a l’ossera del cementeri.
La prioritat del Govern a l’hora de dissenyar els plans d’exhumació continua sent la localització de fosses on hi ha enterrades víctimes represaliades de les Illes Balears.
Fosses intervingudes actualment
Des de l’any 2014, a les Illes Balears s’ha excavat a 17 fosses: Sant Joan (2014), Porreres (2016, 2020), Sant Ferran (Formentera, 2017), Pla de Fosses 2018 (Alaró, Marratxí, Sencelles, Calvià, ses Figueretes, Llucmajor, Santa Maria, Montuïri, el Pou de s’Àguila a Llucmajor, el Pou de Son Lluís a Porreres), Pla de Fosses 2019-2020 (4 actuacions noves a Son Coletes, Manacor, Bunyola, Coll d’Artà i Valldemossa; segones intervencions a Sencelles, Porreres, ses Figueretes, el Pou de Son Lluís i Santa Maria).
Fruit d’aquestes intervencions s’han recuperat les restes de d’un mínim de 161 cossos i s’han identificat 31 víctimes de la repressió franquista, ja sigui a través d’actuacions impulsades pel Govern (14 identificacions a Porreres l’any 2016 i 8 dins el Pla de Fosses 2018-2019) o intervencions prèvies per part de l’Associació Memòria de Mallorca, amb la UIB i l’Ajuntament de Sant Joan (3 identificacions l’any 2014 a la fossa de Sant Joan). Vint-i-cinc d’aquestes víctimes identificades ja han estat retornades a les seves famílies.